Uns 20 pisos de l'Agència d'Habitatge a la ciutat estan ocupats il·legalment

Fins a 19 pisos dels 377 que gestiona a Reus l’Agència de l’Habitatge de Catalunya es troben avui ocupats il·legalment. La situació bloqueja el lliurament d’una part del fons d’habitatges socials a persones que s’ajusten als criteris sota els quals aquestes llars s’adjudiquen i condueix la Generalitat, en la majoria de casos, a engegar processos de negociació amb els ocupes. Alguns acaben sent reubicats a altres immobles mitjançant la intervenció de la Mesa d’Emergència i altres, als jutjats, on l’Agència de l’Habitatge de Catalunya busca una ordre de desnonament que torni a incloure el pis il·legalment ocupat a la roda. Dels 377 pisos a la ciutat, 327 han estat donats en règim de lloguer i altres 25 es troben ara en «procés d’adjudicar-se». Fins a 6 més acullen al seu interior «ocupants per regularitzar».

Les dades, aportades pel govern arran d’una pregunta formulada per Ciutadans al Parlament, detallen que la capital del Baix Camp és el municipi de la demarcació amb un percentatge de pisos d’Habitatge il·legalment ocupats més elevat, tot just dos punts per damunt de Tarragona, i que la Generalitat tampoc no escapa d’una problemàtica que torna a posar-se damunt la taula a nivell local.

La qüestió de les ocupacions il·legals s’ha posat de nou sota el focus arran del bloc del carrer Joan Coromines, on l’accés de diverses persones a pisos tancats i propietat d’una entitat bancària va posar en alerta els veïns, que denunciaven que el col·lectiu s’enganxava a l’aigua i a l’enllumenat públics. Tal com publicava Reusdiari.cat divendres, operaris d’Endesa i d’Aigües de Reus van tallar els subministraments a les famílies que viuen al número 6, amb el suport de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra.

Molt a prop, al carrer Eugeni Mata, fa poques setmanes una parella en similars circumstàncies explicava que «no som delinqüents, no som uns morts de gana, ni volem viure de gorrejar. Hem ocupat per pura necessitat, era l’últim recurs. Ja ens ho havíem plantejat abans, però intentàvem seguir vivint com tothom: pagant un lloguer i les nostres necessitats, de la forma més correcta possible». «Al mes, entren, com a màxim, 600 euros i el nostre lloguer era de 400. Ens quedaven uns 200 euros. Amb això havíem de pagar la llum, l’aigua, bolquers...», relatava ella.

La Mesa d’Emergència

Un total de 13 famílies en situació d’elevat risc d’exclusió social van poder accedir a un pis a principis d’aquest 2017. La Mesa d’Emergència de l’Agència de l’Habitatge havia reduït fins a 6 el parc d’habitatges per a persones amb aquesta situació, respecte els 19 que figuraven el passat desembre de 2016. El resultat es produeix una vegada la Mesa valora les sol·licituds i, en cas de ser favorable, busca un habitatge al municipi. Així, a mesura que es va disposant de pisos, es van adjudicant a les famílies que han acudit a la Mesa. Es tracta d’habitatges que compra o obté la Generalitat mitjançant les cessions de bancs.

L’Agència de l’Habitatge treballa també amb casos detectats al barri Gaudí, on mesos enrere duia a terme «la valoració de la situació de les famílies que ocupen i els habitatges per avaluar-ne la vulnerabilitat i la necessitat d’actuació». La situació haurà de suposar la regularització dels ocupants d’aquests pisos, aproximadament una vintena, amb la fixació d’un lloguer social.

Més de 2.050 ajuts al lloguer

En termes locals, L’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament gestiona aquest any subvencions valorades en més de 3.177.000 euros en ajuts al lloguer. La dada suposa un increment superior al 36% respecte al 2016, conseqüència de la tramitació d’uns 2.050 ajuts.