Descobreixen que els tumors de mama necessiten greix exterior per créixer

Una investigació liderada per l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona en col·laboració amb hospitals espanyols i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha descobert que el càncer de mama necessita greix exterior per créixer, cosa que podria obrir noves opcions terapèutiques per combatre'l.

Els científics descriuen en la revista 'Nature Communications' que les cèl·lules de mama tumorals necessiten recollir greixos de l'exterior i traslladar-les al seu interior per poder seguir proliferant.

La principal proteïna en aquest procés és LIPG, un enzim localitzat a la membrana que envolta les cèl·lules sense l'activitat de la qual la cèl·lula tumoral no pot créixer.

Les anàlisis de més de 500 mostres clíniques de pacients amb diferents tipus de tumors de mama revelen que el 85% tenen alts nivells de LIPG.

A Espanya, el càncer de mama és el tumor més freqüent en dones i el quart en els dos sexes, amb més de 25.000 nous diagnòstics cada any.

Segons xifres de l'Organització Mundial de la Salut, al món es diagnostiquen 1'38 milions de nous casos i produeix 458.000 morts a l'any.

Fins ara, els investigadors coneixien que les cèl·lules tumorals per créixer capten glucosa de l'exterior igual que sabien que reprogramen la seva maquinària interna per produir molts més lípids (greixos).

La novetat del descobriment està en el fet que, per primera vegada, han posat al descobert la necessitat de les cèl·lules tumorals d'importar lípids externs.

«Aquest nou coneixement relacionat amb el metabolisme podria representar un taló d'Aquil·les per al càncer de mama», ha explicat el cap del grup de l'IRB Barcelona, Roger Gomis, colíder del treball al costat de Joan J. Guinovart, director de l'IRB i catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Els científics demostren en models animals i en cèl·lules tumorals que bloquejant l'activitat de la LIPG el tumor deixa de créixer.

«El prometedor d'aquesta nova diana terapèutica és que la funció de la proteïna LIPG no sembla indispensable per a la vida, per la qual cosa la seva inhibició generaria menys efectes adversos que altres tractaments», ha puntualitzat el primer signant del treball, Felipe Slebe, que ha gaudit d'una beca del programa internacional de doctorat en biomedicina de 'la Caixa'.

Guinovart ha precisat que, «en ser una proteïna de membrana, és potencialment més fàcil aconseguir una molècula farmacològica per bloquejar la seva activitat».

La LIPG té «moltes virtuts»com diana, ha assegurat Gomis, ja que «en cas de prosperar una substància que l'anul·lés podria convertir-se en la base d'una quimioteràpia més eficaç, però menys tòxica que les actualment disponibles».

Els científics estan buscant ara aliances internacionals per desenvolupar inhibidors per a la LIPG.

A la feina han participat els equips de Joan Albanell del Hospital del Mar, Ana Lluch del Hospital Clínic de València, Federico Rojo de l'IIS-Fundació Jiménez Díaz i Oscar Yanes del Center for Omic Sciences de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.