Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Josep Andreu. President de l'Autoritat Portuària de Tarragona
El President es mostra satisfet amb les xifres de creixement però assegura que el seu objectiu és «créixer per consolidar posicions».

«L'estratègia de diversificació no substitueix els tràfics tradicionals, els complementa»

El President es mostra satisfet amb les xifres de creixement però assegura que el seu objectiu és «créixer per consolidar posicions».

Cedida

«L'estratègia de diversificació no substitueix els tràfics tradicionals, els complementa»

La ZAL o el contradic dels Prats són dos dels grans projectes que el Port durà a terme i que actualment es troben en fase de tramitació

Actualitzada 05/12/2017 a les 11:55

—Fa unes setmanes es feia públic que el Port de Tarragona és el tercer port de l’Estat en creixement i cinquè en xifres generals. A què es deu?
—No és fruit de la casualitat sinó de la bona feina de tothom, tant de l’equip de l’Autoritat Portuària com de la comunitat portuària en general. A més, hi ha una bona gestió del dia a dia: tenir les infraestructures ben preparades, pensar en què les infraestructures futures siguin les més adients i convenients pel Port de Tarragona, qüestions de seguretat, de medi ambient. Ara bé, no podem abaixar la guàrdia. La meva fixació és créixer per consolidar posicions. Per tant, hem de continuar treballant.

—Mirant quins són els tràfics que més creixen, es pot observar com ho fan els tràfics convencionals del Port però també aquells que s’inclouen dins de l’estratègia de diversificació.
—La nostra estratègia de diversificació no significa en cap cas oblidar els tràfics tradicionals. Realment apostem, treballem i donem suport als nostres tràfics històrics. La prova més evident és el Moll de la Química que ara estem desenvolupant. El petroquímic és essencial pel Port, de fet suposa el 60% dels tràfics. Per tant, el missatge no és diversificar per substituir, sinó diversificar per complementar. La diversificació ens està funcionant força bé. És complexa perquè estàs en un món amb molta competitivitat, però crec que el bon posicionament del Port de Tarragona juntament amb la qualitat professional dels nostres operadors, les bones infraestructures que tenim avui i que tenim planificades a curt i mig termini ens donen molt bones perspectives de creixement.

—Parlava ara d’infraestructures futures, en quin punt es troba la construcció de la ZAL?
—A finals de 2016 semblava que ja estava a punt d’aprovar-se, però finalment es va considerar que primer calia aprovar un pla d’infraestructures vinculat a la ZAL que garanteixi l’accessibilitat i la mobilitat futura. Aquest pla no era un requisit inicial quan vam començar a tramitar la ZAL, va aparèixer posteriorment i va causar un xic de sorpresa. Ara, però, ja ho tenim interioritzat i estem a màxims per poder-lo presentar al més aviat possible. Volem tenir l’aprovació inicial del pla d’infraestructures dins del primer semestre de 2018. Un cop feta l’aprovació inicial, s’obrirà el període d’al·legacions. Ara bé, volem portar el pla treballat i consensuat prèviament amb les parts afectades, és a dir l’Ajuntament de Vila-seca i el sector petroquímics.

—Què regula exactament el pla?
—Garanteix la futura mobilitat de la zona, les entrades i les sortides de la ZAL. Cal tenir en compte que en un futur ja estarà desenvolupat el projecte del CRT, que és veí. Així doncs, estem parlant de vehicles industrials a la zona de la ZAL del Port i del polígon petroquímic, però de turismes a la zona del CRT. S’ha de treballar perquè tinguin la menor coincidència possible, que els dos tràfics siguin independents i que no es molestin per tal de generar més seguretat.

