Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Sanitat
«En entrar al quiròfan, vaig ser feliç»

«En entrar al quiròfan, vaig ser feliç»

Eva Vallvé, Mireia Monmeneu, Maria del Carme López, la doctora Maria Bodí i Cecília Pallarès.

«En entrar al quiròfan, vaig ser feliç»

Mireia Monmeneu explica com continua viva gràcies a un transplantament, ahir se celebrava el dia del Donant

Actualitzada 02/06/2016 a les 22:34

«Sóc descaradament afortunada». Així és com la falsetana Mireia Monmeneu descriu i explica la seva situació després d’haver pogut sobreviure al virus de l’hepatitis C, en rebre dos fetges en trasplantament. La seva història, però, no és única. Tot aquell que ahir va passar pel vestíbul de l’Hospital Joan XXIII va poder conèixer de primera mà l’experiència de quatre dones que, d’un dia per l’altre, van veure com la seva vida feia un gir inesperat. En commemoració del Dia del Donant, membres de l’Associació de Trasplantats Hepàtics de Catalunya van oferir-se per demanar que «la gent es faci donant d’òrgans. Podran salvar la vida de moltes persones», destacaven.

En el cas de Mireia Monmeneu, la mala notícia va arribar fa quatre anys. «Jo estava totalment sana i, de cop i volta, vaig acabar a urgències i em van dir que era portadora del virus de l’hepatitis C i que tenia el fetge destrossat», detallava. Amb poc temps i amb 40 anys, Monmeneu va ser traslladada a l’Hospital de Bellvitge d’urgència. «Era la primera de la llista per rebre un fetge d’aquest centre, però no de Catalunya. De seguida em vaig adonar que, normalment, quan algú va al quiròfan té por. Però durant aquelles sis hores d’espera jo era feliç. Pensava: això és vida».

Entre la gravetat dels casos que ahir s’explicaven se’n destaca aquelles persones que passen a «urgència zero». En el cas del trasplantament de fetge, això vol dir que, si les pacients no haguessin rebut un òrgan en unes hores, haurien pogut morir. És el cas de la perellonenca Cecília Pallarès. «Vaig patir una hepatitis fulminant quan tenia 30 anys, ara en fa nou, i just després de donar a llum», detallava. Encara que ha passat temps, Pallarès recordava clarament que «el 6 de juny de 2007 entrava a l’hospital, el 13 em feien el primer trasplantament i l’11 de juliol el segon, després que no funcionés el primer». A més, lamentava que «la meva experiència va ser una situació força estranya perquè durant les operacions estava en estat encefalopàtic, no era conscient. Així que vaig començar a ser mare quatre mesos després de donar a llum».

Els pacients en «urgència zero» se situen com a primers de la llista a l’hora de rebre un trasplantament a tot l’Estat espanyol. És la situació que també va haver de patir Maria del Carme López. «Feia mesos que em trobava malament i l’11 d’agost de l’any passat em van detectar hepatitis autoimmune, una malaltia bastant desconeguda». López va haver d’esperar quatre dies per rebre un fetge compatible, però se’n va sortir. «No vaig ser conscient de què passava, perquè estava en procés d’encefalopatia. Ara bé, crec que la societat està força conscienciada de la necessitat de ser donant, però a l’hora de fer-ho sembla que, si ens ho plantegem, ens pot passar alguna cosa dolenta», considerava.

Per la seva banda, Eva Vallvé destacava la necessitat de convertir-se en donant, ja que «no només ajudes la persona que el necessita, sinó també tota la seva família». Quan Vallvé recorda «aquella barreja de sensacions i emocions», no pot evitar assegurar que «vaig tornar a néixer». Va despertar de l’operació el mateix dia del seu aniversari, de manera que, ara, «tinc dos aniversaris a celebrar», subratllava.

Donacions pendents
Al costat de les pacients, també hi havia la coordinadora de trasplantament de l’Hospital Joan XXIII i de les Regions Sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, Maria Bodí. «Crec que les persones estem molt conscienciades perquè s’ha fet molt per explicar la necessitat de donar els òrgans. Tot i això, cal resoldre els dubtes personals i trencar tabús o estereotips que hi ha religions que no voldran donar», explicava. Així, assegurava que «fa poc vam tenir un donant que és testimoni de Jehovà».

La doctora va destacar que a la demarcació de Tarragona es duen a terme un elevat nombre de trasplantaments. Avui en dia, però, 130 pacients del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre es troben en llista d’espera. A 30 d’abril, 109 tarragonins esperaven un ronyó; onze un trasplantament de fetge; set una intervenció de pulmó i, tres, de cor. L’any passat es van registrar un total de 19 donants d’òrgans a la demarcació i, fins a dia d’avui, ja en són sis –cinc a Tarragona i un a Reus–. D’altra banda, també fins a l’abril, 34 pacients de la demarcació havien rebut un trasplantament. En concret, són 26 de ronyó, dels quals quatre eren de donants vius, cinc de pulmó, dos de fetge i un de cor. Bodí va detallar també que, l’any passat, fins a 81 pacients de la regió van rebre un trasplantament que els va donar una segona oportunitat.
Temes relacionats
Més informació
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43