Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Societat
Antics alumnes i professors de l'ara anomenada Escola Torreforta, el van sorprendre.

Un dels primers mestres del CEIP Gual Villalbí celebra els 100 anys

Antics alumnes i professors de l'ara anomenada Escola Torreforta, el van sorprendre.

Un dels primers mestres del CEIP Gual Villalbí celebra els 100 anys

Joan Serret és molt estimat a Torreforta per la seva implicació en els assumptes del barri

Actualitzada 10/04/2016 a les 22:29

El professor Joan Serret va ser durant molts anys, tota una institució al barri de Torreforta. Ell i molts dels docents del CEIP Gual Villalbí (ara anomenada Escola Torreforta), a banda de realitzar la seva tasca educativa, també es van involucrar per complet en la vida social del barri. «Sempre m’havia agradat implicar-me allà on anés a treballar», comentava Serret, qui ahir va rebre una gran sorpresa inesperada. Antics alumnes i companys del centre li van fer un petit homenatge a casa, en complir els 100 anys de vida.
D’aquest segle, 46 anys els va passar a les aules. Des del curs 62-63, a les de Torreforta. «Vaig començar a treballar amb 19 anys i fins que en vaig fer 65...», apuntava l’homenatjat. «Ell i tots els professors que al principi van aixecar l’escola van fer gran el barri de Torreforta. Serret és un exemple de treball, dignitat i principis», explicava José Martínez, antic docent de l’escola. Corrien els anys 60, «Torreforta era un barri de dos carrers. Tot era gent obrera vinguda d’Andalusia, amb molt d’interès perquè els seus fills poguessin anar a l’escola i aprendre. Sempre ens van tractar amb molta estima», relatava la Maria Lluïsa Rovira, la primera directora del centre.
«Vaig fer més hores de les que s’havien de fer, ens quedàvem per donar-los també matèries extraescolars», apuntava emocionat Serret, qui va acabar vessant alguna llàgrima, en veure reunits al saló de casa, antics amics i alumnes, revivint bons moments. «Ell era mestre, amic i conseller. Ens cuidava i ens tractava com de la família», explicaven les seves exalumnes, Antonia González i Antonia Márquez. De fet, el centre Gual Villalbí (batejat de nou per eliminar la referència a aquest ministre franquista), va ser el primer centre educatiu públic tarragoní en obrir un menjador escolar per facilitar la conciliació laboral a les famílies del barri. «Per poder pagar tots els estris de cuina vam haver d’anar-los a comprar a Andorra. Érem set o vuit professors, amb els abrics plens de plats i coses de cuina, per poder creuar la duana sense haver de pagar tants diners!», recordava a tots els presents, rient, la primera directora. I és que els inicis no van ser senzills: «Al principi, i fins que no ens van construir l’edifici, havíem de fer les classes en quatre pisos que teníem llogats al barri, i també a la sagristia de l’església», explicava Rovira. «Gràcies de l’Arquebisbat, que va lluitar perquè es fes l’escola», recordava Serret.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43