La Generalitat constata que a les botigues dels barris de Tarragona es parla menys català

El català s’utilitza més als diferents negocis de la ciutat, però segueix havent-hi una diferència entre el centre –la plaça Imperial Tàrraco, la Rambla Nova i fins a la Catedral– on es parla més català que als barris de Ponent –Torreforta, Bonavista i Sant Pere i Sant Pau–. L’anàlisi ha recorregut 544 establiments de diferents sectors, observant la retolació permanent i efímera de l’interior i l’adequació a la llengua del client. «L’estudi ens ha permès detectar que, respecte al 2007, l’ús del català ha augmentat lleugerament, tot i que depèn dels barris i dels sectors», explicava Marta Xirinachs, subdirectora de la direcció general de Polítiques Lingüístiques. Pel que fa a la retolació permanent, gairebé el 50% estan en català, contra el 21,5% en castellà i la resta que o bé està en llengües estrangeres o són grans marques amb noms que no pertanyen a cap idioma.

Pel que fa a l’adequació, és a dir, canviar a l’idioma del client quan es dirigeix al dependent, hi ha grans diferències entre sectors. Els que més adapten l’idioma són els comerços de salut, estètica i entitats financeres. En canvi, la restauració, l’hoteleria i el tèxtil, tenen menys costum de canviar la llengua.

«No és una qüestió de no saber català, perquè els estudis demostren que el 94% de la població l’entén i més del 70% el pot parlar», assegurava la directora. Així doncs, l’ús del català, deia, respon a motius demogràfics. «Com més població autòctona, més probable és que utilitzi el català», informava Xirinachs, qui explicava que, a Tarragona, el 59% de la població és d’origen català i el 23% espanyol, fet que marca l’ús de la llengua. De fet, en l’estudi del 2007 es va reflectir un empitjorament en l’ús de la llengua respecte al 2001, que es va atribuir a «l’onada d’immigració». Amb aquests resultats, la direcció de Polítiques Lingüístiques i el Centre de Normalització Lingüístiques faran campanyes específiques pels comerços.