Diari Més

Societat

Un incendi deixa a la vista l'altra cara de la ciutat: xaboles a la vora del Francolí

La Katarzyna, d’origen polonès, viu al costat del riu des que va arribar a Tarragona, fa dos anys

La Katarzyina al davant de la seva xabola i sobre les restes de l'incendi, que va tenir lloc el diumenge passat, a la vora del Francolí.

Un incendi deixa a la vista l'altra cara de la ciutat: xaboles a la vora del FrancolíCristina Aguilar

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’incendi que va tenir lloc diumenge passat a la vora del Francolí i que va cremar una zona de matolls, va deixar a la vista l’altra cara de Tarragona: un conjunt de xaboles habitades per persones com la Katarzyna, polonesa de 29 anys que va arribar a la ciutat amb l’objectiu de construir una nova vida. La jove viu amb el seu nuvi i un altre amic, també de Polònia, i tots tres es guanyen la vida recollint ferralla.

L’incendi va estar a punt de cremar la seva xabola, ubicada a tants sols uns metres d’on es va iniciar el foc, que va acabar amb dues construccions que no es van salvar de les flames. Es tracta d’un terreny de matolls i canyes, que s’ha assecat moltíssim en les darreres setmanes, a causa de la falta de precipitació i les altes temperatures. La Katarzyna viu en aquesta zona des que va arribar a la ciutat, ara fa dos anys i tres mesos. «Vaig arribar a Espanya per canviar la meva vida radicalment. Tenia l’objectiu de trobar feina, però no hi ha treball de cap tipus», lamentava la jove. La primera xabola que va habitar, ubicada a prop de les vies del tren, també va patir un incendi. Portava tan sols tres mesos a Tarragona, i per culpa de les flames va perdre tota la documentació i els papers, que no ha aconseguit recuperar. «No trobo feina perquè no tinc papers, i no em fan els papers perquè no trobo feina. És el peix que es mossega la cua», expressava.

A Polònia hi va deixar la seva família i l’addicció a les drogues, motiu pel qual va sortir del país. «No m’agradava la vida que portava, necessitava un canvi, i un bon dia vaig decidir deixar-ho tot i marxar», explicava. Des d’aleshores no ha tornat a Polònia, i tot i que encara no ha construït la seva vida de nou, ha pogut deixar les addiccions. La situació que viu a la ciutat reconeix que no és la que s’esperava, però té força i esperances per continuar lluitant. «Evidentment tinc família a Polònia, també a Holanda o a Gran Bretanya, però no vull recórrer a la seva ajuda. Tinc dues mans per treballar, i aconseguiré sortir d’aquesta situació per mi mateixa», assegurava. L’únic que desitja, però, és que no torni a cremar la seva xabola. «Quan miro les restes de l’incendi em poso molt trista, perquè havíem construït les xaboles amb les nostres mans, i ara ja no tenim res», expressava.

A una de les xaboles cremades hi vivia un home gran, d’uns 70 anys, que ha hagut de marxar. A l’altra, hi dormia l’amic de la Katarzyna, que s’ha traslladat amb ella i el seu nuvi amb una tenda d’acampada. Un para-sol, tres cadires i una petita taula són tots els seus béns, perquè l’incendi també va acabar amb els seus plats, gots, olles i una banyera. El que sí els queda és la companyia dels seus dos gossos, que per fortuna no eren al terreny quan van aparèixer les flames.

Els diumenges reben la visita de la Creu Roja, que els donen, segons explica la jove, un entrepà de truita de patates i una ampolla d’aigua. Per dutxar-se, fan ús de les fonts dels parcs o s’acosten fins a la platja, però ja no hi poden anar perquè a l’estiu es prohibeix l’entrada dels gossos. «M’agradaria que una assistent social m’ajudés a arreglar el tema dels papers i a intentar trobar feina», manifestava la Katarzyina, encara visiblement afectada per l’incendi.

Detall de les restes de les xaboles cremades a l'incendi.

Un incendi deixa a la vista l'altra cara de la ciutat: xaboles a la vora del FrancolíCristina Aguilar

tracking