Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Rosa Ibarz Meler: Directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
Rosa Ibarz, directora del Centre de Normalització Língüística de Tarragona.

«Com més llengües parles, més obert estàs al món»

Rosa Ibarz, directora del Centre de Normalització Língüística de Tarragona.

«Com més llengües parles, més obert estàs al món»

La directora del CNLT valora amb nota molt alta l’experiència que aporten les parelles lingüístiques

Actualitzada 02/05/2017 a les 20:31

—Qui es beneficia més de les parelles lingüístiques, qui està aprenent la llengua o el voluntari que l’ensenya?
—L’experiència és molt positiva per tots. Alguns voluntaris demanen que la parella lingüística sigui de països exòtics, orientals... per introduir-se en altres cultures. Alguns fan intercanvis de llengües per què hi ha alumnes que en parlen moltes i als voluntaris els interessa, per exemple, parlar l’anglès. Com més llengües parles, més obert estàs al món. És un intercanvi molt beneficiós.

—Quantes parelles lingüístiques s’han format aquest any?
—Fem dues convocatòries a l’any i en la d’aquest mes d’abril s’han fet seixanta parelles a la ciutat de Tarragona. Algunes repeteixen i altres són noves. La meitat dels alumnes que hi participen són repetidors, perquè l’experiència els ha estat interessant.

—Algun voluntari té més d’un aprenent?
—En alguns casos, en tenen dues de parelles, i excepcionalment es poden tenir tres, però no és l’habitual. No fan classe, fan conversa. Aquesta activitat té una durada mínima de deu hores, una per setmana.

—Tenen molta demanda?
—Sí, molta, i l’hem d’ajustar al nombre de voluntaris que tenim, als quals estem molt agraïts. Tenen molt interès per ajudar a gent que està aprenent català. L’any passat en vam tenir 500, dels quals, 270 a la ciutat de Tarragona. La nostra zona compren quatre comarques: Tarragonès, Alt Camp, Baix Penedès i Conca de Barberà. Alguns participen en una edició i no en la següent per qüestions de feina, per disponibilitat horària o per canvi de residència.

—Alumnes i voluntaris omplen unes fitxes on exposen diverses característiques, com preferències ideològiques, religioses o culturals perquè la relació sigui més fluida.
—Si hi ha alguna petició molt especial, no l’atenem. No recordo cap fora de to. A vegades, poden ser per temes relacionats amb la religió. Amb les fitxes sabem si hi ha algun tipus d’incompatibilitat entre les dues persones que formen la parella lingüística. Es tracta de buscar afinitats.

—Quina és la procedència dels alumnes?
—La majoria són de l’Estat, però també n’hi ha de fora. El segon grup més nombrós és el de persones de religió musulmana. El gruix són dones i, com entre els voluntaris les dones també són majoria, no tenim cap problema. També es fan parelles dona-home. Hi ha dones musulmanes que no tenen cap inconvenient en el fet que la seva parella lingüística sigui un home.

—Perquè tenen més dones, tant entre l’alumnat com entre el voluntariat?
—En aspectes de formació, les dones sempre tenen més interès. Desconec el motiu, però és així. En els inicis de la crisi econòmica va augmentar el nombre d’homes. En general, en tot el que sigui formació d’adults hi ha més dones que homes. Potser tenen més interès per la formació.

—Com ha variat l’oferta des dels inicis del Centre de Normalització Lingüística?
—Vam començar el 1989 i l’any següent el vam dedicar, sobretot, a formar funcionaris. En aquells temps hi havia moltes oposicions. Amb el canvi de dècada, després dels noranta va venir molta gent estrangera i de la resta de l’Estat. Vam haver de replantejar els estudis i tornar a donar cursos bàsics perquè va venir molta gent que no tenia coneixements de català.

—Com és ara la demanda?
—Actualment, tenim molta demanda del curs bàsic i no s’ha acabat la dels cursos inicials. Hi ha gent que ha arribat fa poc a Catalunya i no sap com és la nostra societat.

—Què aporta la parella lingüística?
—En alguns casos, hi ha un intercanvi de cultures. A més, algunes persones, quan comencen a aprendre català, els fa vergonya parlar l’idioma. Formant part d’una parella lingüística, agafen confiança. Necessiten practicar per tenir fluïdesa. La parella els ajuda a parlar català.

—Quina valoració en fa d’aquesta forma d’aprendre a parlar una llengua?
—L’experiència és bona, molt positiva. Fa anys que dura i aquesta és la millor prova que aquest sistema funciona. La gent que hi participa surt molt satisfeta.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43