Diari Més

Comerç

Vint-i-nou de les 127 parades del Mercat Central estan desocupades

Ajuntament i paradistes preparen un paquet de mesures per reactivar l’equipament i millorar les condicions dels que encara hi són

Vint-i-nou de les 127 parades del Mercat Central estan desocupades

Vint-i-nou de les 127 parades del Mercat Central estan desocupadesOlívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Gairebé una quarta part de les 127 parades de què disposa el recinte del Mercat Central de Reus es troben, ara mateix, desocupades. En total, són 29 les que, a dia d’avui, no acullen negocis al seu interior. El president de l’associació que representa els paradistes, Ildefons Vidal, atribueix la situació a un degoteig de tancaments que ha tingut una especial incidència en els darrers mesos i que vindria motivat, en la major part dels casos, «per la jubilació de les persones que fins llavors estaven al càrrec de les parades i que han hagut de deixar-les segurament abans de trobar algú que les volgués ocupar». A banda de la manca de relleu generacional, també la llarga durada de les concessions –que es fan a 50 anys–, el preu de les taxes per ser-hi o els horaris d’obertura condicionen l’escenari a un Mercat Central que, tres anys enrere, fregava el 100% d’ocupació en un ple històric. I és que, tal com apunta Vidal, «igualment, sí que hi ha alguns joves que aposten pels mercats i que hi volen obrir la seva parada, però agafar el que resta d’una concessió i haver de pagar el mateix no acaba de ser, probablement, una molt bona opció».

Amb tot, l’Ajuntament, a través de Reus Serveis Municipals, treballa «en bona relació i diàleg obert amb els paradistes» en l’elaboració de tot un paquet de mesures per reactivar l’equipament, les quals presentaran en pocs dies sota l’objectiu de facilitar l’accés a les 29 parades que estan buides a curt o mig termini i millorar les condicions dels paradistes que mantenen en marxa els seus negocis a l’equipament. Vidal destaca, en aquest impàs, la conveniència que «Ajuntament i paradistes anem de la mà per aconseguir alguna cosa que sigui més positiva per a totes les parts» i reconeix que, en els darrers temps, «tot està complicat per a tothom i aquí tampoc no ens quedem al marge». Més enllà del propi fet en si, el tancament de parades comporta el risc que l’espai del Mercat Central perdi atractiu per al consumidor, que hi trobi menys opcions i deixi l’hàbit de comprar a les instal·lacions per altres punts de venda que puguin oferir una oferta més completa.

Un reguitzell de campanyes

Des del consistori i amb l’aportació dels paradistes s’han vingut impulsant en els darrers anys un reguitzell de campanyes destinades a atraure clients als Mercats Municipals. L’última, a l’empara del projecte Jo estimo els Mercats, premiava els clients amb 8.500 euros durant el Nadal. La implementació de les noves mesures, en cas que aquesta sigui immediata, coincidirà amb l’arribada de l’estiu, una època que genera habitualment una lleugera davallada en les vendes als mercats municipals.

El sostre, a l’estiu de 2013

Les millors xifres recents va recollir-les el Mercat Central l’estiu de 2013, amb un 95% d’ocupació i només tres parades disponibles. El llavors president dels paradistes –Ildefons Vidals encapçala des de fa prop d’un any l’Associació de Venedors del Mercat Central–, Josep Maria Cartañà, parlava de l’equipament, en aquell moment en plena efervescència, com «un pol d’atracció per a aquells que volen posar en marxa un negoci o a qui no els ha anat bé obrint-lo al carrer. El pas continu de persones i el moviment que generen les activitats de promoció programades afavoreixen la captació de clients».

La rebaixa del cànon

En aquest sentit, el ple municipal del passat desembre aprovava per unanimitat mantenir un any més la rebaixa del 30% del cànon que s’aplica als paradistes, congelat des del 2013, per «atendre la sol·licitud de l’Associació de Venedors del Mercat Central per la situació actual». El cànon que abona el col·lectiu s’empra habtiualment en la millora i el manteniment de les instal·lacions del mercat, i també en aquestes campanyes de promoció i publicitat.

Dos venedors del Mercat de Marxants perden la llicència per no pagar taxes

L’Ajuntament de Reus ha retirat la llicència a dos venedors del Mercat de Marxants per no fer front, de manera continuada, al pagament de les taxes que els comerciants abonen per l’ocupació de la via pública, la vigilància i les tasques de neteja vinculades a la seva activitat. El president de l’Associació de Marxants de la Província de Tarragona, Josep Gómez, explica que «els preus per vendre són bastants elevats i les vendes no són les que eren» i concreta que, malgrat tot, les taxes que s’abonen a Reus «són molt similars a les que paguem a la resta de municipis de la demarcació». Amb tot, Gómez, que recorda que «hem demanat en diverses ocasions a l’Ajuntament que faci una rebaixa de les taxes» entén que, «és normal que, si un no paga durant molt de temps, l’Administració acabi fent la seva feina». Més enllà d’aquestes dues parades que quedaran en pocs dies tancades en fer-se efectiva la retirada de la llicència, també s’han detectat entre tres i quatre casos més de venedors que acumulen pagaments pendents en relació a aquestes taxes.

tracking