Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
º
0 Km/h
Xavier Sendrós Sorribes: De la Secuita a Lille
Va assistir al Festival d'Scrabble de Lille, on hi va trobar catalans.

«A Lille hi plou, fa vent, pedrega o neva i tot en el mateix dia»

Va assistir al Festival d'Scrabble de Lille, on hi va trobar catalans.

Cedida

«A Lille hi plou, fa vent, pedrega o neva i tot en el mateix dia»

El tarragoní Xavier Sendrós assegura que troba a faltar «un plat de macarrons de la meva àvia»

Actualitzada 12/01/2017 a les 21:29

Xavier Sendrós Sorribes, de 27 anys i de la Secuita, va marxar a Lille (França) fa un any i mig a treballar com a periodista a Cerise Media. Abans d’arribar a Lille, Sendrós va viure a Lyon i assegura que «França és un bon lloc per estudiar i trobar-hi feina».

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?
­—Molt satisfactòria. Després de realitzar una entrevista per Skype amb el director general, l’empresa en què treballo va decidir contractar-me com a periodista per a una de les seccions de la seva revista digital. Pocs mesos després vaig esdevenir responsable del departament internacional de contingut digital amb contracte fixe i un sou força elevat. Què més es pot demanar?

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?
­—Vaig decidir marxar a França perquè creia que una estada a l’estranger m’obriria moltes portes a nivell professional i m’enriquiria a nivell personal.

—Quina va ser la seva primera impressió del país?
­—Anteriorment havia realitzat un Erasmus i una estada de pràctiques Eurodissea a Lyon. També havia visitat París o la Bretanya francesa. Totes elles, estades molt enriquidores, però res a veure amb la ciutat on ara visc. Lille és anomenada en francès Le carrefour de l’Europe –la cruïlla d’Europa–, per la seva situació geogràfica –prop de grans capitals europees– i per la multiculturalitat dels seus habitants. És una ciutat freda i humida, però hi viu gent molt acollidora.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?
­—Ja coneixia la cultura francesa abans d’arribar a Lille (els horaris, l’educació, l’afició al vi i al formatge, etc.) així que crec que el que més em va sorprendre d’aquí va ser el clima. A Lille hi plou, fa vent, pedrega o neva, i tot en un mateix dia. Ara bé, podem estar mesos sense veure el sol. Fa només un any i mig que visc aquí i ja he hagut de canviar més de cinc cops de paraigua.

—Quines són les principals diferències entre Lille i casa seva?
­—Els horaris, sens dubte. A França es dina a les 12 del migdia i es sopa a les 19h. Encara ara no m’hi he acostumat. Aquí, a més, els encanta menjar formatge a cada àpat. N’hi ha de mil classes i olors. El formatge és, sens dubte, l’element indispensable de qualsevol cuina francesa.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?
­—Lille no és una ciutat de grans monuments, tot i que té indrets d’interès com el parc de La Citadelle o el barri de Vieux Lille. Les experiències més sorprenents que he pogut viure aquí són els carnavals del nord, que duren aproximadament 3 mesos, o la festa de La Braderie, el mercat ambulant més gran del món.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?
­—Els horaris són totalment diferents. Aquí es treballa dedos quarts de deu del matí a sis de la tarda, amb una pausa de dues hores per dinar. Hi ha molts moments d’esbarjo per jugar al ping-pong o prendre el cafè. És costum fer moltes festes i sortides amb els companys de feina.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?
­—Diuen que vagis on vagis sempre hi trobaràs un català. Jo a Lille me’n vaig trobar un bon grapat. Concretament al I Festival de Scrabble en Català, el 27 d’agost del 2016. Tot i no aconseguir quedar en primera posició, vaig poder compartir un dia fabulós amb un grup de catalans d’arreu, que em van fer sentir com a casa durant unes hores.

—Què és el que més troba a faltar de casa?
­—La família i els amics. I un plat de macarrons de la meva àvia.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?
­—Els horaris de feina crec que són molt bons. A França es pot conciliar perfectament la vida laboral i personal. També m’emportaria d’aquí la tradició per la cervesa. En ser una ciutat fronterera amb Bèlgica, la cervesa forma part de la cultura de la gent.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes