«La tècnica es pot treballar, el més complicat és transmetre»

Ara Malikian el showman del violí aterra a l’Auditori del Camp de Mart el proper 12 d’agost a les deu de la nit amb la seva gira 15, amb motiu del seu quinzè any fent d’Espanya la seva base d’operacions.

—Arriba el dia 12 a Tarragona, ja hi havia estat abans?

—Sí, fa uns anys ja vaig fer-hi un espectacle, és meravellosa, preciosa. Tinc moltes ganes de venir.

—Què és el que els tarragonins trobaran en aquesta ocasió a sobre de l’escenari?

—El nostre concert és un viatge musical per molts països i cultures, moltes èpoques i molts estils de música diferent. Interpretem a Bach, a Vivaldi, a Paco de Lucía, a Led Zeppelin...

—Vostè té arrels armènies, d’on li ve el gust pel flamenc?

—El flamenc és una música que m’ha inspirat molt. En cap moment intento ser flamenc, no vull tampoc fer una imitació, jo ho toco a la meva manera. A vegades cola, i d’altres no!

—Com rep el públic les seves interpretacions de flamenc?

—Jo no sé si el meu públic és molt flamenc, però sé que li agrada molt la música, i quan jo toco intento compartir un sentiment. Però tampoc em vull encasellar en el flamenc o en la música clàssica o en el jazz, toco el que m’agrada. La passió que sento, la vull transmetre.

—Vostè sempre parla des del vessant dels sentiments. Com d’important és la part emocional en la seva forma de fer?

—Els sentiments són importants, m’agrada sempre dirigir-me al públic i que ells i jo ens sentim a gust. Que la barrera es trenqui. El nostre primer objectiu, la nostra obligació quan fem un concert, és atendre’ls i emocionar-los, fer-los feliços. És el menys que podem fer per algú que s’ha molestat en venir i pagar una entrada.

—Tornant als seus temes musicals, quins requisits ha de tenir una cançó perquè sigui susceptible d’entrar al seu repertori?

—D’entrada m’ha d’emocionar, i a partir d’aquí és quan busco poder aportar-li jo alguna cosa al tema, amb el meu violí. Ho vaig treballant.

—Quan temps triga a realitzar la seva pròpia versió d’un tema?

—Muntar un tema és qüestió de dies, però ha de passar un temps, perquè també has de provar el tema amb el públic i l’has d’intentar seguir fent créixer. Potser els clàssics, que són més difícils tècnicament, pot caldre que els hi dediquis més temps.

—Quin tipus de composicions són les que se li fan més difícils d’interpretar?

—El més difícil és transmetre els temes. La tècnica es pot treballar, el més complicat és intentar transmetre alguna cosa amb la música.

—La gira 15 és la celebració del seu 15è aniversari vivint a Espanya, com és que va voler venir aquí?

—Quan vaig arribar no tenia cap vincle ni tenia preparat res a nivell professional. Jo estava vivint al nord d’Europa però vaig venir a fer aquí uns concerts i ja m’hi vagi quedar. M’hi sento molt a gust, m’agrada la seva llum, el seu menjar i la vida quotidiana. A més que des d’aquí puc viatjar també a tot arreu.

—Què ve després de Tarragona?

—La gira 15 acaba el proper mes de setembre amb cinc grans concerts. Després d’això començaré amb un nou projecte. Ara mateix estic acabant el meu nou disc.

—Pot desvetllar què hi trobarem?

—El presentarem a partir de novembre o de desembre, seran temes propis. Jo sempre viatjo molt, i m’he inspirat en molts estils de música de diferents llocs. També tindrem molts músics convidats.

—Una cosa abans d’acabar. Perquè la foto amb el violí trencat?

—El meu pare col·leccionava violins, era un apassionat. A vegades en comprava de trencats per investigar-los, i aquest de la foto n’és un d’ells.