Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Edith Lando: Directora del centre Excellence de Tarragona
Edith Lando ofereix atenció i suport a l'alta capacitat i el talent.

«L'alta capacitat és una manera diferent d'aprendre, amb una velocitat diferent»

Edith Lando ofereix atenció i suport a l'alta capacitat i el talent.

«L'alta capacitat és una manera diferent d'aprendre, amb una velocitat diferent»

Aquest dissabte se celebrarà a Reus la I Jornada d’Alta Capacitat, organitzada pel centre Excellence

Actualitzada 25/04/2017 a les 21:44

— El cartell de la jornada que ha organitzat mostra gots i ampolles mig plens (o mig buits) d’aigua. Per què?
 — Amb el cartell volíem expressar que la manera d’aprendre de cadascú és diferent. Hi ha nens que aprenen molt ràpid, però això no vol dir que tinguin alta capacitat, i a l’inrevés, nens amb moltes dificultats i que després resulta que allà a dins hi podrien posar molt, és a dir, que tenen alta capacitat i podrien tenir més rendiment.

— Què és l’alta capacitat?
— Avui dia es considera que és una manera diferent d’aprendre, amb unes velocitats diferents. Els nens amb altes capacitats també senten d’una manera diferent. Moltes vegades són nens amb una alta sensibilitat.

— En quins àmbits de l’entorn dels nens es detecten més les altes capacitats?
— Més que dels entorns, la detecció depèn de la sensibilitat. De vegades es detecten a l’escola, però també els pares, els pediatres, o els psicòlegs. Hi ha casos en què es detecten perquè es creu que el nen té dificultats per aprendre i surten uns coeficients molt elevats que indiquen que el que hi ha darrere d’aquelles dificultats no és un problema cognitiu, sinó de la manera d’aprendre.

— Un nen amb altes capacitats és més llest?
— Té una velocitat d’aprenentatge més ràpida i una manera d’aprendre diferent. Dins de les altes capacitats hi ha nens que seran acadèmics, molt bons a nivell intel·lectual, molt ràpids i que aprenen molt, i nens que tenen aquesta capacitat però no són acadèmics. Aprenen de manera diferent i moltes vegades ens diuen que potser a casa van més ràpid però a l’escola tenen més dificultats… podem veure de tot.

— Què necessita un nen amb altes capacitats?
— Molta part del que necessita és emocional. I en aquest punt diferenciem molt els nens i les nenes. Estic parlant de manera general, però sovint les nenes redueixen els seus rendiments i es col·loquen en la mitjana, o a nivell emocional ho intenten fer tot bé pels demés, tot és molt cap enfora, el que la societat espera d’elles. En canvi els nens a nivell emocional demanen molt, són hipersensibles. Li donen voltes a tot, un petit comentari els afecta molt. I sovint la reacció és conductual: a classe són els que repten, els que no es porten bé i que en ocasions pots acabar dient ‘és molt llest però no ho demostra’.

— Avui dia l’alta capacitat es detecta més, o és que han augmentat els casos?
— Sempre n’hi ha hagut. El que passa és que els temps van canviant. Abans es pensava que els nens amb alta capacitat eren superdotats o genis. Un Mozart, que a classe no tenia per què ser bo però era un geni del piano. Però no sempre és així. Hi ha molts nens amb potencialitats molt elevades però que si no estan detectades i treballades, això no revertirà. Hi ha molts adults que ho tenen i no ho saben, però sí que veus que són adults que no troben el seu lloc, pensen de manera diferent, i no saben per què.

— Un nen amb altes capacitats serà un adult exitós?
— No, no té res a veure. No hi ha correlació entre la capacitat de cadascú i l’èxit futur. A més, aquí hauríem de definir què vol dir èxit. Nosaltres ens identifiquem amb la paraula èxit quan vol dir ‘estar on vols estar, i estar bé’. Si un nen amb altes capacitats no troba el seu lloc, per molt que estigui en una feina meravellosa, no tindrà aquesta sensació d’èxit.

— Quins temes es tractaran a la Jornada d’Alta Capacitat d’aquest dissabte vinent?
— L’hem pensat per oferir pinzellades sobre tot el que abarca l’alta capacitat. Comencem amb Luz Pérez, una catedràtica de Madrid que oferirà una xerrada amb un títol que comença dient ‘Desconocidos o incomprendidos’, que defineix molt bé què és l’alta capacitació. Començarà dient-nos com se detecten, quines proves cal fer i com actuar.

 — També parleu dels talents.
— Sí. I quan parlem de talents no ens referim a talents acadèmics, sinó a talents personals, de patrons de comportament. Com una persona, amb independència de la capacitat. No és igual motivar una persona que és analítica, que necessita dades, que una que és ‘discoverer’, que vol donar respostes i preguntar. Per tant identifiquem com sent cada persona. Després també parlarem de l’alta capacitat en femení i dels mites que acompanyen l’alta capacitat, i que fan molt de mal.

— Me’n pot explicar alguns?
— Un és que són nens que no necessiten ajuda. De vegades ens arriben pares que ens expliquen que, com que el nen té altes capacitats, el seu professor considera que hi ha nens que necessiten més ajuda que ell. I això no és cert. De vegades aquests nens es troben que la seva edat cognitiva és capaç d’entendre coses que la seva edat emocional no, i per tant necessiten molta ajuda a nivell emocional. Un altre mite fa referència a la doble excepcionalitat. Un nen pot tenir alta capacitat i dislèxia. O alta capacitat i Asperger… També es diu que són nens amb dificultat per relacionar-se. Però no és veritat, és que a nivell cognitiu connecten amb altres edats, no amb la seva. Si el veus amb un grup amb altres nens que tenen les mateixes motivacions no tindran cap problema de relacions socials.

— A la Jornada hi haurà testimonis.
— A la tarda parlarà un nen amb alta capacitat i també famílies. Finalment exposarem experiències educatives que es porten a terme avui en dia, professors i pedagogs que treballen de manera inclusiva a les aules.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43