Mossèn Barberà: «No hi ha dret a què l'Església sigui al Valle de los Caídos»

L’homenatge a les víctimes del franquisme, celebrat ahir al matí a l’Espai de la Memòria del cementiri de Tarragona, es va viure amb una forta càrrega política, sobre0tot quan la presidenta de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona, Montserrat Giné, va recordar que «la pròxima setmana s’iniciarà l’exhumació de persones enterrades al Valle de los Caídos –abadia benedictina–, un dels símbols més grans del feixisme, aixoplugat per l’Església, que va encobrir sota el seu sostre el dictador». Giné va afegir que «hem de seguir lluitant per recuperar les restes dels nostres familiars i portar-los als nostres pobles», després que s’hagi decidit apilar una sentència judicial de fa dos anys.

Com a representant de l’Arquebisbat en l’acte es trobava mossèn Miquel Barberà, qui, després de dir que «fa uns anys que estic aquí amb vosaltres, no només institucionalment sinó com a persona», va acceptar les paraules de Montserrat Giné i va afegir «fa pena que vuitanta anys després haguem de seguir reivindicant les persones represaliades». En relació als milers de treballadors presos republicans que van morir en la construcció del Valle de los Caídos, Barberà no va dubtar a dir que, «a la nostra societat, la dictadura no ha mort i segueix viva, molt viva». L’acte va comptar amb una representació de mossens. En aquest context, Barberà va assegurar que, «als mossens i a mi, ens sap greu que l’Església sigui al Valle de los Caídos: No hi ha dret i ens sentim malament per això». Barberà, qui va recollir l’aplaudiment dels presents, va recordar que «hi va haver exiliats com el cardenal Vidal i Barraquer a qui Franco no va deixar tornar ni viu ni mort, i encara no s’ha normalitzat la situació per la qual va passar, i hem de seguir treballant per la memòria històrica i el dret de les persones».

Tots, menys el PP

Els grups municipals de l’Ajuntament de Tarragona van ser-hi presents en l’homenatge als represaliats, menys el Partit Popular. Josep Viana, membre de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona i presentador de l’acte, va agrair la participació dels assistents, entre els quals es trobava la regidora de l’Ajuntament Begoña Floria, i va lamentar que «tots els partits polítics han vingut, menys el PP, que des del primer dia, ha declinat la seva presència i mai s’ha excusat». Viana va donar de manera molt especial les gràcies «a un grup de capellans que estan amb nosaltres per la seva valentia», i va significar que «són estudiosos del que va passar durant l’aixecament feixista, ens fan costat i donen suport a les víctimes».

Per la seva banda, l’edil socialista i portaveu del govern municipal va recordar que va ser l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros qui va obrir l’Espai de la Memòria, «després de tres anys de negociació». La intervenció de Floria va tenir un xiuxiueig de fons, sobretot quan va situar-se en un pla d’actualitat i va dir que «jo no porto un llaç groc, la presidenta –de l’AVRFT, Montserrat Giné– sí, però ens trobem molt a prop i penso que des del diàleg i la fraternitat podem evitar errors del passat». Floria, va subratllar que «també estic en contra que hi hagi polítics a la presó i no pot ser que els jutges tinguin a les seves mans el futur del país».

L’edil va anar més lluny quan va assegurar, davant la sorpresa de molts dels presents, que «si convertim a la gent en bona o dolenta, podem arribar a la mateixa situació que es va donar el 1936». «El feixisme està sota qualsevol bandera, perquè s’amaga, i hem d’anar amb cura», va afegir.

Per altra banda, Montserrat Gené va dir que l’acte d’ahir era per «recordar la memòria de les persones de la província de Tarragona que van patir la repressió per defensar la República i fem extensiu aquest homenatge a les víctimes de l’Estat». Més endavant, va demanar fer una reflexió «sobre la repressió de la llibertat d’expressió que avui vivim al nostre país, fet que ens indigna com a familiars que ja venim d’una història de repressió». Giné va afegir que, «en democràcia, seguim sentint paraules com rebel·lió i hem de seguir treballant per la justícia, perquè els fets no es tornin a repetir».