— I pel que fa al projecte del port sec de Guadalajara?
—Estem tramitant-lo, però és un projecte que té molta complexitat des del punt de vista de la normativa urbanística. Serà un espai logístic, a prop de Madrid, on hi haurà una terminal intermodal per contenidors i càrrega general i que esdevé un magatzem pulmó entre el Port de Tarragona i la zona centre de la península. Tenim informes de consultores comercials que avalen el projecte, però ha de ser en unes condicions econòmiques, tècniques i jurídiques que siguin d’acord a la normativa que té el Port de Tarragona. El nostre objectiu és prendre la decisió dins del primer trimestre de 2018 i determinar si el tirem endavant o si el desestimem, però no podem allargar-ho més.

—I la nova terminal de creuers?
—La terminal de transició de creuers va vinculada al projecte del contradic dels Prats, que és un dels grans projectes, pel que fa a infraestructures, que té el Port. En aquest moment, el projecte està al Ministeri de Medi Ambient, pendent de diversos tràmits que són complexes perquè hi ha una declaració d’impacte mediambiental. S’ha de fer un estudi, s’han d’avaluar les possibles afectacions a les diferents comunitats afectades, des de l’Ajuntament de Vila-seca, la indústria, els grups ecologistes. S’ha d’analitzar bé per trobar una solució que sigui vàlida per tothom, una solució d’equilibri. Cal recordar que el contradic deixarà el port en aigües tancades, cosa que el converteix en una garantia mediambiental de futur i un pas endavant per tot el territori.

—2017 és, sens dubte, un any de xifres rècord pel Port de Tarragona en l’àmbit dels creuers. Ara que ja està tancada la temporada, quina valoració en fan?
—Una valoració molt positiva. Personalment estic molt content, més que per les xifres, que són importants, pel desenvolupament del projecte de creuers. L’experiència de Costa Cruceros ha estat absolutament nova pel nostre equip, però estic molt satisfet de com s’ha respost des de tots els àmbits, comercial, màrqueting, operacions, seguretat, etc. Era una experiència nova on tens aquella sensació d’estar en un examen permanent, perquè Costa Cruceros és una companyia que té un prestigi i un lideratge que t’exigeix molt. Crec que la resposta ha estat bona i és justament aquesta capacitat la que ens permet assumir nous reptes. Per exemple, l’any vinent incrementarem el nombre de passatgers. Seguim creixent i aquesta és una molt bona notícia pel Port de Tarragona, però també per la ciutat i pel territori. Sempre hem insistit que no només és una cosa del Port, i cal dir que el territori també estan demostrant una implicació màxima i ganes de fer bé les coses. Crec que amb aquesta actitud podem afrontar grans reptes de futur.

—Una altra bona dada a destacar és que el Port de Tarragona lidera el rànquing com a millor port de l’Estat per al tràfic de vehicles. Què suposa aquest reconeixement?
—Efectivament, tenim la valoració de l’Associació de Fabricants de Vehicles i Camions (ANFAC), on el Port de Tarragona i el Port de Santander tenim la màxima puntuació. L’any passat compartíem lideratge amb el Port de València. València ha passat a la segona posició i Tarragona continua al capdavant. I com s’ha aconseguit? Un cop més és la suma de moltes coses, com tenir uns operadors de vehicles de primer nivell, bones infraestructures, bons serveis portuaris. Tenim a més el projecte de Volkswagen, que s’està consolidant. Per la informació que tenim, estan satisfets amb la seva aposta per Tarragona, malgrat diferents variables. Recordem que aquest estiu vam viure el conflicte amb l’estiba, que està pendent de resoldre. Ara es troba en un procés de diàleg i de trobar solucions finals, però el meu desig és que això no es torni a complicar.

—La situació política actual de Catalunya està tenint efectes en l’activitat del Port?
—No, no ens està afectant. Fins i tot el dia 3 d’octubre, quan l’estiba, per decisió propia, va fer l’aturada, el Port va oferir els seus serveis mínims, per a productes caducs i per a mercaderies perilloses. Per tant, no hi va haver afectació. Així doncs, aquesta situación l’estem vivint amb normalitat, concentrats en el negoci.

