Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Patrimoni
Imatge retrospectiva d'una visita guiada a la Vil·la romana dels Munts.

El MNAT projecta convertir la Vil·la dels Munts en «una bombonera»

Imatge retrospectiva d'una visita guiada a la Vil·la romana dels Munts.

ACN

El MNAT projecta convertir la Vil·la dels Munts en «una bombonera»

La direcció negocia amb Costes poder intervenir als banys orientals i vincular-los més al monument
  • Carles Gosálbez

Actualitzada 22/01/2017 a les 20:28

El  Museu Nacional Arqueològic de Tarragona negocia amb Costes, de l’Estat, la possibilitat d’intervenir-hi als banys orientals, situats prop de la línia de mar, per lligar-los al complex de la Vil·la romana dels Munts, d’Altafulla. Aquesta no serà l’única intervenció que té previst fer aquest 2017 per millorar un dels escenaris de Tàrraco declarats Patrimoni Mundial. El director en funcions del MNAT, Xavier Llovera, ha informat a Diari Més que «tenim un full de ruta» per fer una important intervenció al llarg d’aquest any. «En dos anys, els Munts serà una bombonera», va exclamar.

Una acció especialment rellevant fa referència als banys meridionals, els situats a l’interior de la vil·la, que ja està aprovada. «Serà una gran intervenció», ha dit Llovera, qui ha remarcat que «tindrà un cost de 200.000 euros i comptarem amb la col·laboració de la Caixa». Llovera ha refermat la importància de la vil·la romana i ha subratllat que «el 2016 ja vam dur a terme la restauració de pintures murals, paviments i mosaics».

La Vil·la dels Munts experimentarà una millora considerable amb altres accions que es duran a terme el 2017 i que són continuació de les fetes anteriorment. Llovera ha avançat que «substituirem la coberta, que tindrà la forma de l’antiga domus». D’aquesta manera, els mosaics de la zona on es troba el triclini i de l’ambulacre es podran retornar al seu aspecte més original, fet que permetrà una millora substancial de la interpretació de les restes arqueològiques per part dels visitants.

La primera fase tindrà un cost de 700.000 euros. «Més endavant, intervindrem en els camins i la senyalització, i també arranjarem el centre d’interpretació, on es prioritzarà el fons documental amb imatges de 3D, tant de l’interior com de l’exterior de la domus, espais dels quals farem una recreació de les estructures».
Xavier Llovera ha comentat que «tenim un coneixement relativament bo dels Munts». Ha afegit que «sabem molt bé com era el triclini, fins al punt que pràcticament podríem posar els mobles per què els mosaics i la seva distribució ens marquen on anaven i la seva mida». «La Caixa i Abertis són els nostres grans aliats a l’hora de fer intervencions als Munts».

Una de les millors d’Hispània
La Vil·la dels Munts va ser construïda a inicis del segle I, a dotze quilòmetres de Tàrraco, i va assolir el seu màxim desenvolupament en el segle II, període al qual corresponen la major part de les restes que avui es poden visitar. És un immillorable exemple d’arquitectura rural adreçada, també, a l’oci i al lleure. L’estat de conservació, la informació de què es disposa i la qualitat d’elements com escultures, pintures i mosaics la converteixen en una de les vil·les romanes més importants d’Hispània. Una de les escultures que conserva representa Antínous, un jove esclau d’Adrià, a qui l’emperador va divinitzar després de la seva tràgica mort: va morir ofegat al Nil.  Adrià va ordenar erigir nombroses efígies seves per tot l’Imperi i són molt escassos els retrats d’aquest personatge procedents de l’àmbit privat. Amb la seva col·locació a la vil·la dels Munts, el propietari de la mansió volia possiblement deixar constància de la seva fidelitat a l’emperador. Adrià va visitar Tàrraco i potser va conèixer en primera persona la Vil·la dels Munts.

De la informació dels Munts que ha arribat fins als nostres dies se sap que un dels propietaris de la vil·la va ser Caius Valerius Avitus, duumviri de Tàrraco –el càrrec més alt de l’administració local– que havia estat traslladat a mitjan segle II des d’Augustòbriga (Sòria) per ordre de l’emperador Antoní Pius.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43