La Protectora rep una allau de cadells abandonats des de l'abril

Any rere any es repeteix la mateixa situació amb l’arribada de la primavera: ciutadans que tenen gosses i gates prenyades a casa i que se’n desempalleguen abans o després de parir per no haver de fer front a la nova responsabilitat. La Protectora d’Animals de Tarragona ha d’assumir entre abril, maig i juny una ingent quantitat de nouvinguts, que apareixen en caixes vora les illes de contenidors de la ciutat. El més terrible és que, a vegades, se’ls troben fins i tot al seu interior, com una deixalla més, desorientats a la via pública o bé a la porta de les seves instal·lacions situades al polígon Riu Clar.

Enguany, la situació ha anat encara més enllà, segons explica la responsable dels cans de l’entitat, Pruden Benavente: «Especialment aquest maig està sent terrible, en el que portem de més, hem acollit més de 40 cadells de gos». Això es tradueix en un increment de vora el 20 per cent respecte al mateix període del 2016.

Pel que fa als gats acabats de néixer, des d’abril s’han acollit un total de 52 exemplars. D’aquests, 21 van arribar sense la mare –posats en una caixa i deixats a la seva sort– i d’altres 31 ho feien, afortunadament amb la seva progenitora –o bé la gata va ser abandonada a punt de parir o bé es va deixar a l’adulta juntament amb els petits–. «Respecte a altres anys hem rebut més ventrades acompanyades de la mare, el que, a nosaltres, ens facilita les coses, ja que ells poden nodrir-se i reben la seva protecció i cura», exposa Roser Sentís, responsable dels felins a la Protectora.

Hipotèrmics i amb el cordó

Preocupa els voluntaris especialment el lamentable estat en el qual arriben moltes d’aquestes ventrades de gossos i gats: desnodrits, amb hipotèrmia, malalts o amb el cordó penjant. Els membres de la Protectora es desviuen per treure’ls a tots endavant –sigui amb la seva atenció constant o costejant-los l’ingrés en clíniques veterinàries–, però de vegades resulta del tot impossible. D’aquesta cinquantena de gats anteriorment esmentats, nou no han pogut sortir-se’n. Les cries necessiten una atenció continuada en les primeres hores de vida que, en ser abandonades a la seva sort, òbviament no reben. «Ens arriben caixes on els animals encara no han ni obert els ulls», posa de relleu la veterinària de la Protectora, Lourdes Ripoll.

A més, la responsable dels felins desmunta l’estesa teoria de què els gats adults són molt independents i que, per tant, no tindran problemes per dur endavant a les cries al carrer: «No s’adapten, són animals molt emocionals, es deprimeixen, els hi baixen les defenses i s’acaben posant malalts». Com sempre, des de la Protectora de Tarragona demanen a la ciutadania que, en cas de no voler tenir ventrades de gats o de gossos, esterilitzin als seus animals de companyia. A banda, ressalten la necessitat de posar-los el xip.

La història de Tayson Vora un miler de paparres adossades al cos. Pot semblar una exageració en un gos de mida mitjana, però va arribar en aquestes condicions i la veterinària voluntària de la Protectora, Lourdes Ripoll ho reitera en diverses ocasions. Al Tayson, el preciós exemplar mestís d’uns quatre anys que va arribar a l’entitat el dijous de la darrera setmana, no li van valer ni les pastilles que les maten. «El vaig haver de sedar per poder-li anar traient. El pobre anava sagnant a mesura que les arrencàvem, s’havien introduït fins i tot a la ferida que duia. L’hem tingut amb antibiòtic i amb una teràpia de suport», relatava aquest dimecres la professional. Tot i que ja no en té cap ni una, l’animal –extremadament tranquil i afectuós– encara presenta les orelles inflamades. No saben d’on ve, ni quina ha estat la seva vida, però per les marques del coll que encara ara presenta, els voluntaris de la Protectora intueixen que el Tayson ha estat lligat durant molt de temps. En els dies que duu al refugi l’han consentit fins a l’extenuació i la recompensa és que, després d’una setmana, l’animal torna a somriure. «S’ha recuperat força de l’anèmia amb la qual va arribar, la mandíbula ha recuperat color», diu satisfeta.