«La flexibilitat laboral en relació a la família és el millor que ha aconseguit Suècia»

L’experiència de la crisi en el seu país d’origen, Argentina, i la necessitat de trobar un futur segur pels seus fills, va portar al metge de l’hospital Sant Joan de Reus Alejandro Ezquerro i a la seva família a traslladar-se a un dels països més desenvolupats pel que fa a la conciliació laboral i familiar: Suècia. Viuen, des de fa dos anys i mig a Mariestad, on treballa en el servei de Psiquiatria de l’Hospital d’Skaraborg.

—Què el va fer marxar?

—Sempre hi ha més d’un motiu. No era la primera vegada que prenia una decisió així a la meva vida. Però, en aquesta ocasió, el factor més important fou la conciliació laboral i familiar i el desenvolupament professional en unes condicions dignes. La meva dona i jo treballàvem al servei d’Urgències. Ella com a infermera de nits i jo com a metge en torns rotatoris, guàrdies d’entre 17 i 24 hores, on es cobreixen dies sencers els 365 dies l’any, com en tots els serveis d’Urgències. Durant tots aquests anys, el personal mèdic no teníem planning de treball del mes següent fins als darrers dies del mes. Teníem ja tres fills, esperàvem el quart (ara en tenim cinc) i la situació econòmica i política d’Espanya no ens inspirava confiança en el futur. Quan vaig començar a veure que algú pagaria «la fiesta del ladrillo y el crédito blando», per la meva experiència –sóc criat de crisis en crisis a l’Argentina– vam començar a buscar un lloc on marxar. La crisi sempre la paguen els mateixos.

—Quina va ser la primera impressió del país?

—El coneixíem com a turistes. Havíem visitat el país l’any 2013. Ens va enamorar la seva natura i tranquil·litat. Suècia és un país amb una naturalesa fantàstica, la qual sap gaudir la gent. És un país molt gran i poc habitat. Només hi ha deu milions d’habitants.

—Quines són les principals diferències?

—La flexibilitat laboral en relació a la família és el millor que ha aconseguit aquest sistema, sense dubte. Els permisos de paternitat i maternitat acostumen a ser extensos i es poden agafar a dies o parts del dia, la qual cosa permet que la família es pugui organitzar en funció de les activitats dels pares. Moltes empreses faciliten la contractació a percentatges de jornada. Pares i fills poden estar junts a partir de les quatre o les cinc de la tarda, quan acaben la majoria de jornades. D’altra banda, la gent utilitza molt la bicicleta tan si neva, plou o hi ha gel. Aquí diuen: «No existeix el mal temps, sinó la mala vestimenta».

—Quins són els indrets més característics de la seva ciutat?

—Mariestad és una ciutat petita a tocar del llac Vännen, el més gran d’Europa. És pintoresca i venen turistes de la resta del país.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—És una societat molt organitzada en qüestions laborals, el que exigeix molta paciència per part de clients i usuaris. Tot es fa amb cita prèvia, fins i tot la perruqueria, on pots esperar setmanes... Aquí hi ha pacients que m’han esperat durant mesos per la consulta, però no s’enfaden amb tu. Entenen que és culpa del sistema, no del metge. Els pacients són molt educats i agraïts. El respecte pels professionals amb vocació de servei que supleixen amb esforç personal les carències del sistema s’està perdent a Espanya. Els suecs no acostumen a mantenir converses amb estranys, però són gent amable. El frika és una tradició sagrada i consisteix a seure en la pausa del cafe i parlar de temes aliens als laborals. També hi ha una cultura molt arrelada de la negociació i el consens laboral. Tot es decideix en reunions on no sempre s’arriba a prendre una decisiót. L’autoritarisme laboral no està ben vist.

—Ha viscut cap anècdota destacada?

—A banda de trobar-me cérvols o guineus al jardí de casa, el més curiós va ser sortir a la portada del diari de Mariestad perquè el nostre gos es va escapar. Qui el va trobar va posar la foto a Facebook de Mariestad i centenars de persones estaven intentant localitzar-nos. S’ha escapat més vegades i, cada cop que passa, algú em truca de seguida. Els nens i els animals són sagrats aquí.