'L'elixir de la vida' el fabrica un tarragoní

«Cervesa, vi, vinagre, xocolata, pa. Els productes fermentats són molt habituals en la nostra dieta, però sovint ens n'oblidem». Així és com el tarragoní Jordi Dalmau comença la descripció del teKombutxa, una beguda orgànica que comercialitza des de l'abrildel 2016. «Fa 2.200 anys que es coneix. Els seus orígens es troben a l'Àsia, a la zona on ara hi ha Corea, i llavors deien que era l'elixir de la vida». I és que elKombutxaés untefermentat que té moltes propietats terapèutiques per l'organisme.

La història de Dalmau amb aquesta beguda va iniciar-se gràcies –o a causa-a la síndromede Gilbert, una variació genètica que afecta la manera en què el fetge processa la bilirubina. Aquesta variació crea cert malestar general en l'organisme que no té cura. Però tot i això, alguns aliments poden fer que aquestes molèsties es minimitzin o fins i totdesapareguin. El metge varecomanaral Jordi Dalmau que provés begudes fermentades com elquefiri elKombutxa. «Elquefirva ser molt fàcil de trobar a les botigues especialitzades, però elKombutxano hi va haver manera», explica. És per això que va decidir investigar sobre aquesta segona beguda. Què era? Com és que les botigues no en venien?

Finalment va decidir fer-se'n a casa per provar els seus efectes, i la sorpresa va ser majúscula en notar que les molèsties desapareixien ràpidament. El seu fetge seguia –i segueix- processant més lentament certesmolècules, però el malestar era pràcticament inexistent des que havia començat a prendre el te fermentat, al setembredel 2014: «Va semblar que em treia una motxilla que pesava molt de sobre», descriu Dalmau. I és que segons explica, abans de conèixer la beguda s'havia de prendreibuprofènde forma regular per calmar el malestar, però el 31 de desembre de 2014 es va prendre l'última pastilla, tot just coincidint amb la primera vegada que va provar elKombutxa. «Ja no en tinc necessitat», afirma.

Gust avinagrat

A partir d'aquí, va deixar provar la beguda als amics i familiars, i la resposta d'aquests solia ser sempre positiva: «Em portaven ampolles buides i jo els les omplia». Tot i que de gust assegura que al principi era bastant fort, «molt avinagrat». A partir d'aquí, Dalmau va comprovar que al mercat del país només hi haviaKombutxad'importació -i és que la beguda és força coneguda a Rússia i a països de l'est des de principis de segle XX. En canvi, a l'estat va començar a arribar-hi a meitats de segle, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial en va frenar la internacionalització-. Enginyer de professió, després de seguir investigant va conèixer, a principisdel 2015, el Toni Sánchez, enòleg que treballava a Nova Zelanda i que, curiosament, estava familiaritzat amb la beguda perquè és molt popular al país oceànic. A partir d'aquí van començar a buscar la manera de produir la beguda a gran escala i introduir-la al mercat del país.

Reptes per millorar la beguda

«El principal repte va ser fabricar una beguda amb propietats beneficioses però que alhora fos bona». Així doncs, van començar a treballar amb aquest objectiu, a principisdel 2015, i l'abrildel 2016van vendre laprimeraampolla. «Hem aconseguit adaptar la recepta perquè la beguda es conservi millor, i hem fet un gust més lleuger». I pel que fa als clients, assegura que la rebuda està sent molt bona. Ja sigui en persones que, com Dalmau, tenen problemes al fetge i elKombutxaels calma el malestar, o no, aquesta beguda s'acaba incorporant en els hàbits alimentaris de cada vegada més persones.

El teKombutxaja es distribueix a una cinquantena d'establiments de tot Catalunya i fins i tot en alguns de Madrid, Menorca i el País Valencià. «També hem estat parlant amb països nòrdics d'Europa que volen importar el producte, i és que allà és més conegut, però tot i això no n'hi ha gaires marques». De totes maneres, també es pot trobar onlinea la seva pàgina web. La Mercè Pérez, dona del Jordi Dalmau, també forma part de l'empresa, que té l'obrador aOrganyà, a Lleida: «Després de fer diverses proves en la fabricació de la beguda vam comprovar que allà hi havia la millor aigua per fer el teKombutxa».