Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

De Tarragona a Irlanda: Helena Joaquin
Poder escoltar música en directe en qualsevol lloc és un dels costums que s'enduria la jove.

«Quan plou, la gent fa vida normal i no es converteix en l'apocalipsi»

Poder escoltar música en directe en qualsevol lloc és un dels costums que s'enduria la jove.

Cedida

«Quan plou, la gent fa vida normal i no es converteix en l'apocalipsi»

La tarragonina fa més de dos mesos que treballa mitjançant el sistema ‘workaway’ en diverses localitats, entre elles, Lahinch

Actualitzada 05/05/2016 a les 21:56

La manca d’una feina estable i les ganes de viatjar van dur a la tarragonina Helena Joaquin a viatjar fins a Irlanda. Fa més de dos mesos que hi viu mitjançant el sistema de workaway. Treballa a canvi d’un llit per dormir i menjar.

—Quina va ser la seva primera impressió?
—Irlanda és un país molt countryside, és a dir, rural. Em van impressionar les immenses extensions de prats verds plens d’ovelles i cases, i les granges perdudes enmig del no-res. El clima també és sorprenent perquè en un dia pots viure les quatre estacions. Les carreteres són estretes i de doble sentit, com les que et porten a pobles allunyats a Catalunya, i és que a Irlanda hi ha molt poques autopistes. I no cal dir que condueixen per l’esquerra.

—Quines són les principals diferències?
—Jo visc en un hostel així que la diferencia és abismal. És com un alberg, de manera que és genial per conèixer gent d’arreu del món amb inquietuds com les teves i acabes fent molt bones amistats. Pel que fa a l’alimentació, la fruita i la verdura a Irlanda són exageradament cares i la majoria importades d’altres països. Els carrers són plens de take away i les amanides semblen cosa d’estrangers. Els horaris i els àpats també són diferents. L’esmorzar és important, amb ous, torrades amb mantega, cereals, i per dinar és típic menjar un entrepà i poca cosa. El sopar és entre les sis i les vuit del vespre, i es converteix en un gran àpat amb pizza, sopa o pasta. Les cases a Irlanda són molt grans, d’una planta o dues amb jardí. És difícil sentir gent parlant en irlandès. Al nord, vaig sentir una família i ho feien en anglès i només utilitzaven algunes expressions en irlandès. Hi ha poques zones de parla exclusivament irlandesa anomenades Gaeltachtaí.

—Quins són els indrets més característics?
—Lahinch és un poblet de la costa, que aplega moltes escoles de surf i gent que pràctica aquest esport, també té rocòdroms per escalar, piscina, gimnàs i caiacs. Està molt a prop dels Cliffs of Moher, el Burren i només a dues hores en autobús des de Galway.

—És un bon lloc per trobar feina?
—Sí, si tens un nivell d’anglès que et permeti comunicar-te sense problemes, sobretot a grans ciutats com Cork o Dublín.

—Què destacaria de la manera de treballar?
—Estic de voluntària a un hostel fent habitacions (llits o netejant). Desconec la manera de treballar d’aquí. Sí que he conegut persones d’altres països que treballen com a cambrera i com a guia turístic. Anar al metge a Irlanda és car (uns 50 euros) per visita, però si tens la targeta sanitària europea no et cobren res (o almenys aquesta és la meva experiència). La gent dels comerços, supermercats o pubs és molt amable i atenta, la vida sembla més tranquil·la aquí i la gent gaudeix molt dels dies de sol, surten de la feina i van amb els fills al parc o a passejar els gossos per la platja, mengen en terrasses. Aprofiten al màxim les estones de sol.

—Algun fet curiós?
—Cada dia és una aventura, sobretot al principi, quan costa entendre la llengua i els costums. Ara bé, l’última que recordo fa referència a una dona que em parlava i em volia portar en cotxe al hostel, perquè em va veure carregada amb les bosses del supermercat. Es va adonar que havia de caminar quatre quilòmetres per arribar al hostel.

—Quin costum s’emportaria?
—La música en directe als pubs. Músics d’arreu (de principiants a artistes de gran nivell) tenen un lloc per tocar en directe i és genial poder escoltar música tradicional, jazz o blues prenent una cervesa en un pub qualsevol. No sé si qualificar-ho de costum, però quan plou la gent fa vida normal (amb impermeable, sense paraigües i au), no es cancel·len els concerts o esdeveniments. A Tarragona, quan plou sembla l’apocalipsi. Aquí pots gaudir sota la pluja sense que la gent et miri com si fossis boja.

—Què és el que més troba a faltar?
—El català, el fet de poder-me expressar amb la meva llengua i sentir la gent. La fruita i les verdures barates i gustoses i una bona llesca de pa torrat amb oli i bon formatge.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43