«M'emportaria cap a Catalunya el caràcter servicial dels portuguesos»

La tarragonina Leyre Rovirosa, de 26 anys, va decidir marxar de la seva ciutat fa aproximadament un mes per descobrir món, segons explica. Actualment, es troba a Leiria, a Portugal, vivint l’experiència d’Esrasmus amb dues companyes de la carrera. Estudia l’últim curs del grau d’Educació Primària. Rovirosa ha nascut per ensenyar.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

— He estudiat el grau de Treball Social i, després, vaig decidir començar l’aventura d’Educació Primària. He treballat de monitora en diversos llocs i sempre he format part activa de l’associacionisme de la meva ciutat.

—Quins motius van portar-la a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Volia viure l’experiència Erasmus, conèixer món i aprendre un altre idioma i cultura. A més, volia posar a prova la meva autonomia personal. I el resultat ha estat boníssim.

—Quin va ser la primera impressió del país en arribar-hi?

—Vam arribar les tres amigues amb vuit maletes. Ens van ajudar a portar-les fins al nostre destí. Els portuguesos són gent molt agradable i servicial. Va ser la meva primera impressió i, dia rere dia, es va confirmant.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Com m’havia imaginat. Ja havia estat a Portugal, visitant una amiga meva.

—Quines són les principals diferències entre Leiria i Tarragona?

—La majoria de pisos d’aquí no compten amb calefacció i el clavegueram està en mal estat. És al·lucinant que estiguem tan a prop i la manera de viure sigui tan diferent. Per altra banda, el portuguès és molt fàcil, sóc capaç d’entendre-ho tot. Ara m’he apuntat a classes.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—El Castell de Leiria és molt bonic. Té vistes a tota la ciutat. S’ha reformat molt poca cosa, la qual cosa fa que es mantingui l’encant i l’essència portuguesa. El riu Liz i el passeig que l’envolta també s’ha de visitar. Per últim, la plaça major del poble està plena de bars i pubs que aporten bon ambient. La plaça està presidida per un mosaic espectacular.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—Les botigues tanquen a les set de la tarda i comencen molt d’hora a treballar. Un fet curiós és que encara no he vist la policia, però, per altra banda, tens la sensació de molta seguretat. Els balcons estan oberts i tothom està disposat a ajudar-te.

—D’ençà que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós?

—Un dia va marxar la llum de casa i només teníem engegat la planxa per allisar-nos el cabell i el forn. Llavors vam descobrir que la potència de llum és mínima. Si algú s’està secant el cabell, no podem utilitzar cap més aparell elèctric perquè salten els ploms. També és curiós que, ara, torno a fumar a l’interior dels bars.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—La meva família, sobretot el meu germà. De totes maneres, em sento molt a gust aquí.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—M’emportaria aquest caràcter tan servicial dels portuguesos.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Al juny tornaré, però em costarà.