Diari Més

DIstincions

Josep Sendra rebrà la Creu de Sant Jordi per la defensa de la identitat catalana

L’exregidor de CiU a l’Ajuntament recorda el seu pas pel Casal Tarragoní o la Cooperativa Obrera

Josep Sendra rebrà la Creu de Sant Jordi per la defensa de la identitat catalana

Josep Sendra rebrà la Creu de Sant Jordi per la defensa de la identitat catalanaJoan Antoni Torreblanca

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

«Per a un català és un gran honor». Així és com l’exregidor de CiU a l’Ajuntament de Tarragona, Josep Sendra, va valorar ahir la decisió de la Generalitat de Catalunya de concedir-li la Creu de Sant Jordi. En aquest sentit, destacava que «darrerament, la gent em coneix com a polític, però no me la donen pas per això. Entenc que me la concedeixen pel meu treball entre els anys 60 i 70, en plena dictadura franquista, al capdavant d’entitats com el Casal Tarragoní, en defensa de la cultura i la llengua catalana». De fet, el Govern li concedirà aquesta menció «pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural».

Amb una mirada en el passat, Sendra recordava que «vam ajudar a propagar tot allò que fos català. Tot i que, sovint, les nostres actuacions no eren ben rebudes, vam continuar defensant el que sentíem». Va formar part d’entitats com el Casal Tarragoní, la Cooperativa Obrera, Càritas Diocesana o el Patronat de la Mercè, d’ajuda als presos. Amb una rialla continguda recorda quan Tarragona va ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana, l’any 1973. «Vam organitzar un acte públic molt important i alguns ens advertíem que no hi anéssim, per por», destacava. Entre les mil i una anècdotes, el tarragoní destacava que «amb sorpresa, abans de la mort de Franco vam aconseguir que sonés la Santa Espina. Ara bé, vam haver de dedicar molts esforços per obtenir els permisos a l’hora d’organitzar actes com una ballada de sardanes. Veies com els ulls dels més grans s’omplien de llàgrimes». En aquest sentit, va explicar que «no podríem dir que ens perseguíssim, però sí que ens vigilaven molt». Sendra va entrar a Convergència Democràtica de Catalunya l’any 1974 i va formar part de la Comissió dels Vint que van redactar l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979. Amb una mirada de futur, Sendra va destacar que «d’una banda, estic molt animat amb el treball per la independència, però de vegades em desanimo per les actituds d’alguns polítics».

El Govern va acordar concedir la Creu de Sant Jordi a un total de 27 personalitats i 13 entitats.

Altres personatges distingits són el ja anunciat Òscar Cadiach i el professor ebrenc Joan Salvador Beltran. Les consideracions del Govern català per a l'atorgament de la Creu són les següents:

Òscar Cadiach i Puig

Alpinista i guia d’alta muntanya. Per la seva excel·lència esportiva. És el primer català que assolí el cim de l’Everest, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès (1985), i el primer occidental que ho féu pel vessant nord i sense oxigen. Ha coronat 13 de les 14 muntanyes més altes de la Terra, i ha obert vies inèdites fins aleshores al Cho Oyu i al Broad Peak. Ha participat en nombroses expedicions a diferents continents i, com a fotògraf i càmera d’altura, ha contribuït a difondre l’activitat alpinista, la qual cosa li ha comportat diversos guardons.

Joan Salvador Beltran i Cavaller

Professor i estudiós del català. Singularment, per la seva aportació a la riquesa dialectal de la llengua i a la consciència d’unitat lingüística. És autor de diversos estudis sobre el català que es parla a les Terres de l’Ebre i a les anomenades terres de cruïlla, conjunt de les anteriors i de les comarques valencianes pròximes. N’és exponent destacat el seu Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal (2010).

L'alpinista Òscar Cadiach, durant una de les seves expedicions.

L'alpinista tarragoní Òscar Cadiach rebrà la Creu de Sant JordiFacebook

Joan Beltran

Joan Beltranlletresebrenque.blogspot.com.es

tracking