Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Patrimoni
Aspecte que ofereix una de les coves que constitueixen la pedrera romana. A la dreta, la natura gairebé oculta l'accés a una cavitat, alguns carreus dispersos pel terra i pintades i elements realitzats pels picapedrers en una de les Coves del Llorito.

La pedrera romana de les Coves del Llorito, desprotegida i abandonada

Aspecte que ofereix una de les coves que constitueixen la pedrera romana.

Aspecte que ofereix una de les coves que constitueixen la pedrera romana. A la dreta, la natura gairebé oculta l'accés a una cavitat, alguns carreus dispersos pel terra i pintades i elements realitzats pels picapedrers en una de les Coves del Llorito.

La pedrera romana de les Coves del Llorito, desprotegida i abandonada

Alguns carreus dispersos pel terra i pintades i elements realitzats pels picapedrers en una de les Coves del Llorito.

Cedida
Aspecte que ofereix una de les coves que constitueixen la pedrera romana. A la dreta, la natura gairebé oculta l'accés a una cavitat, alguns carreus dispersos pel terra i pintades i elements realitzats pels picapedrers en una de les Coves del Llorito.

La pedrera romana de les Coves del Llorito, desprotegida i abandonada

Alguns carreus dispersos pel terra i pintades i elements realitzats pels picapedrers en una de les Coves del Llorito.

Cedida

La pedrera romana de les Coves del Llorito, desprotegida i abandonada

L’absència de senyalització dificulta l’accés a un recinte que mereix ser reivindicat com a espai monumental de Tàrraco
  • Carles Gosálbez

Actualitzada 10/01/2017 a les 21:49

Les Coves del Llorito constitueixen alguna cosa més que un espai natural. De fet, són el resultat de l’acció humana i, més important encara, conformen una de les pedreres d’època romana més espectaculars de Tarragona pel fet de ser subterrània, alhora que desconegudes. En les diverses cavitats s’aprecien a la perfecció traços del treball realitzat pels picapedrers per a l’extracció de carreus. Algunes de les peces preparades per ser traslladades a la ciutat de Tàrraco jeuen repartides pel sòl, envoltades d’ampolles de plàstic i papers. L’estat d’abandó és absolut i l’espai monumental està desprotegit. La pedrera està oculta entre la mala herba i el seu accés només és possible a persones bones coneixedores de la zona i de la seva ubicació per falta de senyalització.

Des d’un dels laterals del Camí del Llorito arrenquen dos estrets senders que condueixen fins a aquestes restes d’època romana, mereixedores d’un major reconeixement com un dels monuments més notables de Tàrraco per les seves característiques. Marcos Vitruvi, arquitecte i enginyer del segle I a. de C., ja es referia a l’existència de pedreres subterrànies com la del Llorito. Lluny de rebre una significació més destacada, la pedrera romana pateix un deteriorament que es fa del tot evident quan s’hi accedeix al seu interior. La brutícia i les pintades fetes a la roca sobresurten per damunt d’aspectes orogràfics i marques deixades per la intervenció de l’home.

Cal dir que la coneguda com a Cova Gran fa 25 metres d’ampla, 35 de fons i 12 d’alt. Aquestes mesures són similars a la d’una altra de les coves, de 35 metres d’ampla, 28 de profunditat i 6 d’alçada. A més, en alguna de les cavitats apareixen columnes fetes pels picapedrers per evitar esfondraments. El conjunt, format per vàries coves, resta amagat per l’acció de la natura i l’absència de senyals que informin de la seva presència.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43