El martiri de Sant Fructuós reviu al mateix lloc i hora en què va tenir lloc el 259 dC

L’Amfiteatre de Tarraco va ser ahir testimoni de la recreació del martiri que el bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi van patir en aquest indret el 259 dC, en uns moments de la història en què el cristianisme era perseguit per Roma. Els tres representants de l’església que s’estava obrint camí al món occidental van morir a la foguera. L’Associació Cultural Sant Fructuós fa 28 anys que reconstrueix el martiri, però per primera vegada aquest s’ha fet a la mateixa hora en què va tenir lloc.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va declarar a aquesta redacció que estava «emocionat», i ho va dir «com a successor de Sant Fructuós». Pujol també va referir-se a «l’entusiasme i il·lusió» dels prop de vuitanta actors que van participar, «que ho fan de manera voluntària». L’arquebisbe va subratllar «la importància que Tarragona té a la Història, ja que Fructuós, Eulogi i Auguri són els primers màrtirs del cristianisme coneguts a Hispània».

La representació de la Passió de Sant Fructuós va ser presentada pel director de l’associació cultural que porta el nom del primer bisbe tarragoní del qual es té constància, l’arqueòleg Andreu Muñoz, qui va parlar de «l’autenticitat» del recinte que va acollir la recreació, «disset centúries després». Muñoz va comentar els espectadors el fil conductor de la representació de la Passió de Sant Fructuós, que va iniciar-se amb la música que va posar el Cor i Orquestra Amics de la Catedral mentre dotze verges vestides de blanc portaven encens fins al lloc on es pensa va estar situada la foguera on van ser cremats els màrtirs. «El que veurem, està basat en les actes martirials més antigues de la Península, que ens informen d’un fet històric de gran importància per a la ciutat i el cristianisme dels primers temps». Les verges narren les diferents escenes que, després, es van representar.

Muñoz també va referir-se a l’Amfiteatre. «Es va construir al segle II dC i al segle IV va deixar d’usar-se, però la comunitat cristiana va mantenir el record del martiri del 259», va dir l’arqueòleg. Muñoz va subratllar que en el segle V molts monuments romans es van desmuntar per aprofitar les pedres, «però no va succeir el mateix amb l’Amfiteatre, on al segle VII es construeix una església visigòtica i més tard una romànica, perquè el cristianisme va mantenir aquest lloc com un espai de culte que, de fet, ha arribat fins als nostres dies i la millor evidència és que avui fem la recreació del martiri de Fructuós, Eulogi i Auguri».

El públic assistent, entre el qual es trobava l’Enric Vendrell, director d’Afers Religiosos de la Generalitat, va quedar molt satisfet amb la representació. El dia es va presentar calorós, algunes persones es protegien amb mocadors i només accedir-hi a l’interior de l’Amfiteatre van posar-se en situació. Una lleugera olor a encens arribava a la part superior de l’Amfiteatre, mentre a l’arena tres escenaris preparaven l’espectador per reviure les Actes Martirials, un document que ha sobreviscut al passi del temps i que té un gran valor històric.