Raül Font-Quer publica la guia més verda del Parc del Francolí

Quines espècies de les quals hi ha al Parc del Francolí es poden utilitzar per elaborar l’Agua del Carmen o saber que aquest espai conté els tres tipus de cedre que hi ha al món, són algunes de les dades que recull un llibre escrit per Raül Font-Quer, professor de l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, del cicle formatiu de grau superior de Gestió Forestal, Paisatgisme i Educació Ambiental, que va acompanyat de fotografies de Txiqui López. Font-Quer, qui també és biòleg i enginyer tècnic agrícola, presentarà demà, dimecres, a les 20 hores, a la sala d’actes dels col·legis de Farmacèutics i Advocats, el llibre El Parc del Francolí. Guia per conèixer els arbres.

La idea de fer un llibre que fos un recorregut pel parc tarragoní, elaborat a partir de la confecció de fitxes, li va sorgir a Font-Quer passejant pel Parc del Francolí. «Vaig pensar que fer una guia seria important per poder donar classe als meus alumnes a sota dels arbres, d’aqui que aporti les fitxes de cada una de les espècies que hi trobem». El resultat «van ser 61, que es poden seguir a través d’un planell del parc dividit en tres zones diferents».

La guia està dissenyada i escrita pensant en tot tipus de públic i, fins i tot, junt amb apunts científics també recull curiositats relacionades amb les espècies i les seves propietats medicinals, segons el cas, o la procedència. Font-Quer va posar com a exemple que al Parc del Francolí «trobem melissa i taronger agre, les fulles i escorces de les quals s’utilitzen en l’elaboració de l’Aigua del Carmen tan característica de Tarragona, tot i que actualment no s’elabora a la nostra ciutat». Font-Quer va afegir que el taronger bord o agre és un símbol del poder, com ho demostra que el trobem al Patí dels Tarongers del Palau de la Generalitat, al claustre de la Catedral o al carrer de les Coques». L’autor també va comentar, com a curiositat, que al Parc de la Ciutat «tenim el cirerer d’arboç, que no es altra cosa el madroño que surt a l’escut de Madrid, una espècie que, curiosament, allà no tenen».

El llibre «està plantejat com un itinerari per a la gent que li agrada la natura i la botànica». En aquest context, Font-Quer va subratllar que «les persones que van dissenyar el parc van estar molt encertades, com per exemple quan van posar juntes les tres espècies de cedre que hi ha al món –Líban, nord d’Àfrica i l’Himàlaia–, amb la qual cosa els pots comparar». L’autor de la guia també va destacar el fet que «a les comarques de Tarragona tenim quatre espècies de pi i tres es troben al parc: la quarta viu a partir dels 600 metres d’altura».

Preguntat per quina de les espècies absents al Parc del Francolí posaria, l’autor va dir que el Tamarix Font-Quer, «nom que li van dedicar al meu avi, que era farmacèutic, l’any 1909, que també va ser fundador de l’Institut de Botànica de Barcelona i el 1958 va presidir l’Institut d’Estudis Catalans». Fins a la seva mort, el 1964, «va ser considerat el millor botànic d’Espanya», va apuntar el seu nét.

Les 61 espècies que Font-Quer ha detectat en aquest indret de Tarragona es congreguen al llarg de les 12,7 hectàrees del Parc del Francolí, un espai on es duen a terme activitats lúdiques, esportives i socials. Les persones que hi acudeixen disposen ara d’una nova eina per conèixer les característiques de les plantes i els arbres que els voltegen, com el lledoner, espècie que es posava als masos perquè fan ombra.