Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Memòria Històrica

Antonio Martos acusa l'Estat de silenciar la mort del seu germà el 1973 a Reus

L'activista antifranquista mort a Reus va ingerir àcid sulfúric mentre l'interrogava la Guàrdia Civil.
  • EFE

Actualitzada 31/08/2016 a les 21:40

Antonio Martos ha declarat, aquest dimarts al matí, durant gairebé una hora davant el Jutjat d'Instrucció número 4 de Sabadell, a requeriment de la jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría, que instrueix la causa per crims de genocidi i lesa humanitat comesos durant el franquisme.

En la seva declaració testifical, Antonio Martos relata el moment en què la seva mare li va fer saber que Cipriano havia mort el 17 de setembre de 1973. Feia mesos que la família havia perdut el seu rastre, ja que Cipriano, que militava al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), actuava des de la clandestinitat a Reus.

Dies després d'un repartiment de propaganda davant una fàbrica tèxtil a Igualada, Cipriano Martos va ser detingut per la Guàrdia Civil el 25 d'agost de 1973 i va estar tancat a la caserna de Reus fins que, després de dos dies d'interrogatoris, va haver de ser ingressat en estat greu a l'Hospital de Sant Joan amb l'aparell digestiu abrasat per un líquid corrosiu. Al seu pis, els agents havien trobat justament àcid sulfúric, un dels components per fabricar còctels Molotov.

Pràcticament incomunicat, sense que ningú no avisés de la seva situació a la família i amb una parella de guàrdies civils vigilant-lo permanentment a l'hospital reusenc, va estar agonitzant durant 21 dies, fins que va morir per una perforació d'estómac.

Les autoritats van informar llavors de la seva mort a la família a Loja (Granada) i la mare, Francisca Jiménez, amb dos germans de la víctima, Juan José i Manuel, van anar urgentment a Reus amb intenció de recollir el cadàver per enterrar-lo a la seva terra natal.

Segons el relat exposat, aquest dimarts, per Antonio Martos davant la jutgessa, en arribar a l'Hospital de Sant Joan per comprovar si el cos de Cipriano encara seguia allà, la mare i els dos germans es van topar amb una parella d'agents de la Guàrdia Civil que els van tallar el pas i els van fer fora «a puntades de peu» d'allà.

Una vegada realitzada l'autòpsia, el cadàver va ser enterrat, sense la presència de cap familiar ni advocat, en una fossa comuna al cementiri de Reus el 20 de setembre de 1973, segons consta en el registre del propi cementiri.

A la sortida del jutjat de Sabadell, Antonio Martos ha denunciat que «cap govern» a Espanya, ni durant la dictadura franquista ni en els anys posteriors, ha «facilitat» que s'investigui aquest cas, ple encara d'interrogants sense resoldre: «No han deixat anar més enllà». Per trencar aquest silenci imposat per l'Estat al voltant de la mort del seu germà, ha dit, «ha hagut de venir una persona de fora», en referència a la jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría, i finalment s'estan «entreobrint les portes» d'un cas que l'Estat espanyol «havia tingut tancades amb forrellat i clau». «L'únic que vull és que reconeguin els mals que han fet», ha afirmat Antonio, la declaració del qual davant el jutjat de Sabadell serà enviada ara a l'Argentina perquè la jutgessa Servini l'adjunti a la querella presentada per ell en relació amb aquest cas.

Des de la plataforma de suport als impulsors de les querelles per crims del franquisme davant la justícia argentina, esperen que la jutgessa Servini exigeixi a la Guàrdia Civil que faciliti els noms dels agents que eren a la caserna de Reus. Per a Felipe Moreno, exmilitant del FRAP i un dels activistes de la plataforma, el fet que, més de 43 anys després, Antonio Martos hagi pogut relatar en un jutjat les circumstàncies en què va morir el seu germà és «històric»: «Hem trencat el silenci», ha dit.

Davant de les portes del jutjat s'han reunit desenes d'activistes per la memòria històrica i excompanys de partit de Cipriano Martos, com Francisca i Julia García Lorite, que van coincidir amb ell als seus inicis de militància, a Sabadell.

Cipriano Martos, nascut a Loja en el si d'una família de pagesos pobres, va emigrar d'Andalusia a Sabadell el 1969 i es va establir al barri de Ca n'Oriac, on va entrar en contacte amb el Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), que el 1971 va promoure la formació del FRAP.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43