«No és fàcil guanyar-se la confiança d'un noruec»

El Jose Castaño va conèixer la ciutat noruega de Trondheim quan va anar-hi el desembre del 2015 per realitzar les pràctiques de final de grau de Biologia que va estudiar a la Universitat de Barcelona. Content amb l’experiència, aquest agost hi ha tornat per realitzar el Màster de Toxicologia Ambiental.

—-Quina va ser la seva primera impressió de Noruega?

—Vaig quedar impressionat amb els paisatges durant l’aterratge. És el que primer t’entra pels ulls. Vaig tenir la sensació d’haver arribat a un lloc amb moltes coses noves per descobrir.

—Et va resultar complicat adaptar-te al nou país?

—Va ser prou fàcil. Viure en un ambient internacional ajuda. Em vaig trobar amb molts estudiants nous d’arreu del món en la mateixa situació.

—Quines són les principals diferències amb Catalunya?

—El clima és diferent, però t’acostumes. Ara comença a fer fred de veritat i ens arriba molt poca llum. Segons una dita noruega ‘no existeix el fred, només la roba inadequada’. El caràcter de la gent també és diferent. Els noruecs són independents, tranquils i reservats -almenys quan no beuen!-. Eviten conflictes i discussions, i rarament pugen el to de veu. A això també t’acabes acostumant. Als preus de tot, però, sí que costa acostumar-se. La vida a Noruega és bastant més cara, i és impossible seguir el ritme dels noruegs sense tenir un sou noruec.

—-Quins són els llocs més característics de la ciutat?

— Trondheim és una ciutat petita, però activa i amb coses per fer i veure. La catedral luterana de Nidaros és el monument més emblemàtic de la ciutat. El pont vell que creua el riu Nidelva, amb vistes a les cases típiques de fusta i colors, és el lloc on els turistes es fan les fotos. La fortalesa de Kristiansen queda a un turonet i ofereix bones vistes de la ciutat i els voltants. Bymarka és el bosc on la gent de Trondheim va a caminar els caps de setmana, a banyar-se als llacs a l’estiu o a fer esquí de fons a l’hivern. A la torre de Thyolt (124 m), que té un restaurant giratori a la punta, es pot sopar pizza a un preu raonable.

—-Què és el que més li ha xocat de la seva cultura?

—Les peculiaritats de les relacions socials. Amb el temps t’acostumes a no sentir-te malament quan un noruec decideix marxar sense despedir-se, o a riure-li les gràcies al company noruec que no calla quan va borratxo però que t’ignora a l’autobús el dilluns següent per evitar la incomoditat de parlar uns minuts. No és fàcil guanyar-se la confiança d’un noruec, però molts tenen encant quan perden la vergonya!

—-Li ha passat algun fet curiós?

—Al principi pensava que molts homes noruecs patien problemes de salut bucal importants, fins que algú em va explicar que la taca negra de les genives era løssnus, el peculiar substitut noruec del tabac de fumar.

—-Com s’està vivint la crisi a Noruega?

—L’economia de Noruega depèn en bona part del petroli i del gas, que no estan en el seu millor moment. No obstant, el país es manté en uns nivells d’atur bastant acceptables (al voltant del 5%) en comparació amb els països del sud d’Europa.

—-Quina visió tenen dels espanyols?

—Molts estan interessats en la nostra cultura. L’espanyol s’estudia als instituts i bastants noruecs passen les vacances al nostre país. El que més triomfa continua sent la paella, la platja, la sangria i el flamenc. Encara queda molta feina per fer!

—-Quin costum s’emportaria?

—M’emportaria moltes coses. L’amor i el respecte per la natura, la seguretat als carrers, la honestedat de la gent, l’organització i la puntualitat del transport públic, el sistema educatiu i el tallador de formatge.

—-Què és el que més enyora de Catalunya?

—Sobretot la meva gent, el bon menjar i el Sol! Viure lluny de casa m’ha fet entendre que, tot i que podem aprendre dels noruecs en molts aspectes, també tenim moltes coses de les quals ens hem de sentir orgullosos i estar contents.