—I pel que a projectes futurs, hi ha hagut afectació?
—No ha vingut cap operador o possible inversor dient-me que atura un projecte que tenia previst. Ara bé, desconec si en l’àmbit intern alguna empresa ha pogut deixar algun projecte en stand by. El que sí que és cert és que en el conjunt del sector empresarial hi ha una certa visió de prudència per veure com evoluciona tot. I aquesta visió de prudència pot haver comportat que certs plans de projectes s’hagin quedat a l’espera, per tenir una informació objectiva i concreta sobre què passarà i com estarem.

—Tampoc a nivell de volum de tràfics, doncs.
—No, tampoc n’hi ha hagut. És cert que algun vaixell d’agroalimentari, s’ha pogut desviar a un altre port, però això ha passat perquè estem a la màxima capacitat. Per tant, no té res a veure. No ens agrada que passi i estem treballant perquè en un futur no passi. Per això estem ampliant la capacitat de les nostres instal·lacions i dels nostres magatzems.

—En quin punt es troba el projecte per millorar i modernitzar agroalimentari?
—Està avançant força bé, pot ser no a la velocitat desitjada. Estem treballant amb els operadors per construir noves naus i augmentar la capacitat d’emmagatzematge i també volem ampliar els horaris d’entrega de producte agroalimentari. També estem treballant en la creació d’una plataforma tecnològica de gestió logística dels lots d’entrega d’agroalimentari. Hem de tenir present que movem 5 milions de tones d’agroliamentari i tenim identificades 72 referències diferents. La suma de molt volum i molta varietat sempre suposa un grau de complexitat. Fins ara, el procés que indica als camioners a quin magatzem han d’anar a buscar la seva càrrega és bastant manual. Amb la plataforma tecnològica, quan el camioner passi la barrera del port, sabrà a quin magatzem ha d’anar a buscar el seu lot. Si aconseguim tot això, millorarà la nostra eficiència i en un futur tindrem més capacitat de gestionar més volum d’agroalimentari.

—Un dels handicaps que tenen és el fet que els líquids a granel que vénen des d’Orient Mitjà entren a Europa per Amsterdam, Rotterdam i Anvers, què es poden fer els ports del Mediterrani, com el de Tarragona, per ser aconseguir part d’aquest tràfic?
—Som experts en productes petroquímics, hem crescut a l’aixopluc del polígon petroquímic i tota la logística de la seva matèria primera es gestiona des del Port. Amb aquest posicionament, per què el Port del Tarragona no es pot plantejar ser un port hub al Mediterrani de productes químics? Fins ara, tot es gestionava des d’Anvers i Rotterdam, però les tendències indiquen que seria bo que existís un port hub al Mediterrani que fos complementari als del Mar del Nord. I aquí és on Tarragona, amb l’ampliació del Moll de la Química, ens plantegem buscar un espai com a port hub, garantint i prioritzant sempre el nostre polígon petroquímic.

—I creu que Tarragona les tindrà o la competència al Mediterrani és dura?
—De competència n’hi ha sempre, és dura i és bona, perquè et fa espavilar i estar atent. Si no, entres en conformismes que són perillosos. Evidentment hi ha competència amb el Port de Barcelona, amb ports italians i fins i tot algun de grec. Ara bé, la situació geoestratègica de Tarragona i el know how que té el Port al treballar amb el site químic tarragoní, que és el més important del sud d’Europa, l’afavoreix. Però això també va lligat amb infraestructures del ferrocarril, ample europeu, etc. És una oportunitat que hem d’aprofitar.

