Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Patrimoni
Aspecte que oferia la Font del Garrot ahir diumenge, amb l'arbe que amenaça amb provocar desprendiments a la roca.

La Font del Garrot resisteix a l'abandó en un racó natural de l'Anella Verda

Aspecte que oferia la Font del Garrot ahir diumenge, amb l'arbe que amenaça amb provocar desprendiments a la roca.

Carles Gosálbez

La Font del Garrot resisteix a l'abandó en un racó natural de l'Anella Verda

Durant dècades va ser punt de pelegrinatge de tarragonins i entitats que feien trobades populars
  • Carles Gosálbez

Actualitzada 08/01/2017 a les 19:54

La Font del Garrot és un dels espais més espectaculars de l’Anella Verda, dels molts que conté aquest entorn natural del terme municipal de Tarragona, que sobreviu al pas del temps en un estat d’avançat abandó. Les tradicionals reunions d’amics per fer una paella, les trobades d’associacions culturals de la ciutat i les concentracions de persones per anar a passar el Dia de la Mona a aquest paratge van anar a menys amb el pas dels anys i la incorporació de nous costums van propiciar la disminució de les visites. Avui, algunes persones que caminen pels senders de l’entorn de la finca del Pont del Diable i ciclistes són les úniques que s’acosten fins a aquest espai en declivi, però recuperable.

L’abandó de la Font del Garrot és absolut i la falta d’intervenció per part de l’Administració fins i tot pot provocar alguna desgràcia en un temps no llunyà. De la roca, just damunt de la font, arrenca un arbre de grans proporcions que amb les seves arrels provoca despreniments. Un sector de la roca està greument amenaçat. A més, arbres caiguts i no retirats i la mateixa evolució de la naturalesa converteixen aquest racó verd en una trista imatge del que va ser fins fa unes dècades.
La Font del Garrot, localitzada en un mas del mateix nom, es troba a una altitud de 120 metres i rodejada de bosc. Va ser un lloc de reunió per a celebracions de diverses generacions de tarragonins, de manera especial tres dies a l’any: Divendres Sant, Dilluns de Pasqua i l’1 de Maig.

El Divendres Sant, eren moltes les famílies tarragonines que caminaven fins a la Font del Garrot per buscar farigola. Diu la tradició que la farigola s’ha d’agafar el Divendres Sant si es vol que la flor no caigui i que es conservi millor. El Dilluns de Pasqua era una altra de les dates assenyalades al calendari. Molts tarragonins es reunien per menjar la mona i durant la jornada es realitzaven jocs d’esbarjo.

La tercera data en importància era l’1 de Maig. Va començar a festejar-se l’any 1889 quan es va instaurar del Dia Internacional del Treballador. Amb la victòria de Franco en la Guerra Civil i la desaparició dels sindicats democràtics, aquesta festivitat va deixar de celebrar-se i va ser substituïda per la del 2 de Maig que commemorava l’aixecament del poble de Madrid contra l’exèrcit de Napoleó el 1808. Els tarragonins no van deixar d’acudir a la Font del Garrot i les trobades d’amics i famílies va evolucionar cap a reunions reivindicatives i de reafirmació catalanista. Aquest canvi d’orientació va decidir a la Guàrdia Civil a vigilar la zona i, fins i tot, a intervenir si detectava alguna activitat qualificada pel franquisme de subversiva. La benemèrita registrava a les persones assistents i controlava les activitats que s’hi feien.

Un dels trajectes més habituals passaven pels Quatre Garrofers, per dirigir-se cap a la Muntanyeta de Sant Pere fins a arribar al Pont del Diable. Les trobades eren privades o bé organitzades per entitats ciutadanes. La premsa de l’època recull una de la Creu Roja el 1909, la de vuitanta socis i familiars del Nàstic el 1917, la de l’Agrupació Excursionista Montsant del 1930 per posar una placa en homenatge a Joan Guinovart, propietari de la finca, o un banquet en honor al tarragoní Marcel·lí Domingo, ministre d’Educació Pública, l’any 1931.

Trobada familiar a final dels anys 40 a la Font del Garrot
Trobada familiar a finals dels anys 40
La imatge correspon a una trobada familiar que va tenir lloc a la Font del Garrot a finals dels anys 40. Va formar part de l’exposició Capsa de Sabates, organitzada per l’Ajuntament i que va comptar amb la col·laboració de tarragonins que van aportar fotografies dels seus fons particular. La de l’esquerra pertany a Jordi Albiol, qui es troba al costat de la noia que du una gorra blanca, la seva cunyada. Algunes de les persones, les de més edat i el material per fer la paella van arribar en camió. Ell, a peu, després de caminar una hora.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43