Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Redacció
Els jutjats de Reus, en una imatge d'arxiu.

Liciten per 1 milió d'euros treballs de climatització a l'edifici dels Jutjats

Els jutjats de Reus, en una imatge d'arxiu.

Olivia Molet

L'instructor del cas Innova es queda temporalment sense jutge de reforç per manca de recursos

La sala de govern del TSJC es mostra «decebuda» per la manca d’un jutjat de família a Reus, el partit judicial més saturat de la demarcació

Actualitzada 21/03/2017 a les 17:41

El titular del jutjat d’instrucció número 3 de Reus, que assumeix el cas Innova, s’ha quedat temporalment sense el reforç de què disposava per manca de recursos econòmics. La magistrada substituta destinada a aquest jutjat reusenc ha aconseguit el trasllat a una altra jurisdicció i la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sol·licitat que es cobreixi novament la plaça, segons ha explicat aquest dimarts el seu president, Jesús Maria Barrientos. L’òrgan també ha requerit al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que mantingui el jutge de reforç al jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell, que investiga el cas del 3%. D’altra banda, la sala de govern del TSJC, que aquest dimarts s’ha desplaçat a Tarragona, ha manifestat la seva «decepció» pel fet que encara no s’hagi creat un jutjat de família i incapacitació a Reus, el partit judicial més saturat de la demarcació.

El president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha afirmat que la situació de la majoria d’òrgans judicials de la demarcació és «millor que l’any passat» com a conseqüència d’una «sensible» davallada d’assumptes. Tot i això, aquesta reducció no s’ha traduït en una reducció de la càrrega de treball ni és qualitativa, segons ha manifestat el president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández. En aquest sentit, la davallada s’atribueix a la reforma del Codi Penal, que ha permès que els casos de robatoris o furts amb autor desconegut ja no arribin a les instàncies judicials.

Hernández ha recordat que, a partir del 2009, es va registrar un increment «bestial» d’assumptes vinculats a la crisi econòmica, però ha lamentat que en els darrers anys a la demarcació només s’hagi creat un nou òrgan: el jutjat penal número 2 de Tortosa. El president de l’Audiència ha posat en valor l’esforç realitzat pel personal judicial per compensar la «sobrecàrrega» registrada, però ha admès que encara hi ha marge per superar el temps de resposta.

El «punt més feble» de la planta judicial de la demarcació es troba als jutjats de primera instància de Reus, segons ha dit el president de l’Audiència, que tenen un nivell d’entrada d’assumptes civils que supera «el que seria desitjable». En aquest sentit, Barrientos s’ha mostrat decebut pel fet que, degut a «avatars polítics», la demanda que es va fer el 2015 al Ministeri de Justícia de crear un nou jutjat de família i incapacitació a Reus encara no s’hagi atès. «Esperem que, amb el ministeri ja a ple rendiment, es creï durant aquest any», ha confiat el president del TSJC. Actualment, a Reus tan sols hi ha un reforç transversal als jutjats d’instància per a aquest tipus d’assumptes.

Cal tenir en compte que el jutjat de família i incapacitació hauria de centralitzar els internaments als centres psiquiàtrics Pere Mata i Villablanca. Hernández ha advertit que, arran d’una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, s’ha incrementat la complexitat d’aquest tipus de procediments. Per exemple, els jutges tenen l’obligació de visitar, setmanalment, els interns que han derivat a aquests centres psiquiàtrics, la qual cosa els afegeix una gran càrrega de treball.

Hernández ha recordat que, actualment, a la demarcació hi ha onze plans de reforç en execució. Un altre exemple és el reforç transversal als jutjats socials de Reus, que és compartit amb els jutjats de Tarragona. El president de l’Audiència ha explicat que la situació a la resta de zones, com ara a Tarragona, Valls, el Vendrell o els partits judicials de les Terres de l’Ebre, és correcta. Els temps de resposta a l’Audiència també se situen per sota de la mitjana, ha destacat Hernández, i s’espera que amb el reforç introduït a la Secció Segona es normalitzi el ritme de senyalaments d’aquí a mig any.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43