—A un mes de finalitzar l’any, quina és la previsió de tancament d’aquest 2017?
—Seguim mantenint l’objectiu que ens plantejàvem a principis d’any de superar els 33 milions de tones. Vam tenir un inici de 2017 una mica fluix, però l’hem anat recuperant durant l’any. Tot el que sigui superar els 33 milions de tones serà un èxit. La nostra fita és que el 33 es converteixi en el terra. D’altra banda, cal dir que l’aposta per la diversificació funciona però el creixement és lent. Són un tipus de tràfic que no mouen tantes tones com els líquids. Ens vam fixar com a objectiu un creixement del 3% i els 33 milions de tones i volem que sigui una xifra consolidada. Al final, hem de mirar l’evolució. Hem estat capaços de passar una crisi i remuntar. Per tant ens posicionem en aquesta nova etapa econòmica amb unes perspectives que garanteixen el creixement del Port i també del territori durant molts anys.

—Parlant sobre el Corredor, fa uns dies es licitaven les travesses del tram entre Sant Vicenç i Martorell.
—Són petites bones notícies que mostren que el projecte va avançant, malgrat que ens agradaria que avancés més ràpid. Ara que fem la confiança a l’estructura física hem de pensar en la gestió de la via. I és que podem tenir una via d’última generació però ser ineficients a l’hora de gestionar-la. Els voltatges, els trams de via única al sud de França, sistemes diferents de seguretat que no es reconeixen els uns amb els altres, problemes sindicals amb els maquinistes francesos. Hi ha tota una sèrie de problemes via amunt que cal resoldre.

—Aquestes problemàtiques potser es tenen poc presents.
—L’operativa de la via és molt important. I s’ha de pensar que hi haurà un context de liberalització on hi operaran el sector públic i el privat. Per tant si un tren hauria de fer el trajecte Tarragona – Lyon en 24 hores però al final arriba al cap de quatre dies, els clients no voldran aquest mitjà de transport i al final col·locaran la seva mercaderia en un camió. En un principi valdrà més diners però el retard del tren també costa molts diners. A més, els operadors privats no seran competitius i no tindran interès en invertir en aquest negoci. El Port de Barcelona, que té ample europeu des del desembre de 2010, posa en alerta aquesta problemàtica en les llargues distàncies. I nosaltres ens solidaritzem i ens en fem ressò perquè no el volem patir.

—Per últim, pel que fa a les actuacions Port-ciutat, en destaca la remodelació de la façana marítima amb la construcció de la passarel·la i la renovació del passeig marítim. En quin estat es troba?
—Pel que fa a la passarel·la, el termini de finalització està marcat pel primer trimestre del 2018. La idea és que fins a finals d’any s’acabin de col·locar els trams que falten i de cara al primer trimestre de 2018 es faci tota la instal·lació, barana, il·luminació, mesures de seguretat, accés, ascensors.

—I pel que fa a la passeig marítim, quin és el calendari?
—El projecte del Passeig Marítim s’acaba de publicar al BOE. Per tant, ja s’ha posat en marxa el rellotge de la presentació d’ofertes, la resolució i l’adjudicació. Tot plegat, ja anirem a principis de l’any vinent. M’agradaria anar amb altres velocitats, però són temes complicats, que hem gestionat amb l’Ajuntament qui ens ha ofert el seu suport per agilitzar els tràmits administratius que sempre són complexes. M’hauria agradat arribar a l’estiu de 2018 amb tot fet, però no podrà ser així. Haurem de demanar disculpes als ciutadans per les molèsties que tot això podrà ocasionar i de cara a la tardor ja estarà acabat. L’espera valdrà la pena, perquè serà un nou pas històric a la ciutat, que ara serà més accessible al mar. Ara bé, aquest és el projecte de futur de la façana marítima? No. Però la ciutat podrà gaudir d’aquesta infraestructura mentre no arribi un projecte més ambiciós i potent, que possiblement inclogui o soterrar o desviar les vies del tren i que el més segur és que valgui molts diners. Nosaltres financem la remodelació encantats perquè tota la zona de port ciutat se’n beneficia i a més es trencarà la sensació de barrera que es té en arribar al Balcó.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43