L'aposta per buidar Joan Coromines passa per la renda garantida

La qüestió dels 17 pisos ocupats des de fa mesos al carrer Joan Coromines, al barri Horts de Miró, sembla acostar-se, com a mínim, a un principi de sortida. Fonts properes al seguiment de les famílies que van obrir de manera il·legal els habitatges dels números 4 i 6 apunten que, després d’haver entrat al circuit de Serveis Socials, almenys algunes d’aquestes persones han començat a abandonar els blocs. I ho han fet mentre recopilen i formalitzen la paperassa per mirar de regularitzar, sempre seguint el mateix procediment pel que passen tots els casos, la seva situació.

En aquest sentit, l’aposta actual seria la renda garantida de ciutadania (RGC), una prestació econòmica recentment aprovada pel Parlament i concebuda perquè la persona a què se li concedeix pugui fer-se càrrec de les despeses essencials del manteniment propi o el de les persones que integren la unitat de convivència. Si els perfils s’ajustessin als requisits i la RGC acabés en mans de les famílies necessitades que ara ocupen, el pas resoldria de retruc aspectes com la manca de recursos per fer front al pagament d’un pis.

La presència policial es manté al carrer, tal com des de l’inici, les 24 hores, i els habitatges estan sense subministrament elèctric ni d’aigua després que operaris executessin el tall definitiu de les connexions irregulars. A l’agost, la Guàrdia Urbana va dur al jutjat el «reiterat delicte d’ús fraudulent de les xarxes» i requissessin el material elèctric, un cop obertes també diligències penals.

Igual que la resta de casos

Tècnics dels Serveis Socials de Reus van començar a rebre al setembre algunes de les famílies instal·lades a Joan Coromines tot i que, al moment de transcendir la situació del col·lectiu, l’Ajuntament havia emès un comunicat on apuntava que el consistori «únicament pot fer informes de vulnerabilitat a la ciutadania empadronada aquí» i que els ocupes «haurien de sol·licitar-los a l’Ajuntament del municipi on estan empadronats, que en cap cas és Reus». Va ser «arran de conèixer més famílies que s’han adreçat a nosaltres que hem vist que hi ha casos de Reus i la zona», apuntava la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, fa poques setmanes. La CUP ha estat exercint un acompanyament a les famílies al moment d’adreçar-se als Serveis Socials.

Amb tot, Vilella, en la línia que ha mantingut el govern tot aquest temps, ha vingut recordant la determinació de «no acceptar que l’ocupació sigui mai una forma d’obtenir habitatge i de saltar-se tots els tràmits que hi ha establerts a nivell de peticions». I ha explicat en més d’una ocasió que «tal com ho entenem, «el que han de fer –els qui habiten ara de manera irregular els pisos de Joan Coromines– és desocupar-los. Si no és per voluntat pròpia, al moment que toqui hi haurà un jutge que dictarà i es produirà el desallotjament», tot i que «paral·lelament a això, si hi ha persones que abans no ho havien fet i que pensen ara que poden ser susceptibles de fer la petició per tal que se’ls ajudi a trobar un habitatge, que ho facin. Cadascú al seu municipi i els que són de Reus, a Reus».

La sortida d’almenys algunes de les famílies coincidiria, així, amb la voluntat de Benestar Social, tot i que alguns veïns expressen ara la preocupació perquè aquestes persones ocupin ara altres pisos dispersos a la zona.