CCOO demana la implicació de l'administració per salvar la indústria del clor

Tot plegat es recull en un informe que està elaborant la federació estatal de CCOO d’Indústria, per analitzar la situació de les empreses espanyoles que es dediquen a la fabricació de clor i l’afectació que poden suposar els canvis que planteja la normativa europea. Un informe que s'ha presentat aquest dimarts a les seccions sindicals de les empreses del sector a Catalunya, per analitzar la situació concreta d'aquestes companyies i marcar l'estratègia a seguir a partir d'ara per part del sindicat.

Principalment, i tal com ha detallat Javier Pacheco, secretari general de CCOO d'Indústria de Catalunya, reclamen a les administracions que es redueixi la tarifa elèctrica a les empreses productores de clor, així com que els governs espanyol i català ajudin econòmicament les companyies a l'hora de migrar d'un sistema de producció a l'altre. En el cas d'Ercros, calculen que la inversió que faria falta per fer el canvi és de 42 MEUR, mentre que en el cas d'Inovyn-Solvay seria de 80 MEUR.

Referint-se detalladament a cadascuna de les empreses afectades a Catalunya, Pacheco ha exigit a Covestro que «reverteixi la decisió»i mantingui la producció d'MDI al centre tarragoní, ja que es tracta d'una«decisió política», que no té res a veure«ni amb les condicions econòmiques de la rendibilitat del negoci a la planta de Tarragona, ni amb tendències de mercat».

Pel que fa a Ercros, ha assegurat que si no tanca Covestro podria reconduir part de la seva activitat a la fabricació de bifosfat –la qual cosa permetria mantenir una cinquantena de llocs de treball–, a més d'apostar per un procés de reindustrialització a la Ribera d'Ebre. Així mateix, ha reclamat que l'empresa busqui línies de finançament per modificar el seu sistema de producció de clor, i així continuar com a proveïdor d'aquest producte per a Covestro. Quant a Inovyn-Solvay, ha reivindicat mesures similars, en la línia d'aconseguir una rebaixa del cost energètic i canviar el sistema de producció de clor.

Juan Carlos Álvarez Liébana, secretari de l’Àrea de Política Industrial i Sectorial de la federació estatal CCOO d’Indústria, ha afegit a tot això que la normativa europea, evidentment, no afecta les empreses que es troben a la resta del món, motiu pel qual es redueix la competitivitat de les plantes d'aquí, que no es troben en igualtat de condicions amb les altres. Per tot plegat, ha remarcat que cal que Govern i Estat moguin fitxa i facin arribar la preocupació del sector a la Unió Europea. «Difícilment podem avalar la posició»que mantenen els governs, ha dit, si no hi fan front o no hi posen mesures. «No només es tracta de crear empreses, sinó d'evitar que es destrueixin», ha exclamat.

A la indústria química a la demarcació de Tarragona hi treballen unes 6.000 persones de manera directa, 10.000 si s'hi sumen els llocs de treball indirectes. En aquest sentit, segons Vicente Moya, secretari general de CCOO d’Indústria de Tarragona, tota aquesta problemàtica podria suposar que fins a 400 persones perdessin la feina (300 de manera directa i 100 més d'indirecta). A tot Catalunya la xifra augmentaria fins a superar els 800 treballadors (sumant als afectats tarragonins la plantilla d'Inovyn-Solvay de Martorell).

Finalment, des de CCOO han fet una crida a l'altre sindicat majoritari, UGT, per treballar conjuntament i mediar en la situació que viuen les empreses de la indústria del clor, tant amb la direcció de cadascuna de les companyies com amb els governs, de manera que es pugui aclarir el conflicte, resoldre la incertesa i garantir el màxim de llocs de treball possible.