Diari Més

Una parella no paga els interessos de la hipoteca per la «mala fe» del banc

El Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Reus deixa Bankia sense benefici per aplicar un IRPH al 4%

Els afectats van denunciar la situació als jutjats a mitjans de gener del passat 2016.

Una parella no paga els interessos de la hipoteca per la «mala fe» del bancOlívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Una parella de Reus que, al 2005 i per comprar casa seva, va subscriure amb Bankia una hipoteca de 210.000 euros a tornar en 25 anys, no haurà de seguir pagant els interessos i en recuperarà els que ja havia pagat fins ara. El Jutjat de Primera Instància número 4 del municipi va emetre, amb data del passat 23 de gener del 2017, una sentència que declara la «nul·litat» d’una de les clàusules del contracte de préstec en entendre que algunes de les seves clàusules «poden ser considerades abusives» i que, de qualsevol forma, aquestes «no van ser negociades» amb els clients «ja que van ser redactades prèviament pel banc».

En detall, es tracta principalment de la clàusula de l’índex de referència IRPH, una alternativa a l’Euribor pròpia de les entitats bancàries que determina el tipus d’interès i que va proliferar en el marc del boom immobiliari. Europa el va deixar d’incloure als contractes al 2009 i, mitjançant una Ordre Ministerial, l’Estat la feia desaparèixer tot just quatre anys més tard. Com a conseqüència d’això, l’IRPH va quedar congelat en el 4% –de manera permanent, fins acabar de pagar-la– per a la parella que havia subscrit la hipoteca, mentre que l’Euribor s’ha situat ara per sota del 0%. En adonar-se de la diferència entre les quantitats a què havien de fer front i les que abonaven altres amb hipoteques similars, i en considerar-les excessives, van revisar el contracte, van trobar-hi aquestes clàusules que desconeixien i van decidir denunciar.

La resolució de la jutgessa ha condemnat ara Bankia a tornar els interessos que ja havia cobrat, a no continuar cobrant-los i a fer-se càrrec de les costes del judici. És a dir, que el préstec continuarà vigent i els afectats seguiran disposant dels diners de la hipoteca, però sense cap clàusula d’interessos sinó tornant al banc únicament capital, els 210.000 euros que van rebre. A més, l’entitat assumeix les despeses d’advocat i procurador. Només pel que fa al perjudici en comparació amb una hipoteca convencional regida per l’Euribor, la parella s’ha evitat perdre exactament 21.711,79 euros. Aquesta és la segona sentència que, en aquest àmbit precís i favorable als clients, s’emet a tota la demarcació de Tarragona. La primera, al mercantil de Tarragona ciutat, va arribar ara fa sis mesos.

Condició «obscura» al contracte

Arcadi Sala-Planell, l’advocat del despatx barceloní BBS Abogados i que ha acompanyat a la parella al llarg d’aquest periple judicial a Reus, explica que «aquesta s’ha convertit, darrerament, en la gran batalla als jutjats» dins el capítol immobiliari i «un altre entre els escàndols bancaris que estem vivint».

L’advocat concreta que «hi ha clients d’entitats, com és aquest cas, que tenien la clàusula amagada d’una forma molt obscura als contractes i on deia que, si l’IRPH desapareixia, l’últim índex que llavors estigués vigent es mantindria per tota la hipoteca. Es va quedar al 4% i la gent va començar a adonar-se que pagava molt». Resulta que «no se’ls havia informat que hi havia un índex més econòmic que l’IRPH i la normativa indica que és una obligació dels bancs que tot plegat quedi clar abans que el client firmi la hipoteca», afegeix Sala-Planell. La sentència relativa a Reus «és molt revolucionària perquè interpreta una cosa que molts jutjats ja interpreten però que molts altres no».

La jutgessa basa l’argumentació en el fet que «s’hauria d’haver informat sobre l’índex de referència aplicat i les característiques» i que «no consta» que el banc «fes simulacions de les diferències entre els índexs disponibles, ni tan sols que se n’oferís un altre» alhora que tampoc no s’ha provat en el judici que la clàusula «estigui firmada expressament» pels afectats. Sobre aquesta, concreta que «no compleix els paràmetres de transparència».

tracking