Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Patrimoni
La Sala del Sarcòfag es va omplir amb motiu del debat sobre Grècia, Roma i l'emperador Adrià.

Tarraco Viva arrenca amb Grècia, Roma i Adrià com a protagonistes de l'edició

La Sala del Sarcòfag es va omplir amb motiu del debat sobre Grècia, Roma i l'emperador Adrià.

Tarraco Viva arrenca amb Grècia, Roma i Adrià com a protagonistes de l'edició

La Sala del Sarcòfag es va omplir d’aficionats al món antic, per viure en directe un debat que va comptar amb la participació de quatre catedràtics

Actualitzada 14/05/2017 a les 21:03

Un debat sobre la influència del món grec en el romà i la figura de l’emperador Adrià, celebrat ahir a la Sala del Sarcòfag (Pretori) davant més d’un centenar de persones, va ser el tret de sortida de la dinovena edició del Festival Tarraco Viva. Els catedràtics Joaquín Ruiz de Arbulo i Javier Velaza van defensar Roma, i Joana Zaragoza i Jesús Carruesco, Atenes. El debat va ser conduït pel director del festival, Magí Seritjol, qui va recordar que enguany es complexen 1.900 anys de l’ascens d’Adrià al tron.

Els debatents van coincidir en el fet que Grècia va ser decisiva en l’Imperi romà i que les dues cultures segueixen molt presents en la nostra societat. Velaza va dir que «els romans sempre van tenir cert complex d’inferioritat respecte als grecs», mentre Zaragoza va afirmar que l’emperador Adrià «era un hel·lenista i quan va anar a Grècia va fer una biblioteca: estava enamorat de Grècia». Per la seva banda, Ruiz de Arbulo va comentar que «Adrià tenia l’Imperi al cap, ho tenia tot organitzat i era una persona ocorrent», i Carruesco va subratllar que «l’element essencial de Grècia és que va saber controlar la paraula, l’oratòria, la retòrica, dominar el discurs».

Els quatre catedràtics que van participar en el debat Adrià, un emperador per a dues cultures, van coincidir a dir que el món grec va saber valorar la cultura, el coneixement i, el romà, la va adaptar en molts aspectes, va saber fer un exèrcit fort i organitzat. Carruesco va comentar que «una de les coses que més recordem avui és el Mur d’Adrià», mentre que Zaragoza va afirmar que l’emperador d’Itàlica «gairebé no va fer guerres i es va dedicar a enfortir les fronteres» ja existents.

En el curs del debat es van plasmar qüestions certament curioses, com el fet que «per als romans, l’esport era una aberració, tot el contrari que per als grecs», va dir Ruiz de Arbulo. Velaza va remarcar que «va ser Adrià el primer que va entendre que l’Imperi no era només Roma», i Zaragoza va afirmar que «els grecs van ser el que van ser per la filosofia i per fer-ne del cos humà el cosmos, per exercir la medicina tècnica».

Al llarg d’una hora i mitja, els quatre catedràtics van anar desgranant aspectes relacionats amb el món antic i amb Adrià, considerat un dels millors emperadors romans que, curiosament, quan va trepitjar per primera vegada el Senat a Roma la gent es va riure d’ell pel seu accent, per la seva procedència de la Bètica. Poc després, ja escrivia i parlava el llatí de Roma. Una de les seves característiques va ser que durant el seu mandat va viatjar de manera incansable.

La incidència del món grec en la societat romana va ser absoluta, decisiva, com ho demostra el fet que «fins al segle IV d.C., tots els metges dels emperadors van ser grecs», va ressaltar Velaza. I com va dir Zaragoza, «els romans tenien la força bruta i els grecs la intel·ligència». «Els romans mai haurien tingut un Imperi sense les aportacions dels grecs», va remarcar Velaza, qui va afegir que «els romans van crear la seva identitat perquè en un moment donat van veure que, culturalment, eren menors als grecs». Tot i els matisos, les concordances en les opinions dels quatre catedràtics van ser força coincidents.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43