Diari Més

Patrimoni

El 'misteri' de columnes provinents de Troia que hi ha al Passeig Arqueològic

Un grup de tarragonins descobreixen aspectes poc coneguts de la muralla en el marc del programa ‘Històries Amagades’

A la dreta, columnes de granit procedents de la zona de Troia.

El 'misteri' de columnes provinents de Troia que hi ha al Passeig ArqueològicCarles Gosálbez

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Diverses columnes de granit que el visitant pot veure al Passeig Arqueològic de Tarragona, va ser embarcades en un port de Turquia per traslladar-les a Tarraco. Aquest va ser un dels molts descobriments que van fer les persones que ahir, diumenge, van participar en una visita a la muralla, en el marc de les activitats programades pel Museu d’Història de Tarragona sota el títol genèric Històries Amagades.

La ruta, comentada per Jordi López, arqueòleg i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, va començar a la cantonada de la Via de l’Imperi amb Rambla Vella. El primer que va sorprendre els participants en el recorregut va ser quan López va dir que «el 50 per cent de la muralla que tenim és romana i, la resta, és medieval, perquè s’ha anat adaptant als temps i ha estat reconstruïda». Precisament, en el punt d’inici de la ruta hi havia una torre que, entre altres usos, es va destinar a polvorí. «L’any 1700 va caure un llamp que va provocar una gran explosió». El resultat va ser «l’esfondrament de moltes cases i la mort d’unes trenta persones». Un dels edificis afectats va ser un convent on hi ha l’Institut Martí i Franquès, del qual es conserva el pati. La torre va haver de ser reconstruïda i, entre altres elements, es van utilitzar dues pedres amb inscripcions d’època romana.

Uns metres més amunt, en la coneguda com Torre

Tintoré, també es conserva una inscripció en llatí. «A la casa que hi ha al darrer hi ha una cisterna que conté una de les portes del Circ, perfectament conservada», va dir López, davant la incredulitat dels assistents a la visita guiada. Ascendint per la Via de l’Imperi, el grup va arribar a un punt on conflueixen grans blocs de pedra, a la base, i carreus tallats a la pedrera del Mèdol. «Aquest tram de la muralla ja és romà», va dir López, qui va recordar que «durant molt temps es va discutir si els blocs megalítics van ser posats per ibers o per etruscos». Als anys trenta, mossèn Serra Vilaró va excavar la zona i va observar la presència de ceràmica d’època romana. Va ser la constatació de quin va ser l’origen de la construcció defensiva de Tarraco.

López va recordar que el gruix de la muralla és de sis metres, i l’altura de dotze. Entre dos grans murs, «els romans la van omplir amb teules d’argila perquè aquest material expulsa l’aigua, però en època medieval, quan reconstruïen un tram de muralla posaven terra, amb la qual cosa l’aigua de pluja s’acumulava, fet que ha estat motiu de molts esfondraments».

L’aqüeducte de la muralla

Un cop arribat el grup a la porta d’accés al Passeig Arqueològic, López va mostrar unes restes afegides al mur de muralla. «És part d’un aqüeducte de 50 quilòmetres que portava aigua des del Pont d’Armentera, aprofitant la gravetat». La curiositat dels participants en la ruta es va incrementar. També, quan el grup va arribar al Fortí Negre, del segle XV, on al seu interior es troba una torre romana no visible des de l’exterior. «Se li diu així perquè quan es condemnava a una persona a morir a la forca –en un espai ubicat a la muntanya de l’Oliva–, es posava una bandera negra per informar la població».

La muralla és l’obra més gran i antiga que els romans van construir a Hispània. L’any 218 aC, com a conseqüència de la Segona Guerra Púnica, un destacament militar romà es va establir on anys més tard seria la ciutat de Tarraco. El cartaginès Anníbal va travessar el riu Ebre amb un exèrcit de 100.000 homes. El seu destí era Roma. La base militar de Tarraco es va dedicar a tallar els subministraments provinents de Cartago. «La muralla es va començar a construir cap a l’any 200 aC», va indicar López, qui, posteriorment, va parlar de la incidència de la Guerra del Francès, la dinamita que els homes de Napoleó van posar al Portal del Carro i que no va esclatar, i als diferents usos que ha tingut aquest espai monumental al llarg dels segles i en funció dels conflictes bèl·lics.

Les explicacions de López van ser seguides amb deteniments pels components del grup. Un dels moments més interessants va ser quan, arribats al lloc on hi ha unes columnes de granit col·locades com a decoració al Passeig Arqueològic, l’arqueòleg va explicar que van ser portades per mar «des de Turquia, de la zona de Troia, i van ser trobades al fons del mar, a la punta del Miracle». En aquest espai costaner hi va haver un embarcador de fusta. «El més probable és que el vaixell que les portava patís un accident i s’esfondrés, i no van recuperar les columnes», va dir López.

La pròxima proposta d’Històries Amagades es durà a terme el 18 de febrer i començarà a la plaça dels Carros a les 11 hores. El títol és Port i comerç al barri de la Marina.

tracking