Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Societat

Estrelles per un dia, amb molt d'amor i sense cap mena de vergonya

Més de 200 joves amb discapacitat psíquica han assistit a l'obra de la directora Blanca Marsillach al Metropol, dels quals una desena han pogut emular posteriorment als protagonistes

Actualitzada 20/05/2016 a les 17:20

La companyia de Blanca Marsillach ha dut un any més a Tarragona les seves representacions creades expressament per a persones amb discapacitat psíquica. «Hem fet una obra on encara és més fàcil que ells es puguin identificar, ja que parlem de coses de parella, però no de les relacions de molts anys d'antiguitat, sinó de les que estan començant, com les que ells viuen: «Ara m'estimes, ara no m'estimes», explicava aquest matí en acabar la representació el Xabier Olza, actor protagonista i director, sota la batuta de la filla del gran creador teatral.

Vist l'èxit dels dos anys anteriors, la Fundació Repsol ha optat aquest 2016 per deixar la sala de funcions del centre cívic de Sant Pere i Sant Pau, i dur l'obra a un dels dos grans teatres de la ciutat: el Metropol.

Tot i que ni de lluny s'ha omplert l'aforament de 525 espectadors, la grada de la primera planta i el pati de butaques eren ben plens; en total 215 nois i noies amb discapacitat psíquica de diverses fundacions i centres d'ocupació terapèutica de Tarragona, Reus, Valls i Alcover.

En acabar la funció de quaranta minuts, ha arribat el moment més esperat pels atents espectadors: pujar a l'escenari i emular les escenes que acabaven de veure interpretar als actors Xabier Olza i Adela Estévez, d'aquesta obra anomenada 'Textos de Chekhov', que complia dues comèdies curtes de l'autor rus.

Cantar, ballar o actuar: ells no temen a res
La Isabel Vidal, una de les voluntàries de la Fundació Repsol, demanava, que un noi i una noia pugessin per recrear el moment de l'enllaç matrimonial. El Manuel Herrera i la Paula Cádiz aixecaven la mà ràpidament. «Jo tinc parella des de fa 12 anys, encara sort que no hi és aquí veient l'obra!», deia rient Cádiz entre bambolines, mentre el regidor teatral li començava a col·locar un llampant vestit de boda. «Tant de bo algun dia això em passi de veritat», reflexionava ella en veu alta. El seu marit de cartró-pedra, el Manuel, estava feliç de veure's allà: «Mai havia fet teatre i m'ha agradat moltíssim. Demanaré als monitors que ens facin un curs!», explicava al Diari Més. Un d'aquests responsables de la Fundació Ginac, l'Alberto Gutierrez, assentia amb el cap, tot deixant entreveure que alguna cosa s'hauran d'enginyar per satisfer els desitjos del Manuel i els seus companys.

«Quan els fem pujar a l'escenari volem que siguin ells mateixos, no és qüestió de tutoritzar ni que segueixin el guió. Sempre intentem que tractin temes quotidians, amb temàtica d'amor, que és el que més els agrada», comentava l'Óscar Moreno, també de la Fundació Repsol. «Ells en general són molt més amorosos, diuen sempre el que pensen. Si et veuen guapa, t'ho diran sense pensar-s'ho dues vegades. Nosaltres crec que tenim molts més tabús».
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43