Joan XXIII ha perdut 124 treballadors des de l'inici de les retallades a Salut

L’Hospital Joan XXIII ha perdut, en cinc anys, 124 treballadors. Es tracta d’una reducció del 7,03% sobre el total de la plantilla. El 2010, entre metges, infermeres, auxiliars, zeladors i personal de gestió i serveis treballaven al centre 1.765 persones, l’any passat n’eren 1.641. Es tracta de xifres facilitades al grup de Ciutadans al Parlament a través d’una pregunta al govern català.

Els més damnificats per les retallades al centre hospitalari de referència a la demarcació, han estat els treballadors de Gestió i Serveis –apartat que engloba personal de neteja, manteniment, seguretat, administració, etc–. Dels 390 empleats de l’any 2010 es passa, al 2015, a 255. «És un personal bàsic per al correcte funcionament de l’hospital», destaca Martín Barra, diputat de Ciutadans al Parlament i vicepresident de la Taula de la Comissió de Salut.

A l’altre costat de la balança, metges i infermeres, que augmenten de nombre: en cinc anys hi ha 11 metges més al centre hospitalari i d’altres 26 noves infermeres. Amb tot, la xifra té matisos, «cal destacar la gran pèrdua de qualitat en les contractacions, ja que han augmentat el nombre d’interins i substituts, i ha disminuït de forma substancial el nombre de personal fix de la plantilla», explicava el vicepresident de la Comissió de Salut. Coincideix en el diagnòstic el portaveu del sindicat CGT a Joan XXIII, Agustí Aragonès: «Els de l’hospital diran que no, però ara mateix prop del 33% dels treballadors, especialment auxiliars, infermeres i zeladors, van encadenant contractes de mesos. N’hi ha de mes a mes, alguns de tres en tres... La situació és precària».

Aquest diari ha pogut parlar amb diversos zeladors del centre, dos porten vuit i nou anys, respectivament, encadenant contractes temporals de curta duració, sense aconseguir estabilitat. «He fet contractes, fins i tot, per setmanes. Comences un dilluns, i el divendres, et diuen si segueixes... Per sort ara tinc un contacte de tres mesos», explicava la zeladora que fa vuit anys que ho pateix. «Quan arriba el final de mes no saps mai què passarà. A mi m’han arribat a fer un contracte d’un dia, per treballar una sola jornada. Així no pots planificar res a llarg termini», es lamentava l’altre zelador. Amb tot, un altre professional explica que els contractes, tot i ser temporals, tenen certa estabilitat: «Ells et diuen que tranquil, que tot i que és un contracte d’un mes et seguiran trucant...». Aquestes són tres veus de zeladors però el drama de la precarietat, segons CGT, es produeix en totes les categories professionals. És el cas dels metges, el 2010 hi havia 28 professionals fixos més respecte als interins i substituts, però el 2015 s’ha igualat: són 149 fixos pels 146 professionals interins i substituts. Gairebé s’iguala la xifra, només hi ha tres llocs de diferència. Pel que fa a infermeres, Joan XXIII en tenia 297 amb plaça fixa, i ara en són 52 menys. En canvi ha crescut l’interinatge (+59) i el personal substitut (+19).

Variació en el nombre de personal de l’Hospital Joan XXIII

.tg {border-collapse:collapse;border-spacing:0;border-color:#aabcfe;} .tg td{font-family:Arial, sans-serif;font-size:14px;padding:10px 5px;border-style:solid;border-width:1px;overflow:hidden;word-break:normal;border-color:#aabcfe;color:#669;background-color:#e8edff;} .tg th{font-family:Arial, sans-serif;font-size:14px;font-weight:normal;padding:10px 5px;border-style:solid;border-width:1px;overflow:hidden;word-break:normal;border-color:#aabcfe;color:#039;background-color:#b9c9fe;} .tg .tg-mb3i{background-color:#D2E4FC;text-align:right;vertical-align:top} .tg .tg-lqy6{text-align:right;vertical-align:top} @media screen and (max-width: 767px) {.tg {width: auto !important;}.tg col {width: auto !important;}.tg-wrap {overflow-x: auto;-webkit-overflow-scrolling: touch;}}

La gran retallada del 2011

Segons Barra i Aragonès, Joan XXIII es comença a recuperar ara, de forma tímida i amb molta precarietat, del gran sotrac que va patir l’any 2011, quan l’hospital va perdre un 14,22% dels seus treballadors. 251 persones a les quals no se’ls va renovar el contracte. El centre de Tarragona va ser, de tots els gestionats directament per l’Institut Català de la Salut, el segon de tot Catalunya que més retallades va patir, quedant només per darrere de l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa (15,64%), que encara ara continua encapçalant la davallada de personal, amb un 11,99% acumulat (2010 a 2015).

Aquesta reducció, segons el vicepresident de la Taula de la Comissió de Salut, Martín Barra, podria haver dut conseqüències: «Tot i que resulta arriscat fer una associació directa, cal recordar que l’any 2012 la tassa de mortalitat a Catalunya va pujar un 4,7%, gairebé un punt més que la tassa nacional (3,8%), sense que es pugui atribuir aquest increment a cap canvi substancial en la població o en les causes de mortalitat».

Joan XXIII, un centre maltractat

Tot el personal sanitari entrevistat per aquest diari –entre metges, infermeres i zeladors– coincideix a remarcar que no n’hi ha prou amb la recuperació de places experimentada, de forma molt tímida, des de l’any 2014. Afirmen que Joan XXIII necessita més professionals per cobrir correctament la demanda. «Al meu departament abans érem tres zeladors, i ara m’he quedat jo sola», explicava una professional. «Les excedències no s’estan cobrint totes. Una companya ha agafat uns quants mesos sense sou i ningú està cobrint la plaça. Què fan amb aquests diners?», es preguntava una altra treballadora. A banda, critiquen la diferència de ràtio –nombre de pacients per treballador– de Joan XXIII respecte a d’altres hospitals públics de Catalunya. «Tenim una ràtio de personal molt més alta. Ni als de Lleida ni als de Girona la tenen així. Crec que la influència de Santa Tecla al territori sempre ha estat massa gran. Joan XXIII sempre ha estat deixat de la mà de Déu. Mai hi ha hagut una estabilitat per poder créixer, quan un gerent marxava el següent agafava el projecte i el tombava. Del 2011 fins ara hem tingut tres gerents. No tenim un projecte seriós», deia el portaveu de CGT.