Metges i usuaris denuncien a Bonavista el pla de Salut per obrir els hospitals públics a les mútues privades

Desenes d'usuaris i professionals de la sanitat pública d'arreu de la província s'han congregat aquest dissabte a l'auditori del Centre Cívic de Bonavista per debatre i compartir idees sobre el futur del model sanitari català, amb especial atenció al pla del Servei Català de Salut, de moment paralitzat, d’obrir els hospitals públics catalans a l’activitat privada de les mútues. El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona sosté que el model sanitari ha de ser, necessàriament, cent per cent públic i que fundacions i empreses privades no han de rebre recursos públics per oferir prestacions de salut. Denuncien la manca de transparència d'alguns d'aquests proveïdors i exigeixen que sigui l'Institut Català de Salut, un ens públic, qui ofereixi directament els serveis. Agustí Aragonés, líder sindical de l'hospital Joan XXIII pel sindicat CGT, va protagonitzar un dels discursos més crítics amb la Xarxa Santa Tecla («És un entramat mafiós», va apuntar taxatiu); el Grup Pere Mata; o la gestió de les ambulàncies d'atenció urgent i no-urgent per part de la UTE Egara La Fuente.

La jornada de debat ha arrencat amb una extensa radiografia del present i el futur de la sanitat catalana per part del metge Xavier Lleonart, president del Sector d'Hospitals d'Aguts, Sociosanitaris i Salut mental amb conveni SISCAT del sindicat Metges de Catalunya. El facultatiu ha presentat, les que en la seva opinió són, les Debilitats i Amenaces del model actual, però també les Fortaleses i Oportunitats, al mode DAFO. D'una banda, ha incidit en la manca de transparència que també denúncia el Grup de Defensa; la interferència de la Sanitat Privada als centres públics; els problemes de finançament; la precarietat laboral o la fuga de talent. Per l'altra, en la part positiva, ha destacat l'excel·lència dels professionals sanitaris; l'àmplia cartera de serveis; les nombroses tasques de recerca que es realitzen; la universalitat del sistema i la integració de les noves tecnologies.

La sanitat pública catalana fa més, amb menys recursos que d'altres regions

Lleonart s’ha mostrat molt molest amb el «mantra», assegura interessat per part d'empreses i mútues de la Sanitat Privada, de què el sistema públic de Catalunya està faltat d'eficiència i sostenibilitat. Defensa que la sanitat pública catalana fa molt, amb molt poc. «El sistema públic català té una de les menors dotacions de recursos d'Europa, tant si mirem el tant per cent del PIB que se li destina (a Catalunya representa menys del 5% i als països punters d'Europa ronda el 7%), com en l'assignació per càpita, i funciona. El 2016 a Catalunya es van destinar vora 1.100 euros per persona, quan a França o a Alemanya ronden els 2.000 euros. De fet a Espanya, Navarra per exemple, destina 1.500 euros. Les altres autonomies estan per sobre nostre en dotació per persona», ha exposat. El metge defuig totalment la mercantilització d'un servei públic vital per a la ciutadania: «El sistema públic no ha de ser eficient, no podem parlar de l'eficiència de la salut com si parléssim d'un procés productiu, ha de ser un servei públic, i òbviament curós amb els recursos que utilitza, sense malgastar».

El responsable d'Hospitals d'Aguts del sindicat de Metges de Catalunya ha carregat igualment contra el pla del Departament de Salut auspiciat pel director del Servei Català de la Salut, David Elvira i el conseller Antoni Comín, per obrir la porta a l'activitat privada en centres de titularitat cent per cent pública (com el Joan XXIII), com ja succeeix a l'hospital Sant Joan de Reus o al centre de Santa Tecla a la Rambla Vella. «Salut diu que servirà per augmentar i millorar els recursos de la sanitat pública, però el cert és que el que faran, com ja s'ha vist en els centres que ja han deixat entrar el finançament privat, és que es reduirà l'aportació de l'administració i es reemplaçarà pel finançament privat. És a dir: si un hospital públic funcionava amb 140 milions d'euros de la Generalitat i de sobte els hi entren 5 milions de les mútues, l'administració aprofitarà per reduir la seva aportació a 135 milions. És fals que reinverteixin els ingressos que els hi entren de la privada», ha indicat. «Ens volen fer creure que creixeran els bolets als peus de l'arbre i el que estan posant en realitat, són els nius de processionària. Tot això no només s'ha d'aturar sinó que s'ha de revertir. És una decisió política», ha afegit.

El futur dels nous metges catalans, a fora de casa

Lleonart ha expressat igualment la seva preocupació pel futur dels facultatius que actualment s'estan formant a les universitats catalanes. «Els estem formant amb despesa pública però marxen a Portugal o a França on poden guanyar molt més, en alguns casos fins i tot el doble. A més, tenen més estabilitat laboral i pateixen menys precarització. En deu anys un percentatge significatiu dels metges es jubilarà i ens trobarem que els joves ja no hi seran. No voldran tornar ni que els hi paguem tot l'or del món», ha assegurat.

Al llarg de la jornada han anat passant per l'escenari de l'auditori altres professionals sanitaris i activistes en defensa de la sanitat pública com ara Xavier Milian, membre del Consell d'Administració de Sagessa per la CUP, integrants de la plataforma en defensa de l'hospital Parc Taulí de Sabadell i de Rebel·lió Bellvitge, de la PalCam, Isabel Vallet de la CUP, o personalitats dins del món de l'activisme sanitari com la metgessa Nines Maestro.