Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

President de la delegació a Tarragona de la Federació Catalana de Caça
Joquim Vidal presideix la delegació de Tarragona de la Federació Catalana de Caça.

Joaquim Vidal: «Els agents rurals haurien de portar càmeres quan fan una inspecció»

Joquim Vidal presideix la delegació de Tarragona de la Federació Catalana de Caça.

Joaquim Vidal: «Els agents rurals haurien de portar càmeres quan fan una inspecció»

Els caçadors defensen la seva activitat com a mitjà per mantenir en equilibri la població d’animals
  • Carles Gosálbez

Actualitzada 30/01/2017 a les 11:51

La recent mort de dos agents rurals pels trets d’un caçador va causar un gran impacte en la societat catalana i de manera molt especial en els dos àmbits afectats. El president de la territorial de Tarragona de la Federació Catalana de Caça, Joaquim Vidal, en una entrevista a Diari Més, ha qualificat els fets de «molt lamentables» i ha afirmat que el luctuós succés n’ha generat un gran malestar. Vidal s’ha referit a l’acció del caçador com a «acte monstruós» i ha valorat la bona relació que «sempre ha existit» entre els dos col·lectius, el dels agents rurals i el dels caçadors. «En el meu cas, també sóc guarda rural i auxiliar de la Guàrdia Civil, a més de caçador».

—Com va rebre la notícia?
—A tots ens va afectar molt. Dies després de la mort dels dos agents rurals no vam poder anar a caçar i vam deixar de fer les activitats habituals. Donem tot el nostre suport als agents rurals i les seves famílies, i ara esperem que sigui la Justícia qui dictamini. Ha estat un fet insòlit, sense sentit.

—Les relacions dels dos col·lectius són bones?
—Mantenim molt bona sintonia. Jo mateix sóc guarda rural des de fa trenta anys i, també, auxiliar de la Guàrdia Civil, a més de caçador i naturalista. El meu avi era guarda de camp i el meu pare policia nacional a Tarragona.

—Aquests dies s’ha comentat que és molt fàcil accedir-hi al certificat per poder portar armes. És realment senzill superar el psicotècnic?
—Si hi ha maneres fraudulentes de treure-se’l? Aquesta no és la tònica i si algú porta bé el control d’armes, aquesta és la Guàrdia Civil. No hi ha res més restrictiu que el control d’armes, però sempre existirà un mercat negre, com també pot haver-hi en la venda de taronges en un mercadet, per posar un exemple i sense que ningú es molesti.

—Els agents rurals haurien d’anar més protegits?
—Sí, però no necessàriament amb armes. Un element que es podria introduir és que portessin càmeres de gravació quan fan una inspecció perquè el contingut seria útil davant d’un jutge. En el cas que ens ocupa, no hi ha testimonis. Hem de fer una bona lectura del que va passar per millorar les mesures de seguretat dels agents rurals.

—Catalunya hauria de dotar-se d’una llei de caça pròpia?
—No la tenim. Ens regim per una llei dels anys setanta, a la qual s’han anat adaptant determinats aspectes, però l’actual és millorable perquè el temps ha passat i hi ha aspectes de la llei que han quedat obsolets tot i les actualitzacions que s’han introduït.

—Els caçadors tenen mala imatge entre alguns sectors de la societat?
—Com diu, alguns sectors de la societat no ens volen, però els caçadors som necessaris. Nosaltres som els que hem de parar la invasió de senglars que arriben al Catllar i poblacions més pròximes al mar. I si no controles els turons, el pagès no collirà avellanes. La llei protegeix els animals, però quan hi ha un excés i es posa en perill, per exemple, els conreus, cal caçar per mantenir una població adequada, equilibrada, i aquesta activitat la fem d’acord amb l’administració.

—És imprescindible fer aquest control de la població d’animals?
—És necessari fer un control, sens dubte. Hi ha qui vol prohibir-me sortir a caçar un conill. És un error per què els conills acaben amb els camps de conreu. Si no s’estableix un nombre que garanteixi un equilibri, l’afectació als camps és molt negativa. Si no ho fem nosaltres, els caçadors, al final ho haurà de fer algú cobrant i, per tant, algú haurà de pagar. Ja estem arribant tard, perquè hi ha més animals que caçadors.

—L’esport de la caça és un del que té més llicències a l’Estat.
—La xifra ha baixat. Actualment, a Espanya hi ha unes 600.000 llicències, però hem arribat a tenir-ne un milió i mig, moltes més que en molts esports.

—A què es deu la reducció?
—Tot evoluciona. El camp s’està abandonant per què requereix molt esforç treballar-lo i aporta poca rendibilitat.

—Ara estan en plena època de caça del senglar, una espècie molt present al Camp de Tarragona.
—Van ampliar el temps de caça del senglar i ara ens obliguen a mantenir un període de set mesos, que s’acabarà al març. Això ens afecta, per exemple, a les assegurances. Sap que abans, quan hi havia la trompada d’un senglar amb un cotxe la llei deia que el culpable era el caçador? Vam poder demostrar que un senglar que va lliure pel camp no és de la teva propietat, que és un animal salvatge i lliure.

—Que era seu abans de caçar-lo?
—En una nit, un senglar pot recórrer una distància de cinquanta quilòmetres, pot anar de Falset a Gratallops i tornar. Doncs, abans, es deia que l’animal era nostre, quan encara no l’havíem caçat.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43