Salut
Un 84 % de les persones amb discapacitat intel·lectual pren fàrmacs diàriament
Només un només un 19,6 % dels pacients amb DI ho fa amb una prova estandarditzada
La propera jornada de formació del Pere Mata tractarà sobre el TDAH en adults
Les persones amb discapacitat intel·lectual estan sobremedicades, un 84 % pren fàrmacs diàriament i un 19 % ingereix set o més medicaments cada dia, segons un estudi sobre la salut de les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) que va presentar aquest passat dimecres la federació Dincat a Barcelona. El grup d'investigació CIBERSAM de l'Institut Pere Mata deReus, amb el suport de la federació Dincat i la Fundació Villablanca ha presentat els resultats de l'estudi 'Pomona', que posa de manifest l'estat de salut de les persones amb discapacitat intel·lectual a través d'una comparació amb les dades de la població general.
L'estudi Pomona, basat en el projecte original que es va fer a nivell europeu el 2003, però amb la novetat de tenir una mostra més gran i aleatòria que pretenen que sigui representativa, s'ha dut a terme en un total de 953 persones enquestades més grans de 18 anys, de les quals el 52 % són homes.
La investigadora María José Cortés ha dit que els centres treballen per impressió clínica, basats en els informes de valoració dels Centres Base o, simplement, no saben com s'ha arribat al diagnòstic i nivell de DI (només un 19,6 % ho fa amb una prova estandarditzada).L'estudi ha pogut comparar les dades de les persones amb discapacitat intel·lectual amb la població general i entre les dades amb més diferència figura l'epilèpsia, que en les persones amb DI és d'un 31 %, mentre que a la població està entre un 0,4 i un 1 %.I, respecte a l'obesitat, el 30 % de les persones amb DI és superior al 17 % de la població que pateix problemes de sobrepès.
La investigadora de CIBERSAM Anabel Folch ha afirmat que han pogut comprovar que hi ha un infradiagnòstic, és a dir, algunes malalties no es detecten perquè els pacients no comuniquen realment el que senten per la seva condició de discapacitat, en els quals es detecta una major necessitat d'atenció sanitària.
El cap del Servei de Discapacitat Intel·lectual de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) de Girona, Ramon Novell, que ha participat en l'elaboració del Projecte de Seneca, ha alertat d'un «escenari preocupant» com que alguns símptomes genètics condicionen un envelliment prematur en les persones amb DI.Novell ha dit que aquest envelliment prematur es deu a una falta o inadequada atenció sanitària en les persones amb DI en relació amb la resta de la població, poca experiència i formació dels professionals, ja que «alguns metges afirmen que se senten incòmodes i no saben com actuar» davant aquests casos.
També s'ha presentat el decàleg per ajudar a una persona amb discapacitat intel·lectual en el desenvolupament d'una consulta mèdica, que inclou mesures com una bona comunicació amb el pacient i no només amb els acompanyants, un tractament adequat i la necessitat d'una formació del professional en aquest àmbit.L'integrant de l'Observatori de Drets de Dincat Xavier Orno ha dit que volen que se'ls tracti com un pacient més i que «si som majors d'edat, se'ns tracti com un adult, a més de poder disposar de suports necessaris per prendre decisions».