Diari Més

Patrimoni

El Modernisme del Camp de Tarragona parla francès a 'Le Monde'

El rotatiu gal destaca, en un reportatge, la importància de l’arquitectura d’aquest moviment que hi ha «prop de Barcelona»

Bostnavaron rep informació de Buqueres davant la Casa Ximenis de Tarragona.

El Modernisme del Camp de Tarragona parla francès a 'Le Monde'Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El rotatiu francès Le Monde dedica un ampli reportatge al Modernisme existent més enllà de la ciutat de Barcelona, en un desig plausible del seu autor de donar a conèixer aquest art arquitectònic existent en altres zones de Catalunya. El Camp de Tarragona cobra un especial protagonisme. Gaudí, Jujol, Pujol de Barberà, Tarragona, Reus, Vistabella o Nulles són alguns de personatges i poblacions amb edificacions modernistes que hi apareixen i que han arribat a mans dels lectors del diari.

L’autor del reportatge és el periodista François Bostnavaron, qui va tenir com a amfitrió en les visites que va fer pel territori a l’arquitecte tècnic Josep Maria Buqueras, qui és, a més, un dels impulsors de la Comissió del Modernisme de Tarragona. Buqueras ha manifestat a Diari Més que la publicació del reportatge en un mitjà de la importància de Le Monde «és una mostra de l’interès que a escala internacional hi ha pel Modernisme».

En l’encapçalament del reportatge, François Bostnavaron, destaca que el Modernisme no es concentra només a la ciutat de Barcelona ni és una exclusiva de la Sagrada Família, i remarca que «no gaire lluny» de la capital catalana «hi ha dotzenes de poblacions» que poden lluir aquest art arquitectònic que es va expandir per Catalunya al llarg d’un període d’uns cinquanta anys, a cavall dels segles XIX i XX.

Bostnavaron destaca que l’arquitectura que va convertir Antoni Gaudí en català universal va tenir altes professionals que van conrear la imaginació necessària per dissenyar edificis únics, emblemàtics, i crear altres elements ornamentals o d’ús diari com ara bancs i cadires. En referència al Camp de Tarragona o indrets rics en Modernisme com Terrassa o Sant Joan Despí, Bostnavaron diu que «la zona està plena de tresors arquitectònics erigits entre l’any 1880 i la Primera Guerra Mundial que cal descobrir» i que es troben a «curta distància de Barcelona».

En el reportatge, el periodista de Le Monde parla de «la catedral del vi, amb els seus arcs parabòlics» de Nulles, de César Martinell. També ho fa de «l’altre Sagrada Família», el Santuari de la Mare de Déu de Montferri, «situada a un quart d’hora de Nulles i envoltada de vinyes». Josep Maria Buqueras va acompanyar Bostnavaron a Reus. «Paradoxalment, Gaudí no va construir res» en aquesta ciutat, diu el periodista, però si ho van fer arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, «un dels grans promotors del Modernisme». Bostnavaron també fa referència a la Casa Navàs i la Casa Rull, i recomana que «ningú es perdi la Casa Gasull, construïda per un ric comerciant d’oli d’oliva», però, sobretot, afirma que als afores de la ciutat es troba «un dels més bells edificis de Domènech i Montaner, l’Institut Pere Mata».

Del ric i variat Modernisme que ofereix la ciutat de Tarragona, el periodista del rotatiu francès es recrea parlant del Teatre Metropol, de Josep Maria Jujol, «construït com si fos un vaixell», en els elements que ofereix l’església de Sant Llorenç, Casa Ximenis o el Mercat Central, obra de Losep Maria Pujol de Barberà.

tracking