Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Història
Traçat principal del tramvia de Tarragona, amb el desdoblament als carrers del Mar i Reial.

120 anys de la desaparició de l'únic tramvia que ha tingut la ciutat

Traçat principal del tramvia de Tarragona, amb el desdoblament als carrers del Mar i Reial.

Cedida
Una de les poques imatges que existeixen dels cotxes.

120 anys de la desaparició de l'únic tramvia que ha tingut la ciutat

Una de les poques imatges que existeixen dels cotxes.

Cedida

120 anys de la desaparició de l'únic tramvia que ha tingut Tarragona

Els cotxes, amb capacitat per a dotze persones, anaven sobre rails i eren tirats per cavalls que havien de superat un fort desnivell
  • Carles Gosálbez

Actualitzada 29/12/2016 a les 21:12

L’any que finalitza celebra una d’aquelles dates importants en una població de llarga trajectòria. El de ara fa 120 anys va ser testimoni d’un fet en la història de Tarragona que no ha tornat a repetir-se: la desaparició de l’únic tramvia que ha tingut la ciutat. El 1896, la companyia que gestionava el servei va decidir tancar les seves portes per no poder fer front al cost econòmic. El tramvia, tirat per cavalls, va ser el primer sistema de transport col·lectiu de la ciutat.

Tres quilòmetres i tres-cents metres de rails van fer possible possible enllaçar la zona marítima amb la Catedral, a través d’un recorregut que enllaçava el carrer Reial amb la plaça de les Cols. Va ser com la primera versió del mític trajecte Nàutic-Catedral de fa uns anys. Tramvies de Tarragona es va constituir el 14 d’abril del 1883 i el primer president va ser Joaquim Rius i Montaner (Comte de Rius).

La vida del tramvia va tenir curt recorregut. Va iniciar la seva activitat el 1883, uns mesos despres de la constitució de l’empresa, tres anys abans de la creació del Club Gimnàstic, i setanta després de la finalització de la Guerra del Francès que va arrasar Tarragona i va reduir la població a poc més de 2.000 habitants. El 1883, Tarragona iniciava la seva recuperació econòmica i va fer passos de gegant per modernitzar-se. El cens ja era de 20.000 persones i els tarragonins volien competir amb ciutats com Barcelona en matèria d’avanços tecnològics. El tramvia va arribar a la capital catalana en 1872.
En els anys de més esplendor, el tramvia va disposar de dotze cotxes. Cada unitat podia albergar una dotzena de passatgers. La minvada capacitat dels vehicles –mesuraven 3,4 metres de llarg– va motivar que les autoritats permetessin la utilització d’una plataforma exterior per part dels usuaris, amb la finalitat d’incrementar el seu aforament. En el període de màxim esplendor, el recorregut per la Part Alta discorria per Cos del Bou, Baixada Peixateria, Santa Anna, plaça del Fòrum, Merceria i plaça de les Cols. Els cavalls havien de fer un gran esforç superar el desnivell del terreny, especialment al carrer Apodaca i un cop arribats els cotxes a la plaça de la Font.

Les vies del tramvia van arribar a Tarragona per mar, procedents del port belga d’Anvers. Les cotxeres i les cavalleries es van situar al carrer Jaume I. El pressupost destinat a la construcció de tot el complex i la compra de material i animals va ascendir a 300.000 pessetes de l’època.

Encara que sembla que algunes decisions adoptades en matèria de transport urbà són modernes, el tramvia de Tarragona ja va posar a la disposició dels clients bitllets senzills, d’anada i tornada i abonaments de deu i quaranta viatges. L’any 1887, l’empresa van aprovar la creació d’una tarifa nocturna per a aquells cotxes que circulaven més enllà de les 22 hores.

El primer viatje
El primer viatge, a manera de prova, va discórrer entre el carrer del Mar i la plaça dels Carros. Dies després, els cavalls ja van arrossegar els cotxes fins a Cos del Bou. L’empresa acordà afegir un nou tram al traçat principal, amb l’objectiu d’enllaçar la línia que discorria per Apodaca amb l’estació de ferrocarril. Sense cap mena de dubte, l’orografia de la ciutat va ser el fenomen que va plantejar més dificultats al projecte, juntament amb el fet que els carrers on es van assentar els rails eren de terra, motiu que va generar que els eixos dels cotxes sofrissin freqüents avaries. El primer accident va tenir lloc dos mesos després de la inauguració  al carrer Pons d’Icart, on a la corva van topar dos tranvies.

Que la vida del tramvia de Tarragona seria curta ja ho va deixar entreveure una persona forana de visita a la ciutat. Va deixar escrit que els cavalls que tiraven del tramvia estaven tan famèlics que se li marcaven les costelles. No li va faltar la raó. Pocs mesos després, Tramvies de Tarragona cessava en la seva activitat.

Als anys vint del segle passat hi va haver un nou intent per dotar a Tarragona d’un servei de tramvia. L’alt cost econòmic del projecte va fer que no arribés a bon port.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43