Pellicer se sotmetrà a una qüestió de confiança vinculada a l'aprovació dels pressupostos

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, se sotmetrà a una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos del 2017. Ho ha anunciat aquest divendres després que el plenari hagi rebutjat els comptes presentats. El ple extraordinari per debatre la qüestió serà dimecres i si l'alcalde la supera per majoria simple, els pressupostos quedaran automàticament aprovats. En cas de rebuig de la qüestió de confiança, s'obre un període d'un mes en què els grups municipals poden presentar una moció de censura amb candidat alternatiu a l'alcalde. Si no ho fan -o si ho fan i no prospera-, els comptes queden aprovats amb el suport de la majoria del plenari. La CUP ha proposat una alternativa de govern i vol iniciar converses amb PSC, ERC i Ara Reus. Els socis de govern de Pellicer, ERC i Ara Reus, ja han expressat el seu suport a l'alcalde.

Pellicer, que ha comparegut davant dels mitjans un cop s'ha acabat el plenari en què s'han rebutjat els pressupostos, ha explicat que han treballat en els comptes des d'abans de Nadal i que fins al matí, abans d'iniciar-se el ple, han intentat negociar amb l'oposició buscant consens. Segons l'alcalde, «la feina s'ha estroncat» perquè 16 regidors han votat en contra dels pressupostos, segons Pellicer, amb una estratègia «partidista i ideològica» i de «bloqueig» i ha assegurat que «el govern mai ha demanat un xec en blanc».

Amb tot, ha afirmat que ja tenien «previst» que els comptes no s'aprovarien i que la decisió de sotmetre's a una qüestió de confiança «no és una decisió feta ara, sinó meditada i pensada fa dies». De fet, aquest era el «full de ruta del govern», centrat a elaborar els comptes, negociar-los i, tot i no tenir els suports suficients, portar-lo al ple. L'alcalde ha insistit que és del tot necessari que s'aprovin uns pressupostos per al 2017 i ha considerat que prorrogar-los no era una opció: «els hem de tenir perquè, sinó, se'ns atura la ciutat», ha dit, afirmant que projectes de la ciutat no s'haurien pogut executar i projectes dins de Reus Capital de la Cultura Catalana s'haurien vist afectats.

En una imatge d'unitat -tots els regidors s'han situat al costat de l'alcalde a l'inici de l'atenció als mitjans-, Pellicer ha reiterat que té «plena confiança en el govern». De fet, així ho han manifestat també en roda de premsa la portaveu d'ERC, Noemí Llauradó, i el portaveu d'Ara Reus, Jordi Cervera. Tot i això, i l'escenari de l'oposició que dificultaria una alternativa de govern, Pellicer ha admès que aquesta és «una mesura atrevida» però necessària perquè Reus «ha d'avançar i necessita uns pressupostos i inversions». «Ens arrisquem tots però la ciutat es mereix aquesta acció», ha conclòs.

La qüestió de confiança vinculada als comptes

L'article 197 bis de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General preveu que l'alcalde pot plantejar al ple una qüestió de confiança, vinculada a l'aprovació o modificació, entre altres qüestions, dels pressupostos anuals municipals. D'acord a la normativa, si l'alcalde superarà la moció de confiança, els pressupostos quedaran automàticament aprovats amb el vot afirmatiu de la majoria simple del plenari. En cas de rebuig de la qüestió de confiança, els comptes quedaran igualment aprovats si en el termini d'un mes després del rebuig –que finalitza el 12 de maig- no es presenta una moció de censura amb candidat alternatiu a alcalde, o si aquesta no prospera, amb el suport de la majoria absoluta del plenari.

El pressupost

El pressupost és de 323 milions d'euros i s'estructura en tres eixos: un lleuger increment dels ingressos; el sanejament dels comptes municipals, que permeten reduir l'endeutament i les despeses financeres; i un increment de les partides en les àrees estratègiques, que són l'atenció a les persones, la cultura i la projecció de la ciutat. Els comptes inclouen un pressupost d'inversions —de 6,5 milions en el cas de l'Ajuntament i de 3,8 milions en el cas de les empreses municipals—, caracteritzat per l'atenció a les necessitats de la ciutadania i de la ciutat.