Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Solidaritat
Sis joves tarragonins de 18 i 19 anys viatgen a un camp de refugiats

Sis joves tarragonins de 18 i 19 anys viatgen a un camp de refugiats

Al camp hi ha dues escoles en barracons, per a adults i petits, on els nois i noies van realitzar la seva tasca.

Cedides

Sis joves tarragonins de 18 i 19 anys viatgen a un camp de refugiats

Volien ajudar i conèixer la situació en què viuen les 5.000 persones que són a Calais (França)

Actualitzada 10/07/2016 a les 21:38

Només tenen entre 18 i 19 anys, però ja s’han topat amb la realitat més crua. Un grup de sis joves tarragonins i la seva monitora del Cau Agrupament Escolta i Guia Alverna han volgut viatjar a un camp de refugiats per conèixer ven a prop la situació. Després de setmanes de contactes amb diverses ONG van aconseguir que els permetessin anar a ajudar durant una setmana (van marxar el 26 de juny) al camp de Calais al nord de França, on conviuen com bonament poden més de 5.000 persones de múltiples nacionalitats (hi ha gent de Síria, de Sudan, d’Etiòpia, d’Afganistan, d’Irak, de Turquia). Tots comparteixen el mateix denominador comú: «Són víctimes de la guerra. Tots tenien entre 16 i 30 anys i alguns ens explicaven que l’únic que volien era seguir els seus estudis i que s’acabés la guerra per poder tornar al seu país. Estaven desesperats per aprendre», explicaven l’Arnau Estivill i la Joana Sans a Diari Més, en tornar del camp de refugiats.

Aquests sis tarragonins van anar teòricament a ajudar, però sorprenentment, es van trobar que els refugiats els paraven per demanar-los una sola cosa: que ells ensenyessin a parlar en anglès. «Quan veien que érem europeus ràpid ens paraven», explicava la Carla Manero. Així que van acabar convertits en autèntics docents d’anglès. Ràpidament es van sumar a l’equip de professors voluntaris de les dues escoles del camp (una per adults, d’altra per nens) anomenades The Jungle que hi ha en dos barracons. «Els ensenyàvem el més bàsic: els números, els dies de la setmana o algunes expressions», explicava l’Eloi Duran. «El primer dia van entrar dos homes a escoltar, però al cap d’una estona ja n’hi havia 14!», exclamava contenta Sans.

Emocionats recorden alguns moments que se’ls hi quedaran gravats al cor per molt temps. «Quan acabàvem sempre em preguntaven si l’endemà tornaria amb ells. Un dia era l’hora de dinar i els hi vam dir que marxàvem, i que després tornàvem, però ells deien que no volien marxar, que s’esperaven allí mateix fins que tornéssim», deia orgullosa l’Aina Santos. Segons expliquen, molts altres sabien parlar perfectament l’anglès, i no requerien aquesta mena de classes, «hi havia un noi que estudiava per ser advocat i ja havia arribat al segon curs de la carrera quan va haver de marxar de l’Afganistan», relataven els joves.

La situació d’aquest camp de Calais és especialment complicada, ja que està a tocar de l’Eurotúnel, el pas que connecta França amb Anglaterra, i on tots els refugiats volen arribar, per garantir-se millors condicions de vida i una feina digna per poder ensortir-se’n.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43