Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
º
0 Km/h
Municipal
Primer pla de l'urna funerària medieval, amb les restes del bisbe de Tarragona, Cebrià -de finals del segle VII-, amb un epitafi que podria ser una còpia del text de la làpida visigoda original, en una imatge de finals de desembre del 2016

bisbe, Cebrià, Museu Bíblic Tarraconense, sepultura, exhumació, tomba, Santa Jerusalem, restes, catedral, carboni-14, urna

Primer pla de l'urna funerària medieval, amb les restes del bisbe de Tarragona, Cebrià -de finals del segle VII-, amb un epitafi que podria ser una còpia del text de la làpida visigoda original.

Pla general de l'absis de la catedral de Tarragona, amb el director del Museu Bíblic Tarraconense, l'arqueòleg Andreu Muñoz, davall l'urna funerària que conserva les restes del bisbe Cebrià, en una imatge de finals de desembre del 2016

relíquia, sepulcre, tomba, sant, Tarragona, sepultura, arquebisbat, Andreu Muñoz, catedral, visigòtica, restes, carboni-14

Pla general de l'absis de la catedral de Tarragona, amb el director del Museu Bíblic Tarraconense, l'arqueòleg Andreu Muñoz, davall l'urna funerària que conserva les restes del bisbe Cebrià.

L'Arquebisbat de Tarragona exhuma les restes d'un bisbe del segle VII

Màxima discreció i interès en aquesta intervenció a la tomba de sant Cebrià per datar-la i donar crèdit a l'existència d'una antiga catedral visigòtica

Actualitzada 16/01/2017 a les 10:21

L'Arquebisbat de Tarragona espera expectant el resultat d'una exhumació que ha dut a terme sense fer gens de soroll. El Museu Bíblic Tarraconense, juntament amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, vol analitzar les restes de sant Cebrià, un bisbe de Tàrraco de finals del segle VII, que es conserven dins d'una petita urna funerària medieval, discretament ubicada darrere l'altar de la catedral de Tarragona. A l'interior s'hi trobaven restes òssies de, com a mínim, tres individus més. Possiblement es tractarien de membres de la clerecia. Però les restes del bisbe són la prioritat i un petit fragment del còccix se sotmet a la prova del carboni-14. La intervenció, autoritzada per l'Església, persegueix el doble objectiu de datar els ossos -només serà possible si conserven col·lagen- i aconseguir un nou indici per avalar la teoria que al segle VI es va erigir una primitiva catedral visigòtica darrere l'absis de l'actual catedral, hipòtesi a dia d'avui encara no confirmada. «Qualsevol element tardo-romà o visigòtic ens el mirem amb lupa», explica el director del museu, l'arqueòleg Andreu Muñoz.

Si bé sant Cebrià no va ser una personalitat de màxim renom, les seves restes són ara mateix una pista crucial per a la investigació ja que són les úniques conservades d'un bisbe conegut d'aquella època. «És l'únic bisbe de l'època tardo-romana i visigòtica del qual conservem les restes, tret de sant Fructuós», reafirma Muñoz. «Hem de resseguir les pistes o pocs indicis arqueològics que ens apareixen nous, o revisar els antics i tornar a excavar; estem molt atents a tot això per poder concretar la hipòtesi que va existir la catedral visigòtica en aquest espai», afegeix el director del museu.

En aquesta ocasió, la pista que cridava l'atenció és l'epitafi inscrit a l'urna. S'hi pot llegir que hi està enterrat 'Ciprianus', bisbe documentat a finals del segle VII -va participar en dos concilis de Toledo- i que va morir a les VIII calendes de maig -però no en concreta l'any. L'urna és molt posterior, del XV, quan un prelat va ordenar que es dignifiqués la tomba, però el text presenta formulismes d'època antiga, la qual cosa fa pensar que s'hauria copiat literalment de la inscripció de la làpida visigoda original i que, per tant, les restes -o part d'elles- sempre van romandre a la catedral.

Epitafi antic en tomba moderna
Tot l'àmbit va quedar en desús, durant almenys 300 anys, arran la incursió islàmica, i el conjunt va romandre abandonat fins al segle XII. Però la inscripció és antiga, amb un lèxic i una semàntica pròpia de l'època visigòtica -no pas medieval-, cosa que convida a pensar, segons els experts, que els constructors medievals s'haurien trobat a la zona una lauda sepulcral amb inscripció i que el text s'hauria anat transcrivint a través del temps fins al moment de la dignificació. L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, a través del doctor Joan Gómez, ho avala i algun estudi ja se n'ha fet ressò.

Però el Museu Bíblic ha volgut fer un pas més enllà i exhumar les restes per intentar datar-les per carboni-14, i també aprofitar per restaurar l'urna. No és el primer cop que el sepulcre s'obre durant l'època moderna, però mai s'havia estudiat a fons. L'Església va donar el vist-i-plau a l'exhumació al novembre per tirar endavant un anàlisi antropològic a fi d'acreditar que les restes òssies corresponen a sant Cebrià. Muñoz assegura que, malgrat ser una acció delicada, l'Arquebisbat i el Capítol Catedralici han facilitat la investigació. El mateix arquebisbe va presenciar l'exhumació.

Quatre o cinc individus
Dins la tomba van trobar-se restes òssies de diversos individus, entre quatre o cinc, estimen els experts, mesclades dins d'una bossa. Malgrat ser molt difícil individualitzar-les, els arqueòlegs van verificar que un d'ells es tractava d'un individu d'uns 60 anys, que podrien correspondre a les del bisbe. La prova del carboni-14, encarregada als laboratoris nord-americans Beta Analytic de Miami, ajudarà a afinar millor la data i si realment es corresponen al segle VII. L'Arquebisbat conserva alguns fragments més si calguessin noves proves. La resta s'han retornat dins la tomba.

«Aquesta intervenció no respon a simple curiositat; és un altre dit que ens assenyala la presència d'una sepultura episcopal que suma possibilitats per verificar la ubicació de la Santa Jerusalem en l'espai de l'actual catedral», reitera Muñoz. Entre les restes també se'n va trobar de fauna -que haurien pogut fer cap a la tomba durant l'època d'abandonament de l'àrea-, així com trossets de fusta i claus -d'una caixa col·locada quan es va dignificar la sepultura. Es confia tenir resultats en un mes i mig aproximadament. Al mateix temps, s'ha aprofitat per restaurar la tomba i netejar els petits lleons als peus de l'urna feta d'alabastre.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes