«L'alcalde em va prometre un carrer amb el nom del meu pare fa 10 anys»

Francesc Salas i Puertos (Tarragona, 1928-2007) va ser un reconegut escriptor, poeta i actor teatral tarragoní distingit amb el Diploma de Serveis Distingits de la Ciutat de Tarragona, atorgat per l’Ajuntament. Fa una dècada de la seva mort i la seva filla, Núria Salas Bartra, recorda que «al Tanatori Municipal, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, em va prometre que posaria un carrer amb el nom del meu pare a la ciutat». Des d’aleshores, però, la filla de Salas no ha tornat a tenir cap notícia sobre la promesa realitzada per l’alcalde.

Segons recalca Salas, «el meu pare va ser una persona molt reconeguda i que va fer molt per a la ciutat». Francesc Salas Puertos és autor d’obres com Carrer de Merceria: festes d’un barri antic. Precisament és aquest carrer, sota les seves voltes, qui el va veure néixer l’any 1928. Tal com explicava la seva filla, «la poesia el va captivar des de petit». Tot i això, Salas va iniciar els estudis d’òptica, professió que va desenvolupar fins a la jubilació. Són molts els ciutadans de Tarragona que coneixen Salas per la seva feina a les Òptiques Budesca, negoci de tota la vida.

Núria Salas recorda que el seu pare «va ensenyar la poesia a molta gent». Segons diu, «tot i tenir pocs estudis, va fer tot el possible per estendre aquest art arreu». La seva passió, està reflectida en obres com Por esos caminos, Poesies al vent (1984), Callípolis ciutat bella (1989), Lletres de foc (2003), Pel cau de la Llibertat (1983), Banderes de la Pau o I després una clariana. A banda de la poesia, Francesc Salas i Puertos va ser un membre actiu del panorama teatral tarragoní, sempre des de la vessant amateur. Va formar part de la companyia Beamud i també va participar als pastorets de l’Estel de Natzaret.

El reconeixement de l’Ajuntament de Tarragona, que li va atorgar el Diploma de Serveis Distingits de la Ciutat, es justifica amb el paper de Salas dins el conglomerat associatiu i d’entitats de Tarragona. Va ser president de l’Esbart Dansaire, de la Germandat de Jesús de Natzarè i cofundador de l’Ateneu de Tarragona. A més, va escriure part de la lletra del bolero Tarragona.La seva faceta d’escriptor es va veure reflectida també en les col·laboracions que Salas va realitzar en diversos mitjans de comunicació. Va deixar empremta a Ràdio Tarragona i a les emissions sardanistes de La Capona del Casal Tarragoní. També va escriure a la premsa escrita i a les revistes El Precursor, Mèdol, Costa Daurada i Niu d’Art.

I, a banda d’haver estat un referent en l’àmbit literari a la ciutat, Salas i Puertos va estar vinculat al Partit Socialista de Catalunya. Segons explica la seva filla, «el meu pare mantenia molt bona relació amb l’alcalde Josep Maria Recasens i amb Josep Fèlix Ballesteros». Amb tot, Núria Salas Bartra reivindica que es compleixi la promesa que Ballesteros va realitzar al Tanatori Municipal hores després de la mort del seu pare. «Es va acostar i em va dir que ho sentia moltíssim, que se l’estimava molt i que estiguéssim tranquils perquè es reconeixeria la tasca del meu pare amb un carrer amb el seu nom a la seva estimada ciutat», recorda Núria Salas.