Diari Més

Solidaritat

Demanen roba interior i sabatilles pels pacients sense família de Joan XXIII

Es tracta de malalts en què l’hospital no aconsegueix localitzar cap familiar o conegut i han de vestir amb les peces que recull Tarraco Salut

La responsable del rober i la presidenta de l'entitat al magatzem de la setena planta de l'hospital.

Demanen roba interior i sabatilles pels pacients sense família de Joan XXIIIJoan Antoni Torreblanca

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Gent que és hospitalitzada d’urgència i no pot agafar roba de recanvi, ciutadans que pateixen accidents greus i els han hagut de tallar la roba al box de crítics per poder-los intervenir immediatament, turistes que viatgen sols, persones sense sostre que no poden reutilitzar les seves peces perquè estan brutes... Cada mes es donen uns determinats casos en què el personal de l’hospital Joan XXIII no aconsegueix contactar amb cap familiar ni persona coneguda del pacient per tal que el puguin proveir de roba de recanvi i els estris bàsics d’higiene, d’aquí que el centre tingui un rober, gestionat ara per l’associació Tarraco Salut i anteriorment pel mossèn Xavier Fort, per aquests casos concrets.

Elisabet Pedret, presidenta de l’entitat, assegura a Diari Més que són pocs, però la necessitat de peces de roba és continua, «potser hi ha una setmana que no tenim cap petició, però d’altres, en dos dies tenim diverses demandes».

Tarraco Salut fa una crida perquè els ciutadans s’acostin a deixar roba a l’hospital, «especialment peces de primera necessitat, com ara calces, calçotets, mitjons, pijames, sabatilles d’estar per casa, samarretes o batins», apunta Pedret. I és que en aquests moments, a la sala de la setena planta de Joan XXIII on es desa la roba, només queda un parell de sabatilles que va dur un ciutadà la darrera setmana. «Les sabatilles són molt importants perquè els pacients, a banda d’estar al llit, han d’anar a fer-se proves i no poden voltar descalços per l’hospital», explica la voluntària Margarita Gil, qui coordina juntament amb Arichu Hernando el rober.

Aquest dimecres passat, sense anar més lluny, van rebre l’avís d’una infermera de l’àrea de Medicina Interna que requeria del seu servei: un pacient d’edat avançada havia ingressat sense res. L’home només duia la bata hospitalària i el personal de la sisena planta li havia hagut de posar una manta a les espatlles per combatre el fred. Els voluntaris ràpidament el van proveir de totes les peces. Especialment útil per aquests casos, segons exposen, és la roba de xandall, ja que s’adapta a qualsevol cos. «En canvi amb els pantalons normals tenim més problema, perquè si és d’una talla petita, no entra i si és més gran, al pacient li cau. Demanem sempre roba de xandall», exposa Pedret.

L’entitat només posa dues condicions per rebre la roba: que estigui en bon estat, «que no portin el que vagin a llençar», exposa la presidenta; i que estigui net, «aquí no tenim possibilitat de rentar la roba», apunta Pedret. Els casos es mantenen estables al llarg de l’any: a l’hivern per les nombroses persones que ingressen a causa de malalties agreujades pel fred, i a l’estiu per l’elevat nombre de turistes sense gent propera a prop.

Si cal, cusen peücs d’urgència

Tal és l’entrega d’aquests voluntaris que en algunes ocasions, quan reben una sol·licitud de pares de família que no ten recursos per comprar les primeres peces del nadó, algunes voluntàries com Merche Díaz i Luz Gorbela, es posen a teixir punt per fer peücs i petits jerseis de llana. «L’altre dia va venir una noia a la què el metge li havia dit que se li avançaria el part. Ens va explicar que no estava preparada per tot el que li venia, i nosaltres la vam ajudar amb el que vam poder», apunta la responsable del rober.

Per col·laborar només cal acostar-se a la segona planta de l’edifici principal de Joan XXIII amb una bossa amb roba de primera necessitat.

tracking