Desenterrar a un arquebisbe de Tarragona per resoldre un secret templari

Les restes d'un home d'avançada edat trobats fa dos anys un sarcòfag a Verona (Itàlia) podrien pertànyer a un gran maestre de l'orde dels Templers nascut a Solsona (Solsonès), han assegurat avui científics de la Universitat de Bolonya.

La principal hipòtesi és que es tracta de la tomba d'Arnau de Torroja, novè Gran Maestre de l'Ordre del Temperament a final del segle XII i, si es confirma, seria la primera vegada que s'identifica a un gran maestre templer.

L'arqueòleg de la Universitat de Bolonya Giampero Bagni i l'antropòleg Fiorenzo Facchini, ehan explicat com van trobar el 2016 un sarcòfag amb les restes d'un home d'edat avançada cobert amb un sudari de seda, prova que es tractava d'una persona preeminent.

Els resultats de la seva investigació han estat presentats en un congrés històric-científic titulat "Il sarcofago ritrovato a Verona i i templari" (el sarcòfag trobat a Verona i els templers) celebrat a Verona.

L'Ordre dels Pobres Cavallers de Crist del Temple de Jerusalem va néixer el 1120 a la capital de Terra Santa, conquistada en 1099 a la Primera Creuada, per defensar els Sants Llocs i protegir als peregrins que travessaven el Mediterrani per visitar el bressol de la Cristiandat.

Els investigadors italians pretenen demostrar que les restes corresponen a Arnau de Torroja, qui hauria acabat mort i enterrat a Verona.

Les obres de restauració a l'església de San Fermo di Maggiore de la citada ciutat italiana van permetre descobrir després d'una paret un sarcòfag de pedra amb la creu dels templers esculpida, segons un comunicat de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) espanyol i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

D'Arnau de Torroja, se sap que va viatjar a Terra Santa, on va negociar una treva amb Saladino i va intentar mediar en les tensions creixents amb l'ordre dels Hospitalaris. La mort li va sorprendre de tornada del llarg viatge, el 30 de setembre de 1184, a Verona.

Els responsables del IBE sostenen que va ser enterrat a l'església del Temple de San Vitale d'aquesta ciutat.

Al dissoldre's l'Ordre, l'església del Temple de San Vitale va passar a mans dels Cavallers de l'Ordre de Malta, que es va clausurar en 1760 a causa dels danys provocats pel desbordament del riu Adige, i els objectes que albergava van ser distribuïts per les esglésies pròximes.

La datació amb carboni 14 va revelar que les restes trobats el 2016 eren d'entre 1020 i 1220, unes dates coherents amb l'època en la qual va viure Arnau de Torroja.

Els científics van prendre una mostra d'una dent per realitzar una prova genètica i es va poder confirmar que les restes corresponien als d'un home.

Aquesta mostra es va comparar amb altres de l'Occident mediterrani i es va trobar que era similar a les d'habitants del nord-est de l'actual Espanya.

Per confirmar la identitat de les restes trobats a Verona caldrà comparar-los amb el d'algun parent i per això es pretén analitzar els d'un germà d'aquell gran maestre, Guillem de Torroja, que està enterrat a la catedral de Tarragona.

Les restes mortals de qui va ser l'arquebisbe de Tarragona entre 1171 i 1174 estan en una arca de marbre col·locada en una paret de la capella de Santa Bàrbara.

L'arquebisbat de Tarragona i el capítol catedralici han donat ja l'autorització als investigadors perquè puguin accedir a la tomba i extreure una mostra de les restes de Guillem de Torroja, segons el IBE, el que donaria la possibilitat de confirmar finalment la identitat del primer gran maestre.