La Reforma Horària pren dinàmiques del Centre de Lectura com a guia

L’Informe Final del Procés Participatiu per a la Reforma Horària pren com a referència, en el capítol de cultura i associacionisme, algunes de les rutines que entitats dinamitzadores d’aquest àmbit a Reus han implantat en els darrers anys. El document de conclusions, que es va publicar a finals del passat mes de març i que esdevindrà motor del pacte pels canvis horaris a Catalunya, cita un sol cas en aquest sentit, el del «Centre de Lectura, que abans programava els seus actes a les vuit i ara els fa a les set de la tarda» com a exemple que «avançar els horaris habituals de les conferències i els seminaris» pot servir per «compatibilitzar la participació en activitats amb sopar a casa».

Aquest trasllat de cites culturals a una franja més propera al vespre que no pas a la nit el va implantar el Centre de Lectura fa pràcticament sis anys, amb l’arribada al càrrec de l’actual president, Xavier Filella. Ell mateix explica que «aquesta va ser una de les primeres accions que vam proposar, avançar els horaris de les conferències i els actes, com a mínim a dos quarts de vuit o a les set, perquè acabessin abans de les nou i, d’aquesta manera, els qui hi anaven poguessin tornar a sopar». «Ens va semblar un criteri normal perquè s’aplicava en altres ciutats i funcionava», afegeix el president del Centre de Lectura, que precisa que aquesta «és una qüestió natural i és per això que la vam tirar endavant, perquè era més racional, que vam fer-ho. No per cap altra història».

Adaptar-se a les necessitats

«Tot el que és correcte, el que resulta racional, estarà bé. Aquí sempre havíem anat amb horaris més allargats però, amb el pas del temps, s’han anat adequant a les necessitats de la gent, han evolucionat», apunta Xavier Filella, que recorda que «anteriorment, potser també començàvem els actes després d’esperar que tanquessin les botigues o situacions similars».

En relació a la Reforma Horària i al fet que l’Informe Final que surt del Procés Participatiu pregui el Centre de Lectura com a referència, Filella valora que «sempre està bé que es facin propostes» en els horaris «però, decidir des de dalt a quina hora es fan les coses, tampoc. Ha de sortir d’un sentit pràctic, i implantar-lo d’una altra forma seria una mica estrany». Cita l’acció del Centre de Lectura en altres àmbits, com el del Teatre Bartrina, on «també van avançar-se els horaris i ja fa anys que les obres i les actuacions comencen a les nou, quan abans ho feien cap a les deu». Conferències i actes «han de començar en aquesta franja, a les set o a quarts de vuit, perquè a les nou, com a màxim, puguin ja estar celebrats», conclou el president del Centre de Lectura. La dinàmica de l’entitat, amb tot, s’està fent ara «a nivell general». I és que «és difícil veure avui a Reus activitats culturals que s’hagin programat més enllà de les vuit de la tarda» quan «abans hi havia el costum d’allargar-ho més. Però, no era pràctic i ha estat aquest el motiu que, tot sol, hagi anat canviant fins arribar aquí».

En aquest mateix eix, el de la cultura i l’associacionisme, i també en el de l’oci, el Procés Participatiu per la Reforma Horària recomana portar a terme una campanya, a tres anys vista, que permeti «passar de les vuit a les sis» en la programació dels actes «paral·lelament al canvi en l’hora habitual de sopar». També incloure la «vida associativa dins l’horari laboral» i premiar «amb bonificacions fiscals i reconeixements» aquelles empreses que la propiciïn.

Botigues d’alimentació i futbol

Al novembre del 2016, quan el Procés Participatiu va fer aturada a Reus en haver estat escollida la ciutat com a un dels punts de referència repartits arreu de Catalunya, la ciutadania va plantejar 50 mesures que servirien per «sincronitzar els nostres hàbits horaris amb els de la resta del món i amb un ritme més ordenat». Entre ells hi havia canvis i «millores» en tots els sectors: des del comerç a la mobilitat, el teixit productiu o l’educació. Una de les propostes, que les cuines dels restaurants tanquessin a les nou de la nit i els sopars se serveixin des de les set. Algunes més, que mercats i botigues d’alimentació matinessin per aixecar la persiana a les vuit o que els partits de futbol, per llei, no poguessin emetre’s en «hores intempestives». Part d’elles queden recollides, també a l’Informe Final.