Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
Imatge de les parets del Teatre Romà, l'any 1977, quan els instigadors de la campanya rebien amenaces de mort.

Rafel Gabriel: «Les forces vives de la ciutat van salvar el Teatre Romà»

Imatge de les parets del Teatre Romà, l'any 1977, quan els instigadors de la campanya rebien amenaces de mort.

Cedida

Rafel Gabriel: «Les forces vives de la ciutat van salvar el Teatre Romà»

Enguany es compleixen 40 anys de les mobilitzacions per evitar que es construïssin pisos als terrenys del Teatre de Tàrraco

Actualitzada 10/01/2017 a les 22:01

Rafel Gabriel, president honorífic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, té 76 anys. Quan en tenia 36, va protagonitzar una de les primeres mobilitzacions a la ciutat de Tarragona, després de la República. I ho va fer per defensar el Teatre Romà, en el qual el passat dilluns van començar les obres de millora. Durant uns anys, els terrenys del Teatre Romà de Tàrraco, ubicat a la Part Baixa de la ciutat, van ser propietat d’una empresa que fabricava oli. La construcció d’aquestes instal·lacions van acabar de destruir les poques restes romanes de la zona. L’empresa va vendre el solar, que va passar de mans en mans fins a arribar a una cooperativa. Va ser llavors, l’any 1977, quan es van començar a construir pisos als terrenys del Teatre Romà.

Un grup d’arquitectes, amb la col·laboració de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, aquella època presidida per Rafel Gabriel, van iniciar una campanya per evitar la construcció de pisos en aquells terrenys i conservar les restes del Teatre Romà. D’això, enguany, en fa 40 anys. Rafel Gabriel, Antoni Pujol i Josep Maria Milà són alguns dels noms propis que van activar aquesta campanya, que tenia per nom: Salvem el Teatre Romà. Després de 40 anys d’aquelles manifestacions, la Generalitat i l’Estat han decidit iniciar les obres que preveuen l’adequació de la zona de les grades i la instal·lació d’una estructura que reproduirà la càvea, amb la finalitat de facilitar la comprensió i magnitud del monument.

Tornem a l’any 1977. El grup d’arquitectes i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense va aconseguir aglutinar a la societat civil en les seves reivindicacions. «No sabria explicar com vam ser capaços de reunir i sensibilitzar a tantes persones. Teníem el suport de personalitats importants en el món de l’arqueologia, el moviment veïnal acabava d’esclatar i els partits polítics s’estrenaven», explica Gabriel, qui afegeix que «va ser la societat civil, el poble i les forces vives de la ciutat les que van aconseguir que el Teatre de Tàrraco no desaparegués.

Les manifestacions i reivindicacions per evitar l’especulació de la zona van passar factura als instigadors. Van rebre amenaces de mort i pintades de grafitis a les parets del Teatre per part d’aquells que veien que els seus estalvis perillaven en el cas que finalment s’aturés l’obra. I així va ser. Després de mesos de lluita, el governador civil d’aquell moment va donar l’ordre d’aturar les obres. «Actualment, encara es poden veure els fonaments que es van començar a construir», explica Gabriel, qui afegeix que «els que ens amenaçaven de mort, finalment van entendre que no teníem cap més intenció que preservar el nostre patrimoni. Al final ens vam fer amics».

Rafel Gabriel explica la història de manera apassionada. Han passat 40 anys, però ho recorda com si hagués passat ahir. Gabriel assegura que quan passa per davant del Teatre Romà sent satisfacció, «tot i que relativa, ja que ha estat abandonat molt de temps».

La Part Baixa, el passeig romà
Rafel Gabriel explica que «urbanísticament, tota la zona que va des de la plaça de la Mitja Lluna fins a les termes del carrer Sant Miquel, esdevé un passeig romà que s’hauria de conservar». Segons el president honorífic de la Reial Societat Arqueològica, és important «alliberar els magatzems que hi ha a la Part Baixa de la ciutat». Hi ha un nimfeu (una gran piscina), unes termes i fonts, entre altres. «Sóc conscient que ens trobem en una època difícil on els pressupostos són ajustats, però hem de valorar el patrimoni, ja que és el principal atractiu de la ciutat», conclou.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43