Diari Més

Medi Ambient

«La platja és un espai d'oci, però també un espai natural on hi ha tortugues»

L’educador ambiental que informa sobre la tortuga babaua ha explicat els nens tarragonins com actuar en cas de trobar-ne alguna

Els alumnes del segon curs de primària del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona, escoltant les explicacions de Txiqui López.

«La platja és un espai d'oci, però també un espai natural on hi ha tortugues»Carla Pomerol

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Al·lucinats. Així van quedar els nens del segon curs de primària del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona, després d’escoltar les explicacions de Txiqui López, educador ambiental i cara visible de la campanya que està portant a terme l’Ajuntament, sobre la tortuga babaua, un rèptil que va aparèixer l’any 2014, per sorpresa, a les platges tarragonines. L’objectiu de la campanya és que els més petits sàpiguen com actuar en el cas que se’n trobin una.

Txiqui López i la rèplica a mida real de la tortuga babaua han visitat una vintena d’escoles del municipi per conscienciar de la protecció d’aquesta espècie. «L’objectiu és conscienciar als més petits que la platja no és un només un espai d’oci, també és un espai natural on passen coses i que convé protegir. A part de tovalloles i para-sols, també hi ha animals i plantes», explica López, qui afegeix que és important que es conegui i es valori el medi ambient.

Els alumnes del segon curs de primària del Col·legi Sant Pau Apòstol han estat els últims a escoltar les explicacions de l’educador ambiental. La campanya va acabar ahir, però el consistori tarragoní té previst tornar-la engegar a finals d’any. La sessió, que va durar una hora, comença amb una explicació per ubicar als nens dins de l’espai geogràfic de Tarragona i «mostrar els diferents aspectes que ofereix el municipi». La segona part és la que més interès causa entre els alumnes: en Txiqui, ajudat de la rèplica de la tortuga babaua, parla de les tipologies de tortugues i de com actuar davant d’aquest rèptil.

«Si estem a la platja i ens trobem una tortuga babaua, hem de trucar al 112 per activar els voluntaris, la policia i els veterinaris», explica Txiqui, qui afegeix que «és molt important no córrer davant o darrere de la tortuga, no cridar i no fer fotos amb flaix. Això provocaria que la tortuga tornés a entrar a l’aigua i no deixés els seus ous». Els alumnes el miraven amb la boca ben oberta.

El que més els ha impactat ha estat que la tortuga babaua pot donar la volta el món, però sempre recorda on va deixar els seus ous. Ara bé, la mare no té relació d’afecte amb les cries. «La tortuga babaua no estima als seus fills», explicava un alumne, just després d’acabar la sessió. En Txiqui també va donar alguns trucs als més petits per saber com identificar una tortuga babaua. «Aquesta espècie és la més recurrent a la Mediterrània, però si hi ha algun dubte, ens hem de fixar en les escates del costat. Si en té cinc, es tracta d’una tortuga babaua», assegura Txiqui, qui afegeix que «per diferenciar si és un mascle o una femella ens hem de fixar amb la cua. Si és llarga, és mascle i si és curta, femella». Però encara faltava per explicar una de les coses més sorprenents d’aquesta espècie. El gènere de la tortuga es decideix depenent de la temperatura de la sorra: si l’arena està a més de 30 graus, els ous es convertiran en tortugues femelles, i si la sorra està a menys de 29 graus, es tracta de mascles. Els més petits no podien creure el que estaven escoltant. La xerrada va ocupar una part del temps dedicat al patí, però no importava, el rostre dels alumnes deixava entreveure que era més important saber com funcionament les tortugues babaues.

La tristesa també hi va ser present quan en Txiqui va explicar que, dels cent ous que pot arribar a posar una tortuga babaua, només una arriba a adulta. «Hi ha molts perills: des de la contaminació, als depredadors o els hams dels pescadors», explicava en Txiqui, qui va afegir que «el nom de la tortuga va sorgir perquè el rèptil no posa resistència a l’hora de ser agafada. La babaua sura, perquè necessita l’escalfor del sol. És un rèptil».

Un dels alumnes del segon curs, Nil Buenestado, valorava la xerrada, tot dient: «Ara ja sé com actuaré si em trobo davant d’una tortuga. Ja tinc ganes d’anar a la platja a veure si me’n trobo una». Per la seva banda, una altra alumna, Ona Aguiló, assegurava que «el que més m’ha impactat és saber que les tortugues babaues poden donar la volta el món. No deien que eren molt lentes?». La tutora del curs, Maria Zapata, assegurava que «aquesta classe està molt sensibilitzada amb els animals i el medi ambient» i afegia que «proporcionar la informació als més petits és molt important. Estan molt receptius ara».

Per la seva banda, la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, Ivana Martínez, ha destacat la funció dels voluntaris i ha dit que «aquests nens i nenes també ho poden ser, actuant de manera correcta quan es trobin una tortuga babaua». Martínez ha explicat que l’aparició d’aquest rèptil a platges tarragonines és un fet històric que cal valorar i, «per això, estem portant a terme una sèrie d’exposicions i campanyes per conscienciar als tarragonins». Des de l’any 1974, no es tenia constància de l’arribada de les tortugues babaues a la costa tarragonina. Això és important per reconèixer les platges com un espai natural.

tracking