Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Toponímia
Un dels senyals pròxims a l'A-7 que, pel seu contingut, ha defermat la polèmica.

El Santuari de Loreto estudia recórrer el nom d'Ermita del Llorito

Un dels senyals pròxims a l'A-7 que, pel seu contingut, ha defermat la polèmica.

El Santuari de Loreto estudia recórrer el nom d'Ermita del Llorito

Els pares rogacionistes recullen signatures en contra d’una senyalització que estimen errònia
  • Carles Gosálbez

Actualitzada 28/12/2016 a les 21:33

La decisió del govern municipal de Tarragona de senyalitzar la localització física del Santuari de la Verge de Loreto com a Ermita del Llorito, aprovada en sessió plenària, està generant opinions contràries a aquesta mesura. Les més determinants són les dels pares rogacionistes, els quals, després d’analitzar les reaccions de moltes persones que els han comentat aquest fet, estudien presentar un recurs «per poder plantejar el canvi de nom en el ple de l’Ajuntament», va dir el pare Carmelo Capizzi a Diari Més.
Per fer més patent el malestar existent en un ampli col·lectiu de persones vinculades al santuari, també s’ha iniciat la recollida de signatures per reclamar la rectificació de l’Ajuntament i que es modifiqui una senyalítica que, en opinió de Capizzi, «no té cap sentit».

«Per respecte a tots els tarragonins que van fer possible la construcció del santuari –als anys seixanta–, demanem que el nom sigui el que ha estat sempre pel que fa a aquest indret religiós», va dir Capizzi, qui va recordar que «es va inaugurar durant el franquisme i ja llavors es va posar el nom en català de Santuari Verge de Loreto».

Els pares rogacionistes no s’oposen a què l’espai natural, les coves o la font qui hi ha en aquest entorn del terme municipal de Tarragona es conegui amb el nom popular de Llorito, com succeeix des de fa uns segles, «però aquest no és el cas del santuari, dedicat a la Verge de Loreto». «És un nom que no té traducció, com passa amb el de Montserrat i, a més, l’ermita que hi havia va ser destruïda fa dos-cents anys i nosaltres ens trobem en un santuari».

Antigament, aquesta zona del terme municipal tarragoní era coneguda com les Morisques. Els primers ermitans van arribar al segle XIV i no va ser fins a mitjans del segle XVI que el prevere Pere Mir, després d’un viatge a Gènova, va introduir a Tarragona la devoció a la Mare de Déu de Loreto i patrocinà la construcció d’una capella. Mentrestant, l’Institut d’Estudis Catalans defensa que el topònim és Llorito i que així consta en el Nomenclàtor oficial de Catalunya.

Contraris a la senyalítica
La senyalització instal·lada a les rotondes que enllacen amb el santuari, en la zona d’incidència de l’autovia A-7, fan referència a Ermita del Llorito. Els pares rogacionistes insisteixen en el fet que «és un error» i reclamen la seva prompta substitució per altres que informin del Santuari de Loreto, «si es que vol indicar el lloc on ens trobem nosaltres». El pare Carmelo va recordar que a les comarques del Camp de Tarragona hi ha altres santuaris i ermites dedicades a la Mare de Déu de Loreto, com a Ulldemolins, Bràfim i Renau.

La primera pedra del santuari que Tarragona dedica a la patrona de l’aviació es va posar en un acte presidit per l’arquebisbe Josep Pont i Gol que va declarar l’església com a santuari, amb un nom diferent del del topònim d’aquest espai que els tarragonins coneixen com Llorito. «Nosaltres no ens oposem a què la resta de la zona es digui Llorito», va insistir-hi, i va reafirmar-se en el fet que «no som ermita ni aquesta es diu Llorito».

Signatures de suport
Des de fa unes setmanes, persones relacionades amb l’entorn del santuari i els mateixos pares rogacionistes estan duent a terme una campanya de recollida de signatures per tal que es canviï l’actual senyalítica que consideren incorrecta tot i ser acceptades per l’Ajuntament. Una cosa tenen molt clara els representants del Santuari de la Verge de Loreto: «L’Ajuntament no pot canviar el nom d’una propietat privada i aquesta ho és, ja que pertany a l’Arquebisbat».

El primer santuari dedicat a la Verge de Loreto es va aixecar al segle XIV en un bosc de llorers –Lauretum en llatí– que es troba a Itàlia. En el seu interior es troba la Santa Casa, on la tradició diu que va néixer a Verge Maria i que va ser traslladada. A partir d’aquest fet, va créixer la població de Loreto que s’ha convertit en un centre de peregrinació.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43