Diari Més

Història

La història del 'duro' de Tarragona

Durant la Guerra del Francès, la ciutat va fabricar una moneda per poder pagar als obrers dels forts

Pere Manuel Llorenç va ser el ponent de la conferència.

La història del 'duro' de TarragonaCedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La història de Tarragona dóna molt de si, tot i que, a vegades, sembla que els únics avantpassats de la ciutat hagin estat els romans. Tarragona va viure, de primera línia, la Guerra del Francès, l’any 1811. Ara fa cinc anys, un grup de persones, amants de la història, van decidir commemorar el bicentenari d’aquesta guerra. Gràcies a això, els tarragonins han estat capaços de posar la mirada a un passat una mica desconegut. Aquest cap de setmana, Projecte Tarragona 1800 va celebrar la cinquena edició de les Jornades de Divulgació Històrica, i entre molts actes, Pere Manuel Llorens, historiador per passió i membre de l’Associació Setge de Tarragona 1811, va portar a terme una conferència sobre el duro de Tarragona, documentada a través d’escrits d’historiadors de l’època.

El Fort de l’Oliva, una fortificació que servia per evitar l’entrada de les tropes napoleòniques, es va començar a construir l’any 1809, però les obres van parar, ja que era més urgent construir altres fortificacions. No va ser fins a l’any 1811, que els treballs es van accelerar. Per norma general, hi treballaven 200 homes, però a causa de l’endarreriment, es van contractar fins a 800 obrers més. Això valia uns diners. Per poder pagar les despeses dels treballadors, s’havia de fabricar una moneda. «Però hi havia un inconvenient: al territori no comptava amb plata suficient per poder fondre-la i fer les monedes», explicava Pere Manuel Llorens, ponent de la conferència.

En un primer moment, l’Ajuntament va decidir crear una loteria per pagar les obres, però no va ser suficient. També es va intentar cobrar, per avançat, els lloguers dels pisos, però tampoc. Finalment, es va decidir recórrer als habitants més acomodats. Les senyores van cedir les seves joies i els homes els seus rellotges. També l’església va participar, entregant calzes i imatges dels sants. De fet, la Catedral de Tarragona va donar joies d’incalculable valor artístic i històric, com per exemple una imatge de Santa Tecla, d’un metre d’alçada.

Una vegada obtinguda la plata, Josep Batlle, venerat de la parròquia de la Selva del Camp, es va fer càrrec de la direcció de la moneda. Era una persona que tenia grans coneixements dels mètodes per fabricar monedes, i uns mesos més tard, l’Ajuntament va comunicar les característiques de la moneda. «(...) Duros de plata del valor intrínseco de cinco pesetas que los admitan en pago de cualquier deuda (...)», deia l’ordre de l’Ajuntament de Tarragona.

Com es va fabricar

Amb un trepant s’obtenia la peça rodona de plata de 40 mil·límetres de diàmetre, que s’acordonava amb una màquina que rebia el nom de cerrilla, per evitar falsificacions. Aquest artefacte consta d’un banc de fusta sobre el qual anava muntada una placa rectangular de bronze. La peça metàl·lica tenia unes dents que movien una roda i accionant la maneta, es fabricava el duro. S’han pogut determinar un total de vuit variants del duro de Tarragona i gairebé tots comptaven amb l’escut de la ciutat.

tracking